Batalla de Verges

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Batalla del Ter)
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Verges
Guerra dels Nou Anys
Batalla-ter.jpg
La batalla del Ter, segons Beaulieu
Data 27 de maig de 1694
Localitat Torroella de Montgrí, Baix Empordà
Resultat Victòria francesa
Batalla de Verges (Catalunya 1659-1716)
Batalla de Verges
Batalla de Verges
Coord.: 42° 2′ 38″ N, 3° 7′ 43″ E / 42.04389°N,3.12861°E / 42.04389; 3.12861
Bàndols
Regnes de les Espanyes Espanyes Regne de França Regne de França
Comandants en cap
Regnes de les Espanyes Juan Manuel Fernández Regne de França Duc de Noailles
Forces
12.300 infanteria
4.000 cavalleria
8 peces artilleria
15.000 infateria
6.000 cavalleria
20 peces artilleria
Baixes
2.931-9.000 infanteria
324-500 cavalls[1]
300 - 500 infanteria
Cronologia
Setge de Roses (1693) Presa de Palamós

La batalla de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.

Preludi[modifica]

Durant l'any 1694, el rei Lluís XIV de França va decidir efectuar una ofensiva a Catalunya i posar l'exèrcit del general Nicolas Catinat al Piemont a la defensiva, reservant més tropes per al front català.

El nou virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d'Escalona, que era també el capità general de l'exèrcit espanyol, havia desplegat al llarg de la ribera del riu Ter pràcticament totes les tropes que podia reunir per oposar-se a l'important cos expedicionari francès, dirigit pel mariscal Anne Jules de Noailles, duc de Noailles, que es proposava capturar Girona i que ja havia pres Roses.

Ordre de batalla[modifica]

Els dos exèrcits estaven constituïts aproximadament pels mateixos efectius (uns 20.000 homes d'infanteria i uns 4.000-5.000 de cavalleria). Segons el virrei Fernández Pacheco, «tot el nostre exèrcit estava format per 11.900 infants i 4.000 cavallers, que fa un total de 16.300 homes».[1] Però els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles hi havia un gran nombre de joves reclutes i d'unitats recentment constituïdes que encara no havien lliurat mai cap batalla. A més a més, l'exèrcit francès era superior en el nombre i la potència de les peces d'artilleria, servides per artillers i soldats ben entrenats.

Unitats hispàniques[modifica]

L'exèrcit hispànic estava constituït per les següents unitats:[2]

Flanc dret

  • 6 esquadrons de dragons
  • 11 esquadrons de cavalleria
  • 13 batallons procedents d'11 terços:
    • Terç del Casc de la ciutat de Granada
    • Terç d'Aragó
    • Terç de Morats Vells
    • Terç de Blaus Vells (Toledo - Villarroel)
    • Terç Vell de Nàpols (1 batalló)
    • Terç Nou de Valladolid (Díez Pimienta)
    • Terç Nou de Cuenca (Olalla)
    • Terç Nou de Sevilla (Venegas)
    • Terç Nou de Segòvia (Luna)
    • Terç Nou de Múrcia (Daza)
    • Terç Nou de Burgos (Vélez de Guevara)

Centre

  • 11 esquadrons de cavalleria
    • Terç d'Osuna
    • Terç de Valons
  • 7 batallons procedents de 6 terços i 3 batallons alemanys
    • Terç de la Costa del regne de Granada
    • Terç Nou de Lleó
    • Terç Vell d'Amarillos
    • Terç del regne de València
    • Terç de Pignatelli
    • Terç de d'Enríquez de Cabrera
    • Terç de Beck
    • Terç de Matatouchy
  • Miquelets (400 homes)
    • Torres (?)

Flanc esquerre

  • 20 esquadrons de cavalleria
    • Terç del Rosselló
    • Terç d'Extremadura
    • Terç d'alemanys
    • Arcabussers de la guàrdia del virrei
    • Terç del virrei (duc d'Escalona)
  • 5 batallons procedents de 4 terços
  • 8 peces d'artilleria

En total, 42 esquadrons de cavalleria, 30 batallons d'infanteria i 400 miquelets.

Tàctica[modifica]

L'exèrcit espanyol es va dividir en tres cossos per vigilar els guals del Ter a Verges, Ullà i Torroella de Montgrí i impedir així que les tropes franceses travessessin el riu. El duc d'Escalona respongué mobilitzant les tropes fins a Foixà per tal de defensar els guals del Ter, i els dos exèrcits foren davallant un enfront de l'altre per les ribes del Ter.

En els dies anteriors a la batalla, els francesos van intentar sense èxit forçar la travessa a Verges i, posteriorment, a Ullà i Torroella. La matinada del 27 de maig una boira densa cobria la ribera del riu i els francesos van aprofitar-la per travessar-lo, prop de Torroella, amb almenys 2.000 dragons i cavallers, seguits per un gran nombre de granaders d'infanteria, i carregaren contra la infanteria espanyola, que els esperava en aquella posició sense cap atrinxerament i que era batuda per l'artilleria francesa des de l'altre costat del riu. Les tropes de Noailles lleugerament superiors en nombre a les espanyoles creuaren els guals del Ter d'Ullà i Torroella de Montgrí.

Les tropes espanyoles menys instruïdes (molts d'ells eren novells en el combat i alguns fins i tot havien estat duts presos) i amb armament deficient van prestar poca resistència a l'embat de la cavalleria francesa que havia creuat pel pas de Gualta. Després de la primera descàrrega dels seus mosquetons, els espanyols ja no van poder oposar-se eficaçment als francesos que anaven travessant el riu, i començaren a fugir del camp de batalla, provocant el consegüent desordre en la resta de l'exèrcit. Es produí una gran quantitat de baixes entre la infanteria espanyola, sobretot després de quedar sense protecció a causa de la retirada de la cavalleria. Avisats d'aquest replegament i sense poder fer front al gran nombre de tropes franceses que havien aconseguit travessar el Ter i que s'estaven posicionant en ordre de batalla a la riba sud, tot l'exèrcit espanyol va caure en la confusió i la cavalleria va optar per retirar-se, juntament amb la rereguarda, fins a la ciutat de Girona. Sembla que el mestre de camp del terç de la Generalitat, Josep Boneu i Pi, juntament amb el terç "morat" organitza una mínima defensa que plantà cara a l'exèrcit francès evitant l'anorreament de les tropes en retirada.

Els francesos van iniciar un avenç general contra els espanyols en retirada, que no van oferir gaire oposició i molts dels quals van morir o van ser fets presoners, mentre l'equipatge i l'artilleria, i un gran nombre d'estendards foren capturats. Les baixes entre morts, ferits i presoners segons el duc d'Escalona foren 2.931 infants i 324 unitats de cavalleria, mentre que fonts franceses xifren en 9.000 les baixes hispanes.[3] Se saquejaren una dotzena de llocs als entorns del Ter.

Conseqüències[modifica]

Segons la versió oficial dels espanyols, les seves pèrdues foren de 2.931 infants i 324 cavallers, entre morts, ferits i desertors. Segons fonts franceses, les pèrdues espanyoles excediren els 9.000 homes, inclosos 2.000 presoners, mentre que les pròpies pèrdues van ser només d'uns 500 homes.[1]

En aquesta situació, el virrei no va tenir cap altra elecció que enviar algunes tropes a Girona i la part més gran del seu exèrcit cap a Barcelona, on va romandre tot el mes de juny. Mentrestant, els francesos van saquejar sense oposició més de 10 pobles de la ribera del riu Ter.

El 30 de maig, tres dies després de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles va començar el setge, per terra i mar, de la plaça de Palamós, que es va haver de rendir el 10 de juny. La ciutat de Girona va caure el 29 de juny i aviat Hostalric, tot deixant el camí obert cap a Barcelona, que els francesos no van poder atacar en aquesta ofensiva a causa de la reducció del pressupost de l'exèrcit ordenada pel ministre de la guerra Louvois i de la presència de la flota anglesa de l'almirall Edward Russell, que va forçar la retirada de l'estol francès de suport comandat per Tourville. Davant d'aquests fracassos estrepitosos, el Consell d'Estat d'Espanya destituí el virrei.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «The Battle at the river Ter (Catalonia)» (en anglès). Batailles. [Consulta: 6 agost 2012].
  2. «Battle of the river Ter 27/05/1694».
  3. Espino López, Antonio. «Capítulo XIII: Las campañas de 1693-94. El derrumbe de la estabilidad defensiva». A: El frente catalán en la Guerra de los Nueve Años, 1689-1697 (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona, 1994, p. 652. Dipòsit Legal: B-25724-2009. ISBN 9788469202272 [Consulta: 6 agost del 2012].