Beatriu de Vermandois
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 880 (Gregorià)  |
| Mort | Després de 26 març 931 |
| Activitat | |
| Ocupació | consort |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Herbertians |
| Cònjuge | Robert I de França |
| Fills | Emma de França, Adela de França, Hug el Gran |
| Pare | Heribert I |
| Germans | Heribert II |
Beatriu de Vermandois (francès: Béatrice de Vermandois) (880 (Gregorià) - Després de 26 de març de 931) era filla d'Heribert I de Vermandois. Es va casar el 895 amb Robert, marquès de Nèustria, que va esdevenir rei de França el 922.[1][2] També era germana d'Herbert II, comte de Vermandois, i era descendent en la línia masculina de Carlemany a través del rei Bernat d'Itàlia.[a][4] A través del seu matrimoni amb Robert I, era un avantpassat de la dinastia capetiana. El 15 de juny de 923, el seu marit Robert va morir a la batalla de Soissons, poc després de la qual cosa al seu fill Hug se li va oferir la corona, però la va rebutjar.[5] Beatriu va morir el 931. Van tenir dos fills: Emma de França, casada vers el 918 amb Raül, duc de Borgonya i més endavant rei de França.
Beatriu es va casar c. 890, convertint-se en la segona esposa de Robert, marcgravi de Nèustria, que es va convertir en rei de França el 922.[2] Van ser els pares d'Hug el Gran – pare d'Hug Capet.[6]
Notes
[modifica]- ↑ Segons l'"Abbreviatio" de Frater Andreas, Beatriu era besnéta de Bernat, rei d'Itàlia. Alberic de Trois-Fontaines, a la dècada del 1250, coneixia aquesta descendència: MGH SS 23.757.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Beatrice of Vermandois (880–931) | Encyclopedia.com». [Consulta: 25 abril 2021].
- 1 2 Tanner, 2004, p. 308.
- ↑ Lewis, 1977, p. 246-247.
- ↑ Fanning i Bachrach, 2011, p. xvi, 91.
- ↑ Riché, 1993, p. 250.
- ↑ Bouchard, 2001, p. 112.
Bibliografia
[modifica]- Bouchard, Constance Brittain. Those of My Blood: Creating Noble Families in Medieval Francia. University of Pennsylvania Press, 2001.
- Fanning. The Annals of Flodoard of Reims, 919-966. University of Toronto Press, 2011.
- Lewis, Andrew W. Traditio, 33, 1977, p. 246-47 n.94.
- Riché, Pierre. The Carolingians; A Family who Forged Europe. University of Pennsylvania Press, 1993.
- Tanner, Heather. Families, Friends and Allies. Brill, 2004.