Vés al contingut

Bartomeu Soler i Rabassó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBartomeu Soler i Rabassó
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Palau-solità i Plegamans
febrer 1939 – 1939 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bartomeu Soler i Rabassó (Sabadell, 1894 - Palau-solità i Plegamans, 20 d'abril de 1975) va ser un actor i escriptor català que va publicar sobretot en castellà. Afí al règim franquista, va ser el primer alcalde de Palau després de la Guerra Civil (des de febrer de 1939 fins a finals del mateix any).[1] A ell es deu el fet que el municipi s'anomenés Palau de Plegamans del 1939 al 2000, moment en què oficialment va prendre el nom actualː Palau-solità i Plegamans.[1]

Bartomeu Soler era d'origen humil i va passar la infantesa al poble de Palau-solità i Plegamans, on havia nascut la seva mare.[1] Va viatjar des de molt jove per Catalunya, França i per Amèrica del Sud.[1] A Xile es va iniciar com a autor teatral i començà a treballar com a actor. El 1920 fou primer actor al Teatre Romea i creà la seva pròpia companyia teatral.[1] El 1925 es va publicar el seu primer llibre, Marc Villarí, que es va traduir al català i amb el qual va obtenir cert èxit.[1]

A la postguerra espanyola, va publicar diverses novel·les i és en aquesta època quan va tenir més popularitat. Amb Patapalo aconseguí el 1949 el Premi Ciutat de Barcelona.[1] A més de novel·les, va escriure també teatre en castellà i en català. Entre les seves obres destaquen: Germán Padilla, Pitusín (1941), La vida encadenada (1945), Karu-Kinká (1946), La llanura muerta (1947), Tamara (1953), Tierra de Fuego, Batalla de rufianes, Los muertos no se cuentan (1961), sobre la guerra civil.[2]

També va escriure les curioses memòries, en tres llibres; Mis primeros caminos (1961), La cara y la cruz del camino (1963) i Mis últimos caminos (1965).[2]

Estrenà teatre en català: Anna Maria (1962) i Marquès i la seva filla (1932). I publicà Cataluña en España (1935), un assaig sobre el Sis d'Octubre de 1934.

A la vila de Palau-solità i Plegamans té un carrer amb el seu nom.[3]

Obra

[modifica]
  • Obras de ~: Marcos Villarí, Santander, Aldus, 1927;
  • Ana María, Barcelona, Araluce, 1932;
  • Cataluña en España, Madrid, Yagües, 1935;
  • Batalla de rufianes, Madrid, Estampa, 1936;
  • Cartas a un cacique, Madrid, Ediciones Toledo, 1941;
  • Pitusín, Madrid, Diana, 1941;
  • Guillermo Roldán, Barcelona, Cisne, 1942;
  • Almas de cristal, Barcelona, Hispanoamericana de Ediciones, 1946;
  • Karú-Kinká, Barcelona, Yuste, 1946;
  • La llanura muerta, Barcelona, Lara, 1947;
  • Guitarra, Barcelona, Hispanoamericana de Ediciones, 1950;
  • Tres comedias: El honor de los hombres, Batalla de rufianes y Guillermo Roldán, Barcelona, Hispanoamericana de Ediciones, 1951;
  • Cien días en el Sahara español, en Archivos del Instituto de Estudios Africanos, 25 (1953), págs. 43-58;
  • La selva humillada, Barcelona, Ampurias, 1957;
  • Entre dos mujeres: Germán Padilla, Barcelona, Guada, 1960;
  • La vida encadenada, Barcelona, Guada, 1960; Occidente..., Madrid..., Sahara..., Venezuela:
  • así habló Bartolomé Soler, Barcelona, Juventud, 1961;
  • Mis primeros caminos, Barcelona, Juventud, 1962;
  • Patapalo, Barcelona, Juventud, 1962;
  • Tamara, Madrid, Bullón, [Maribel], 1963;
  • La cara y la cruz del camino, Barcelona, Alar, 1964;
  • Mis últimos caminos, Barcelona, Alar, 1965;
  • Los muertos no se cuentan, Barcelona, Alar, 1965;
  • Las novelas de Bartolomé Soler: trozos escogidos, Madrid, Cepe, 1978;
  • Novelistas de 1935: antología de Sender, Zunzunegui y Soler, Madrid, Coculsa, 1981.[4]

Bibliografia

[modifica]
  • Bibl.: A. Román, La novelística de Bartolomé Soler, Madrid, 1976.
  • D. Viñas i Camps, Estudi sobre l'obra literària del sabadellenc Bartomeu Soler, Barcelona, Copisteria Agulló Costa, 1978.
  • "Bartolomé Soler", dins P. Ward (ed.), Diccionario Oxford de literatura española e hispanoamericana, trad. de G. Zayas, Barcelona, Crítica, 1984, p. 756 - 757.
  • "Bartolomé Soler", dins R. Gullón (dir.), Diccionario de literatura española e hispanoamericana, vol. II, Madrid, Alianza, 1993, p. 1557.
  • Bartolomé Soler", dins J. Bregante, Diccionario Espasa de literatura española, Madrid, Espasa Calpe, 2003, p. 934-935.[4]

Referències

[modifica]