Beatriz Pimentel y Enríquez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Beatriu de Pimentel)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBeatriz Pimentel y Enríquez
 Comtessa consort d'Empúries
1443 – 1445
Dades biogràfiques
Naixement 1416
Benavente
Mort 1490
Sepultura Monestir de Poblet
Dades familiars
Nissaga Pimentel
Enríquez
Cònjuge Enric d'Aragó
Fills
Pare Rodrigo Alonso Pimentel y Téllez de Meneses
Germans
Parents
Modifica dades a Wikidata

Beatriz Pimentel y Enríquez (Benavente, 1416 - ?, 1490), també a vegades escrit Beatriu, va ser una aristòcrata castellana, filla dels comtes de Benavente.

Nascuda a la població de Benavente (Zamora) el 1416, Beatriz era fill de Rodrigo Pimentel, II comte de Benavente, i de la seva esposa, Leonor Enríquez.[1]

Es va casar amb l'infant Enric d'Aragó el 1442, fill de Ferran d'Antequera, duc de Villena, comte d'Empúries i mestre de l'Orde de Sant Jaume.[2] Beatriz esdevenia la seva segona esposa.[3] Enric va morir poc després de casar-se, el 1445 i la va deixar vídua i embarassada. Va donar a llum a un nen, Enric, que va rebre el nom del seu pare en record seu, l'hereu dels títols i estats familiars.[4] Durant la minoria d'edat del seu fill, Beatriz es va encarregar del govern del comtat d'Empúries durant diversos anys.[5] També va actuar en la política catalana del moment, durant la guerra civil catalana, va mantenir-se a la cort de la reina Joana Enríquez, esposa de Joan II, i va fer bones gestions a favor de l'alliberament del príncep Carles de Viana, però, malgrat tot, els dirigents catalans van fer cas omís.[6] Vers el 1475, va acompanyar el seu fill fins a territori castellà, quan ell pretenia casar-se amb la princesa Joana la Beltraneja; ambdós van ser rebuts a Requena, però, finalment, el matrimoni no es va arribar a realitzar.[7]

Va morir el 1490, als 74 anys. Per ordre del seus fill, el seu cos, juntament amb el d'Enric, van ser traslladats al monestir de Poblet.[4]

Referències[modifica]

  1. «Fitxa de Beatriz Pimentel» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 agost 2015].
  2. Sosa, 1676, p. 142.
  3. Soler Salcedo, 2009, p. 118.
  4. 4,0 4,1 Finestres y de Monsalvo, 1756, p. 62-63.
  5. Sobrequés i Vidal, 1955, p. 4.
  6. Sobrequés i Vidal; Sobrequés i Callicó, 1972, p. 50.
  7. Mariana, 1854, p. 102.

Bibliografia[modifica]