Vés al contingut

Bartomeu Ferrà i Perelló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBartomeu Ferrà i Perelló
Biografia
Naixement1843 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1924 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Palma (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, forma dramàtica, enginyeria civil, conservació i restauració, arqueologia, patrimoni cultural i il·lustració Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, contractista, dramaturg, arqueòleg, poeta, restaurador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMiquel Ferrà i Juan, Bartomeu Lluís Ferrà i Juan Modifica el valor a Wikidata
PareMiquel Ferrà i Font Modifica el valor a Wikidata

Bartomeu Ferrà i Perelló (Palma, 1843 - Palma, 2 d'octubre de 1924) fou un mestre d'obres, escriptor mallorquí ferm defensor de la conservació del patrimoni artístic i arquitectònic.[1] Era fill de Miquel Ferrà i Font.[2]

Biografia

[modifica]

Arquitectura

[modifica]

Estudià dibuix amb Miquel i Salvador Torres,[2] es formà professionalment a Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València,[3] i en tornar a Mallorca emprengué obres de restauració i de construcció. Com a restaurador s'encarregà (1887) de Can Mas del pla del Rei (Palma), l'església d'Alcúdia, el cambril del santuari de Lluc i la Caixa d'Estalvis del carrer del Sol de Palma. Com a constructor feu obres historicistes, influït per Viollet-le-Duc, entre les quals destaquen l'edifici de Germanetes dels Pobres de Palma i l'església de Sant Magí, a Santa Catalina (neoromànic).[2] També cal fer notar les esglésies de Son Rapinya i de Son Roca, l'oratori sepulcral de la Torre de Llucmajor, la capella de la Trinitat a Miramar i la creu de la Minyó, al puig de Santa Magdalena d'Inca.[4]

Malgrat no haver cursat els estudis d'arquitectura, fou arquitecte diocesà i arquitecte municipal d'Inca.[4]

Art i arqueologia

[modifica]

Ferrà s'interessà molt per l'arqueologia, la història de l'art i a la conservació del patrimoni artístic en general. Així, el 1874 publicà l'Álbum Artístico de Mallorca,[3] i fou un dels fundadors (1880) de la Societat Arqueològica Lul·liana, una de les entitats culturals més importants de final del segle xix i començament del xx a Mallorca. Dins la Societat, promogué la creació d'un museu amb les peces que ell mateix i altres membres havien anat rescatant de la destrucció: el Museu de la Sapiència (1880-1904), que posteriorment esdevendria el Museu Diocesà de Mallorca.[4] Escrigué també nombrosos articles sobre l'arqueologia i la història de les belles arts a Mallorca en el bulletí de la Societat.[2]

Tasca literària

[modifica]

Ferrà també donà sortida a les seves inquietuds literàries conrant la poesia, el teatre i la narrativa, sempre amb composicions breus que aplegava en publicacions recopilatòries. Escrigué gairebé sempre en català, i és un dels representants més importants del costumisme mallorquí.[5] A més, promogué la creació de revistes culturals i humorístiques, com ara la revista L'Ignorància, fundada juntament amb Mateu Obrador (1879). Col·laborà habitualment a la revista, com també en altres publicacions, en català i en castellà, com La Dulzaina, El Áncora, la Revista Balear, el Museo Balear, Mallorca, Migjorn i Mallorca Dominical, dirigida i també fundada per ell.[2][4]

Fou premiat en diversos certàmens literaris i poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona, en els quals assolí el primer premi en dues ocasions, per les composicions Les Minyones de Son Cigala i La Rondalla dels tres Hostes,[4] que s'allunyen del seu estil costumista i s'insereixen en el romanticisme historicista.

Família

[modifica]

Els seus fills, Bartomeu i Miquel Ferrà i Juan, destacaren com a pintor i com a poeta respectivament.[6]

Obra

[modifica]

Obres més importants:[4][5]

Narrativa

[modifica]
  • Ciutat ha seixanta anys (1918)

Teatre

[modifica]
  • Comèdies i poesies (1872). Inclou:
  • Comèdies de costums mallorquines (1882)
    • Els calçons de mestre Lluc (bis)
    • Contes vells, baralles noves (bis)
    • Els senyors de son Miseri (bis)
    • El baül de madò Banaula (bis)
    • Sa plagueta dels lloguers (1876)
    • Un estudiant del dia

Reculls de narracions i poesies

[modifica]

Estudis i projectes

[modifica]
  • Ferrà, Bartomeu. Álbum histórico artístico de Mallorca. Edició i estudi per Bonaventura Bassegoda. UAB.  Primera edició: 1873
  • Reconstrucción de la casa consistorial de Palma (1892)
  • Concepto del cementerio católico, con el plano de ensanche del cementerio de Palma (1895)

Referències

[modifica]
  1. Bestard, Bartomeu «Bartomeu Ferrà y el legado de nuestros mayores». Diario de Mallorca, 21-05-2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Bartomeu Ferrà i Perelló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. 3,0 3,1 Bassegoda, Bonaventura. «Ferrà i Perelló, Bartomeu». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «D. Bartomeu Ferrà». Ca-Nostra, Any VI, 92, 25-10-1924, pàg. 169-171.
  5. 5,0 5,1 «Bartomeu Ferrà Perelló». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre.
  6. Rotger, Francesc M. «Bartomeu Ferrà, l'home que feia de tot». Ara Balears, 28-09-2024.
  7. Mas i Vives, Joan. «Els calçons de mestre Lluc». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 31 març 2021].

Enllaços externs

[modifica]