Batalla d'Aversa
| guerra civil pel Regne de Nàpols | |||
|---|---|---|---|
  Batalla d'Aversa Batalla d'Aversa | |||
| Data | 1394 | ||
| Coordenades | 40° 58′ 56″ N, 14° 12′ 28″ E / 40.982222°N,14.207778°E | ||
| Lloc | Aversa | ||
| Resultat | Victòria de Durazzo. Els angevins aixequen el setge | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Batalla d'Aversa de 1394 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.
Antecedents[modifica]
Lluís II de Provença rivalitzà amb el seu cosí Ladislau I de Nàpols pel tron napolità i el 1390 manà una expedició vers la ciutat de Nàpols i aconseguí capturar-la i expulsar-ne Ladislau.[1]
El 10 d'abril de 1392 Tommaso da San Severino i Bernabò da San Severino, en favor de Lluís II de Provença van derrotar i capturar en una emboscada a Ascoli Satriano Alberico da Barbiano i Otó de Brunswick, que lluitaven per Ladislau I de Nàpols.[2]
Lluís II de Provença va retenir el tron, i l'abril de 1393 la flota de Bernabò da San Severino va aixecar el nou setge a Nàpols que Ladislau havia iniciat, i a continuació es va dirigir a aixecar el setge de Sorrento que havia establert Giovanni di Trezzo.
Batalla[modifica]
L'any següent Bernabò da San Severino va atacar Aversa,[3] i mentre les tropes estaven acampades, els assetjats van fer una sortida atacant les posicions de la lleva napolitana, fins que la cavalleria va atacar, fent recular els aversans a la ciutat.[4]
Conseqüències[modifica]
Aversa va rebre reforços de Ladislau I de Nàpols, i amb l'arribada de l'hivern, els angevins van aixecar el setge.[4]
En 1400, mort Bernabò da San Severino i amb Tommaso da San Severino passat al bàndol de Durazzo,[3] un cop llicenciat Alberico da Barbiano del seu càrrec per a Joan Galeàs Visconti, aquest fou cridat en d'auxili de Ladislau I de Nàpols, que s'havia refugiat a Gaeta quan Lluís va prendre Nàpols, va acampar en Afragola,[5] i quan els nobles napolitans van donar suport a Lluís, aquest va cridar la flota de i va desembarcar a la capital, posant setge al Castell Nou, del que Lluís II de Provença va fugir per mar a Provença.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Sumption, Jonathan. The Hundred Years War, Volume III: Divided Houses (en anglès). Faber and Faber, 2009, p. 781-782. ISBN 978-0-571-24012-8.
- ↑ Studi romagnoli (en italià). Volum 57. Fratelli Lega, 2007, p. 442.
- ↑ 3,0 3,1 Filograna, Roberto «Bernabó di Sanseverino, da capitano de guerra a signore de Nardo (1384-1400)» (en italià). Spicilegia Sallentina, 2, 2010.
- ↑ 4,0 4,1 di Constanzo, Angelo. Istoria del Reame di Napoli (en italià). Mattia Cancer, 1579, p. 209-210.
- ↑ Pagano, 1835, p. 500.
- ↑ Pagano, 1835, p. 501.
Bibliografia[modifica]
- Pagano, Filippo Maria. Istoria del regno di Napoli (en italià). Volum 2. Marotta e Vanspandoch, 1835.