Batalla del riu Alma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla del riu Alma
Guerra de Crimea
Soldats del regiment Coldstream Guards al riu Alma, de R. C. Woodville
Soldats del regiment Coldstream Guards al riu Alma, de RCWoodville
Data 20 de setembre de 1854
Localitat Prop de Balaklava, Crimea, avui Ucraïna
Resultat Victòria no decisva de l'aliança anglo-francesa-otomana
Batalla del riu Alma (Europa)
Batalla del riu Alma
Batalla del riu Alma
Coord.: 44° 30′ 0″ N, 33° 36′ 0″ E / 44.50000°N,33.60000°E / 44.50000; 33.60000
Bàndols
Turquia Imperi Otomà
Regne Unit Regne Unit
França Segon Imperi Francès
Rússia Imperi Rus
Comandants en cap
França Jacques de Saint Arnaud
Regne Unit FitzRoy Somerset, Lord Raglan
Rússia Alexander Menshikov
Forces
Francesos :
28.000infanteria
72 armes pesants
Britànics :
26.000infanteria
1000 cavalleria
60 armes pesants
Otomans :
6000 infanteria
Russos :33.000infanteria
Baixes
Francesos : 1340
Britànics : 2002
5709 morts


La Batalla del riu Alma va ser una batalla de la Guerra de Crimea, entre l'Imperi rus i l'aliança formada pel Regne Unit, el Segon Imperi Francès i l'imperi Otomà. Va tenir lloc el 20 de setembre de 1854, a la vora del riu Alma, avui en territori d'Ucraïna. Va ser la primera gran batalla en aquest conflicte (1854-1856).

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La guerra va esclatar quan Nicolau I, tsar de Rússia va decidir atacar els territoris de l'imperi turc per expandir-se utilitzant l'excusa de què tenia dret jurisdiccional sobre els cristians ortodoxos que vivien a Turquia.

Els exèrcits imperials russos van situar-se als territoris otomans de Valàquia (actualment Romania) i Moldàvia. Els estats europeus volien trobar una solució per via diplomàtica, que mantingués l'statu quo europeu[1] però el sultà no va estar conforme amb els tractats. La guerra va esclatar oficialment el 23 de setembre de 1853.

Els turcs van enviar els seus exèrcits al Danubi a combatre als russos, però l'octubre de 1853 la flota turca va ser destruïda per la russa en la batalla naval de Sinope, cosa que va precipitar que el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i el segon Imperi francès entressin en guerra a favor dels turcs per impedir l'expansió russa el 27 de març de 1854. Prússia i l'imperi Austrohongarès van mantenir la neutralitat, deixant sola a Rússia, que els comptava com a aliats.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Derrotats a Moldàvia i Valàquia, els russos es van retirar i la major part del conflicte es va centrar en la península de Crimea, al mar Negre, on van desembarcar tropes anglofranceses, i Alexander Menshikov va decidir defensar Sevastòpol a la a les altures properes al riu Alma.

Els aliats foren rebutjats en primera instància, però un atac de distracció aliat va permetre un atac sobre el flanc, obligant als russos a retirar-se amb sis-mil baixes.[2]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Els aliats van posar setge al port estratègic de Sebastòpol, aguantant els intents russos de trencar-lo en les batalles de Balaklava (25 d'octubre), on va tenir lloc el famós episodi bèl·lic que ha passat a la història com la càrrega de la brigada lleugera; i Ikerman (5 de novembre). Després del dur hivern del 1854-55 les operacions es van restablir. El Regne de Sardenya-Piemont va entrar en guerra contra Rússia, enviant-hi 10.000 homes. Sebastòpol va caure el 8 de setembre de 1855 i els combats van cedir a finals d'octubre.

Memòria històrica[modifica | modifica el codi]

En memòria d'aquesta batalla un dels ponts de París va rebre el seu nom, el Pont de l'Alma.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lambert, Andrew D. [books The Crimean War: British grand strategy, 1853-56] (en anglès), p. 12. 
  2. Dowling, Timothy C. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2014, p. 34. ISBN 1598849484. 
  3. Gaillard, Marc. Quais et ponts de Paris: Guide historique (en francès). Martelle éditions, 1993, p. 168. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baron de Cèsar Bazancourt (1856). The Crimean Expedition, to the Capture of Sebastopol 2 vols. Londres.
  • Alexander William Kinglake (1863-1987). The Invasion of the Crimea, 8 vols. Edimburg
  • Blake, R.L.V Ffrench (1973). The Crimean War. Sphere Books.
  • Brighton, Terry (2005). Hell Riders: The Truth about the Charge of the Light Brigade . Penguin Books. ISBN 978-0-14-101831-7
  • Fletcher, Ian & Ishchenko, Natalia (2004). The Crimean War: A Clash of Empires . Spellmount Limited. ISBN 1-86227-238-7
  • Christopher Hibbert (1963). The Destruction of Lord Raglan: A Tragedy of the Crimean War 1854-55 . Pelican Books
  • Pemberton, W. Baring (1962). Battles of the Crimean War . Pa Books Ltd ISBN 0-330-02181-8
  • Royle, Trevor (2007). Crimea: The Great Crimean War 1854-1856 . Abacus. ISBN 978-0-349-11284-8
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla del riu Alma Modifica l'enllaç a Wikidata