Bartleby, l'escrivent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bartleby, l'escrivent
Autor Herman Melville
Títol original Bartleby, the Scrivener
Traductor Miquel Desclot
País original Estats Units
Llengua original anglès
Traduït al català: 1983
Gènere(s) Conte llarg o novel·la breu
Editor El Mall i Labutxaca
Data de publicació 1853
Pàgines 63 (edició de Labutxaca)
ISBN 978-84-9930-020-7 (edició de Labutxaca)

Bartleby, l'escrivent (originalment en anglès: Bartleby the Scrivener: A Story of Wall Street) és un relat de ficció de l'escriptor estatunidenc Herman Melville. L'obra es pot definir com a novel·la breu o com a conte llarg. Aparegué per primera vegada anònimament en dues parts a les edicions del novembre i el desembre del 1853 de la revista Putnam's Magazine. Fou reimpresa amb algun canvi textual menor al recull de contes The Piazza Tales el 1856.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'obra és narrada per un advocat de Nova York que un dia contracta un escrivent de nom Bartleby, que en un primer moment es mostra treballador i afable tot i l'actitud reservada que té. A l'oficina, situada a Wall Street hi treballa com a escrivent, juntament amb altres dos homes i un noi que s'encarrega de fer encàrrecs. Tot va bé fins que un dia, requerit per l'amo per fer una tasca contesta que "preferiria no fer-ho". A partir d'aquest moment comença una actitud passiva amb la feina i amb la vida que el durà a la destrucció com a individu, malgrat que el seu amo l'intenta fer entrar en raó. Fins i tot, l'advocat canvia d'oficina davant la negativa de marxar-ne de Bartelby i això li portarà problemes amb els nous llogaters i l'amo de l'antic edifici. Finalment el tanquen a la presó, on encara rebrà la visita de l'advocat, que vetllarà per ell, però fidel als seus refusos i a la passivitat, morirà d'inanició poc temps després.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

L'obra no fou entesa en el moment en el qual fou publicada, ja que el tema és prou innovador per l'època, la de la destrucció voluntària del propi individu, cosa que el fa proper a obres com les de Franz Kafka. No va ser apreciada fins cent anys després de ser publicada.

Bartleby pot considerar-se un defensor del nihilisme extrem (i invers, ja que la seva voluntat és justament no actuar) o un afectat per una depressió aguda, hereu de l'spleen romàntic i modernista. També s'ha vist com una crítica al sistema, la seva negativa sorgeix quan li demanen tasques mecàniques i alienants i després va expandint-se (es descobreix a més a més que el jove no té casa ni gaires recursos).