Berberis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Berberis
Berberis darwinii
Berberis darwinii
Berberis thunbergii
Berberis thunbergii

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Berberidaceae
Gènere: Berberis
L.
Espècies

Unes 450-500; vegeu el text.

Berberis és un gènere de plantes amb flor. És un gènere originari de les zones de clima temperat o subtropical d'Euràsia, Àfrica i Amèrica. El gènere Berberis està estretament emparentat amb el gènere Mahonia fins i tot alguns botànics inclouen Mahonia dins el gènere Berberis. Diverses espècies de Berberis es fan servir en jardineria tant per les seves fulles, flors i baies. Es fan servir com a tanques o barreres en les cases que són difícilment penetrables per tal com són d'espinoses. Les baies són comestibles i se'n fan sobretot melmelades. Els ocells també se les mengen i dispersen les llavors amb els seus excrements. Tradicionalment se n'havia extret un tint groc.[1] Berberis vulgaris (el coralet) és una planta hoste de la malaltia fúngica important anomenada rovell del blat (Puccinia graminis), i per aquesta raó plantar aquesta espècie de Berberis està prohibit a molts llocs.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Són plantes arbustives caducifòlies o de fulles persistents. Fan d'un a cinc metres d'alt. Tenen algunes fulles transformades en espines. Les flors poden ser simples o agrupades, depenent de les espècies. El fruit és una baia. El gènere es caracteritza per tenir brots amb dimorfia, així els brots més llargs formen l'estructura de la planta i té uns altres brots curts que només fan d'un a dos mm de llarg. Les fulles dels brots llargs no fan la fotosíntesi i es desenvolupen en tres espines de 3 a 30 mm de llarg i on neix l'espina es desenvolupa un brot curt amb fulles que sí ue fan la fotosíntesi. Aquestes fulles fotosintètiques són simples d'un a 10 cm de llarg. Les flors poden ser solitàries o en raïm, de color groc o taronja d 3 a 6 mm de llarg. Tenen 6 sèpals i 6 pètals. El fruit és una baia petita de 5 a 15 mm de llarg i quan madura és de color roig o blau fosc.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Consta d'unes 450 a 500 espècies. Berberis microphylla (Calafate) o l'espècie molt similar Berberis heterophylla i Berberis darwinii (Michay) són dues espècies de Berberis que es troben a la Patagònia (en són els símbols). Es troben tant a l'Argentina com a Xile, són comestibles crues en melmelada i infusió. Berberis vulgaris o coralet és una espècie autòctona dels Països Catalans[2] Els coralets tenen els fruits comestibles i s'utilitzen a vegades com a tanques defensives o en jardineria per la bellesa de les seves coloracions a la tardor. El coralet (Berberis vulgaris) és un intermediari en el procés del cicle de la malaltia molt important del fong del rovell dels cereals, per la qual cosa està prohibida la plantació d'aquesta planta en alguns països.

Europa i Àsia, caducifolis
Europa i Àsia, de fulla persistent
Amèrica del Nord, caducifolis
Amèrica de Sud, caducifolis
Amèrica de Sud, de fulla persistent

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tomlinson, C., ed.. Tomlinson's Cyclopaedia of Useful Arts. Londres: Virtue & Co., 1866.  Vol I, page 97.
  2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països catalans 1980

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Berberine Thoughts – Informative but non-scholarly essay on barberry and Berberis (culture, history and etymology)