Bartolomé Camacho y Madueño
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1693  |
| Mort | 1r abril 1757 (63/64 anys) |
| Bisbe diocesà | |
| 4 març 1720 – ← Juan Miguélez de Mendaña y Osorio – Francesc Borrull i Ramon → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Bisbe de Tortosa | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1720–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Carlos de Borja y Centellas |
Bartolomé Camacho y Madueño (Montoro, 1693[1] – Tortosa, 1 d'abril de 1757), fou bisbe de Tortosa. De família noble, fill de Pedro Camacho, senyor de la vila d'Hardales del Rio, i de María de Notario y Rojas, tingué, almenys, dos germans, Catalina Francisca, i Antonio, qui heretà el senyoriu i aconseguí esser el primer comte de Robledo de Cardeña.[2]
Estudià a la universitat de Salamanca, essent col·legial del Col·legi Major de Cuenca des de 1705 fins a 1710,[3] i es doctorà en teologia.[4]
És elegit canonge lectoral de la catedral de Palència, i en 1718 el rei Felip V el nomena bisbe de Tortosa, prenent-hi possessió el 1719[5] i sent-hi ratificat el 4 de març de 1720.[4]
Durant el seu llarg pontificat se celebren sis concilis provincials —1722, 1727, 1733, 1738, 1745 i 1752—, dels quals assisteix personalment als cinc primers i envia procurador al darrer, el de 1752.[6] Al 1751 promulgà una sèrie de normes —unes Constitucions sinodals— que permeteren, finalment, posar fil a l'agulla a tot allò establert per Trento. Les referides Constitucions del bisbe Camacho tingueren una validesa d'una trentena llarga d'anys. També realitzaria diverses visites pastorals per la diòcesi: el 29 de novembre de 1721 visita Vila-real[7] i el 29 de desembre està a Castelló de la Plana i aprova la petició del clergat i ajuntament de declarar patró menor principal de la vila a Sant Blai,[8] en setembre de 1722 visita Catí i la seva ermita de la Mare de Déu de l'Avellà,[9] torna a visitar Vila-real el 31 de desembre de 1725[7] i el 29 de novembre de 1729,[10] i l'any 1734 visita Calaceit.[11] Mes i escaig més tard de la seua mort, el maig de 1757, ocupava la mitra tortosina el canonge i cabíscol del cabildo Antoni Gil de Federich i de Sans, qui visitava Alcanar en nom del recentment traspassat bisbe.
En 1749 fou elegit bisbe de Palència, però renuncià al càrrec i es mantingué a Tortosa.[5]
Mor el primer d'abril de 1757 a Tortosa,[4][12] i fou soterrat a la catedral, entre la capella de la Verge de la Cinta i el baptisteri.[5]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Cortes Peña 2000: p. 184.
- ↑ Ramos 1781: p. 396
- ↑ Carabias Torres 2001: p. 11.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Eubel 1952: p. 184.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Fernández y Domingo 1867: p. 285.
- ↑ Costa y Borrás 1866: pp. 236, 245, 279, 323, 335 i 343.
- ↑ 7,0 7,1 Lizandro Rubio 2011: p. 255.
- ↑ Roca Traver 1984: pp. 46 i 52.
- ↑ Celma 1759: p. 39.
- ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 140.
- ↑ Massip 1995.
- ↑ Villanueva 1806: p. 117.
Bibliografia[modifica]
- Carabias Torres, Ana María; Moller, Claudia. «Los estudiantes de derechos del Colegio Mayor de Cuenca (1500-1845)». Salamanca. Revista de Estudios, 47 (Salamanca, 2001), pp. 69–126. ISSN 0211-9730. (castellà)
- Celma, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la fuente de la Vella sito en termino de la Villa Real de Cati del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia. Valencia: por Joseph Tomas Lucas, 1759. (castellà)
- Cortes Peña, Antonio Luis. «Rasgos del episcopado español del Antiguo Régimen (1700-1833)», en La Pluma, la mitra y la espada: Estudios de historia institucional en la Edad Moderna. Madrid : Marcial Pons, 2000, pp. 155–198. ISBN 84-95379-08-2. (castellà)
- Costa y Borrás, José Domingo. Concilios tarraconses. Tomo II. Barcelona: Imprenta del heredero de D. Pablo Riera, 1866. (castellà) (llatí)
- Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita: Volumen quintum: A Pontificatu Clementis PP. IX (1667) usque ad Pontificatum Benedicti PP. XIII (1730)). Patavii : Typis librariae "Il Messaggero di S. Antonio", 1952. (llatí)
- Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867. (castellà)
- Lizandro Rubio, Joaquin. «La capella de la Sang». En Història de la Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de la Soledat de Vila-real. Vila-real : Ajuntament, 2011, pp. 237–288. ISBN 978-84-96843-43-1.
- Massip, J. «Aportacions a l'estudi de les relacions entre l'església de Calaceit i el Bisbat de Tortosa», en matarranya.com (1995). [Consulta: 7 maig 2012].
- Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9.
- Ramos, Antonio. Descripcion genealogica de la casa de Aguayo .... En Málaga: Por el Impresor de esta M. I. Ciudad, 1781. (castellà)
- Roca Traver, Francisco A. «Los Santos Patronos de Castellón: San Cristobal y San Blas». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LX (1984), pp. 39–53. (castellà)
- Villanueva, Jaime; Villanueva, Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1806. (castellà)