Berberidàcies

Berberidàcies

Berberidaceae
Coralets
Planta
Tipus de fruit	baia
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Ranunculales
Família	Berberidaceae Juss., 1789 Berberidaceae
Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum
Tipus	Berberis

Les berberidàcies (Berberidaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ranunculals (Ranunculales), dins del clade de les eudicotiledònies. Conté unes 700 espècies, agrupades en 13 gèneres. Les seves espècies són nadiues sobretot d'Amèrica del Nord, d'Amèrica del Sud i de l'est d'Àsia, amb poques espècies a la resta de l'hemisferi nord temperat i a l'Àfrica.

Només trobem un únic representant als Països Catalans, que són els coralets (Berberis vulgaris).

Descripció

Són plantes herbàcies vivaces, rizomatoses o tuberoses, arbusts llenyosos o arbrets. Les Fulles poden ser basals o caulinars, aquestes darreres acostumen a disposar-se de manera alternada, poden ser simples o compostes, de vegades lobades, amb el marge enter, dentat o espinulós i amb la nervadura pinnada o palmada, de vegades les fulles es presenten reduïdes a espines. Les flors poden ser solitàries o agrupar-se en Inflorescències cimoses, paniculades o racemoses. Les flors són hermafrodites i actinomorfes, el periant pot estar format per diferents verticils, els dos exteriors sepaloides i els 4 o 5 interiors petaloides, per sèpals i estaminodis nectarífers o, en algunes espècies, per pètals o absent. A l'androceu hi ha entre 3 i 18 estams, habitualment en dos verticils, les anteres tenen dues teques i presenten dehiscència valvar o longitudinal. Al gineceu hi ha un sol pistil, monocarpel·lar l' ovari és súper, amb un nombre d'òvuls entre un i molts de placentació marginal o basal. El fruit és una baia, un utricle o un fol·licle, les llavors són albuminoses.

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom de Berberides, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).

Etimologia

El nom de la família deriva del gènere Berberis que prem el nom del llatí barbaris, que fa referència al nom de bàrbar donat pels àrabs als habitants de zona costanera del nord d'Àfrica, Barbaria.

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 13 gèneres següents:

• Achlys DC.
• Berberis L.
• Bongardia C.A.Mey.
• Caulophyllum Michx.
• Epimedium Tourn. ex L.
• Gymnospermium Spach
• Jeffersonia W.Bartram
• Leontice L.
• Nandina Thunb.
• Plagiorhegma Maxim.
• Podophyllum L.
• Ranzania T.Itô
• Vancouveria C.Morren & Decne.

Usos

Etnomedicina

Dieverses espècies de la família de les berberidàcies han estat usades com a plantes medicinals, especialment a la medicina tradicional xinesa. Entre els seus principis actius destaquen els alcaloides, per exemple alcaloides benzilisoquinolínics com ara la berberina o alcaloides esteroidals com la nandsterina, per citar-ne alguns.

Ornamentals

Algunes espècies es fan servir com a plantes ornamentals, com ara els coralets (Berberis vulgaris), Berberis aquifolium, Nandina domestica, el podofil (Podophyllum peltatum), Epimedium sempervirens o Jeffersonia diphylla.

Alimentaris

El fruits de certes espècies són comestibles, Berberis vulgaris i Berberis aquifolium fan fruits àcids, rics en vitamina C, que es poden menjar crus o en preparacions com ara confitures o gelees.

Tenyit de teixits

Espècies del gènere Berberis com ara Berberis vulgaris a Europa, Berberis japonica a l'Àsia, Berberis aquifolium a Amèrica de Nord o Berberis laurina al Brasil, han estat usades per a obtenir pigments destinats a tenyir teixits. El pigment que aporten aquestes plantes és essencialment groc, sense la utilització d'un mordent per a fixar el color, la coloració aconseguida és limitada. Es poden fer servir les fulles, les tiges, els fruits o les arrels, en funció de la part utilitzada i el mordent, varia la intensitat de la coloració i la tonalitat aconseguida, que pot anar des del groc brillant fins al marró fosc.

Bibliografia

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Simpson, Michael G. Plant Systematics (en anglès). 3a. ed.. Academic Press, 2019. ISBN 978-0-12-812628-8. 
• Loconte, H. «Berberidaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. II. Springer, 1993, p. 147-151. DOI 10.1007/978-3-662-02899-5. ISBN 978-3-642-08141-5. 
• Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789. 
• Bayton, Ross. The Gardener's Botanical An Encyclopedia of Latin Plant (en anglès). Princeton University Press, 2020. ISBN 978-0-691-20017-0. 
• Hao, Da-Cheng. Ranunculales Medicinal Plants (en anglès). Academic Press, 2018. ISBN 978-0-12-814232-5. 
• Burrows, Ian. La nature comestible (en francès). Delachaux et Niestlé, 2005. ISBN 978-2603014622. 
• Cannon, John; Cannon, Margaret. Dye plants and dyeing (en anglès). Timber Press - Royal Botanic Gardens, Kew, 1994. ISBN 0-88192-302-8.