Bartomeu Blanch i Castells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBartomeu Blanch i Castells
Biografia
Naixement30 novembre 1816 Modifica el valor a Wikidata
Monistrol de Montserrat, Catalunya
Mort1890 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Buenos Aires, Argentina
Activitat
Ocupaciócompositor, violinista, organista, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata

Bertomeu Blanch i Castells (Monistrol de Montserrat, 30 de novembre del 1816 - Buenos Aires, 1891) va ser un organista, violinista, mestre de capella i compositor català del segle xix.[1]

Biografia[modifica]

Educació i càrrecs[modifica]

La seva formació va començar de la mà dels pares Jacint Boada i Benet Brell a l'Escolania de Monteserrat. En 1832 fou nombrat organista de Cardona, un càrrec que més tard va desenvolupar a Santa Eulàlia de Berga on també va ser mestre de música. A partir del 1850 i fins 1859, va ser l'organista i el mestre de capella de la l'església del Sant Esperit de Terrassa després de la dimissió de Josep Terrades. En 1859 es va encarregar de la direcció de l'Escolania de Montserrat on va estar-hi cinc anys fins que al 1864 va anar-se'n cap a Cuba. Uns anys més tard es va establir definitivament a Buenos Aires[2] on va desenvolupar un mètode perfecte i econòmic a l'hora de escriure llibres de cor.[1]

Obres[modifica]

Bartomeu és autor de simfonies, dues misses de rèquiem i altres composicions eclesiastiques com himnes, rosaris, salves, goigs i villancets. Es conserven obres seves als fons musicals de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC)[3] i de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar).

  • Contradansa de variacions de flauta i clarinet
  • Gozos de la Purísima concepción de María (ca 1850-1860), a 4 veus i gran orquestra
  • Jesu fili David a diferents veus
  • Marciale, marxa
  • Missa (1858), a quatre veus, cor i gran orquestra
  • Missa de Rèquiem
  • Nulla rei fit scis..., ària de contralt amb violins, clarinets, flauta, cornet, trompes, buczen i acompanyament
  • O curx, a tres veus, cor i orquestra
  • O Salutaris
  • Respons, a tres veus i cor amb violins, flautes, fagot i baix
  • Sub tuum proesidium, a quatre veus
  • Vals, de fiscorns
  • Set Rosaris, set Salves, set goigs a la Verge a tres veus i cor

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ballester i Gibert, Jordi; «Blanch i Castells, B.». Diccionario de la música española e hispanoamericana (en castellà). Vol. 2. Madrid: SGAE: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 501. ISBN 9788480483032. 
  2. A Buenos Aires signà el 1887 una carta col·lectiva en lloança del nou orgue de la catedral, que estrenà el també català Jaume Xarau «PDF». Arxivat de l'original el 2012-09-07. [Consulta: 10 novembre 2023].
  3. Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007. 

Enllaços externs[modifica]

  • Ragon, Baltasar (R. de la Galera). Terrassencs del Mil-Vuit-Cents. Terrassa: Joan Morral,1933
  • Josep Freixas i Vivó, Musiquer Terrassenc, 224 fitxes biogràfiques Terrassa: Àmfora, 2011