Beatriz Francisca de Assis Brandão
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juliol 1779  Ouro Preto (Brasil) |
| Mort | 5 març 1868 (88 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, música, professora, poetessa, traductora |
Signatura  | |
Beatriz Francisca de Assis Brandão (Vila Rica, 1779 — Rio de Janeiro, 1868), coneguda simplement com Beatriz Brandão, va ser una poeta, traductora, músic i educadora brasilera. Destacada per fugir dels cànons femenins en l'època del regnat de Pere II del Brasil, va ser de gran importància per a la comprensió de la societat en el període de l'arcadisme.[1]
Vida[modifica]
Filla de Francisco Sanches Brandão i Izabel Feliciana Narcisa de Seixas, va néixer a Vila Rica, actual Ouro Preto, l'any 1779, rebent el baptisme en la Basílica Menor de Nostra Senyora del Pilar.[2]
Va ocupar els oficis de traductora, música, poeta i educadora i es va especialitzar en l'idioma italià i francès, el que va dur-la a una posició destacada com a traductora. Va participar de forma intensa en la construcció de la literatura brasilera gràcies als seus poemes i va dirigir, a Vila Rica, un col·legi femení.[3]
La seva família era originària de Normandia i més tard, va migrar a Portugal, per acabar al Brasil. També tenia ramificacions en Pernambuco i Minas Gerais i va desenvolupar relacions pròximes amb la Família Imperial. Aproximadament, als trenta tres anys, es va casar amb Alferes Vicente Batista Rodrigues Alvaranga, sis anys més jove que ella.[3]
Carrera literària[modifica]
L'obra de Beatriz Brandão és de gran valor per a la comprensió de la societat de l'època, havent col·laborat per als diaris Marmota Fluminense i O Guanabara.[4] En virtut d'això, va publicar els primers versos en el diari Parnaso Brasileiro, del canonge Januário da Cunha Barbosa, editat a Rio de Janeiro. Posteriorment, els va reunir en un únic volum i els va publicar amb el títol Cantos da Mocidade (cants de joventut), l'any 1856. El 28 d'abril de 1868, van dedicar-li un article biogràfic, publicat en el diari Correio Mercantil, titulat Prima de Marília (cosina de Marília).[5]
La segona obra publicada va ser Carta de Leandro a Hero, present en el segon volum del diari Parnaso Brasileiro, de 1832. En 1859, l'obra és republicada amb el títol Cartas de Leandro a Hero.[6] Membre per indicació de l'Acadèmia Mineira de Lletres des de 1910, va morir sense publicar molts dels seus poemes i, encara avui, segueix sent poc conegut i reconegut el paper que va ocupar al llarg del segle xix.[7]
Llista d'obres[modifica]
- Parnaso brasileiro (1831)
- Canto da mocidade (1856)
- Carta de Leandro a Hero (1856)
- Carta de Hero a Leandro (1859)
Referències[modifica]
- ↑ «As Mensageiras — Primeiras Escritoras do Brasil». Câmara dos Deputados, 03-09-2018. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ Gomes Pereira, Cláudia. «A poesia esquecida de Beatriz Brandão (1779-1868)». Universidade de Araraquara, 2010. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Gomes Dias Costa Ferreira, Cláudia. «Contestado fruto: a poesia esquecida de Beatriz Brandão (1779-1868)». Universidade Federal de Minas Gerais, 2009. Arxivat de l'original el 2017-07-04. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «As Mensageiras — Primeiras Escritoras do Brasil». Câmara dos Deputados, 03-09-2018. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ Magalhães Jardim, Ana Cristina. «De "Marília de Dirceu" ao "Romanceiro da Inconfidência" a construção de um mito na sociedade brasileira a partir do século XVIII». Fundação Biblioteca Nacional, 2009. Arxivat de l'original el 2018-11-09. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ Oliveira Martins, Cândido. «Recepção do mito de Leandro e Hero: da sensibilidade pré-romântica ao pré-romantismo». Universidade Católica Portuguesa, 2011. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «Literatura Imperial: a escrita poética feminina de Beatriz Brandão». Revista Contemporâneos, 2011. [Consulta: 31 març 2019].