Puccinia graminis
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Basidiomycota |
| Classe | Pucciniomycetes |
| Ordre | Pucciniales |
| Família | Pucciniaceae |
| Gènere | Puccinia |
| Espècie | Puccinia graminis Pers., 1794 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Puccinia graminis és una espècie de fong basidiomicot de l'ordre dels puccinials (Pucciniales)[1] que parasita el blat i altres cereals, produint una infecció coneguda com a rovell del blat[2] pel color de les taques (uredis) que presenta la tija del cereal infectat.
Hi ha una considerable diversitat genètica dins l'espècie Puccinia graminis i diverses formes especials (forma specialis).
- Puccinia graminis f. sp. avenae, civada
- Puccinia graminis f. sp. dactylis
- Puccinia graminis f. sp. lolii
- Puccinia graminis f. sp. poae
- Puccinia graminis f. sp. secalis, sègol, ordi
- Puccinia graminis f. sp. tritici, blat, ordi
Morfologia
[modifica]El fong pren successivament quatre aspectes: petites fructificacions similars a picnidis produeixen les espores dites picniòspores. Aquestes espores són dicariòtiques, és a dir, tenen dos nuclis haploides. Aquest dicarió forma de seguida una estructura anomenada eci que produeix les eciòspores. Les eciòspores germinen i formen els sorus que produeixen urediniòspores i les teliòspores les quals es troben per sobre de la tija del cereal.
Cicle biològic
[modifica]
Anton de Bary va descriure el cicle d'aquest rovell com heteroxen macrocíclic. Heteroxen significa que necessita dos hostes, en aquest cas l'hoste principal és una gramínia mentre que l'hoste secundari és el coralet (Berberis vulgaris). Macrocíclic significa que els quatre estadis són presents: picniòspores, eciòspores, urediniòspores i teliòspores. En l'estadi de teliòspora hi ha la meiosi. L'erradicació del coralet ha contribuït molt a reduir aquesta malaltia dels cereals. El coralet queda contaminat al principi de la primavera i els ecidis són madurs a mitjan maig.
Malaltia
[modifica]La malaltia és coneguda des de fa segles en les zones cerealístiques però actualment hi ha una raça d'aquest fong Ug99 (la U és d'Uganda on primer es va trobar l'any 1999) que amb gran virulència i intensitat ataca els camps de blat d'Àfrica, Àsia i Pròxim Orient. S'ha estès a Kenya, i després a Etiòpia, el Sudan i el Iemen, i esdevé més virulent a la vegada que es va estenent. Els esforços científics se centren a crear varietats de cereals immunes però el problema és que se'n conreen milers de varietats.
Ug99
[modifica]Ug99,és una raça de (Puccinia graminis tritici).[3] És virulenta en la majoria de varietats de blat.[4] Al contrari que en altres rovells, que només afecten la collita de forma parcial, UG99 pot fer perdre el 100% de la collita. [5] El 1999 es va descobrir aquesta raça del rovell a Uganda i es va anar estenent per les terres altes de l'est d'Àfrica. El gener de 2007, les espores arribaren al Iemen i Sudan. El març de 2007 la FAO anuncià la seva preocupació i l'arribada a l'Iran.[6]
Notes
[modifica]- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 25 març 2025].
- ↑ Singh, RP et al. «Current status, likely migration and strategies to mitigate the threat to wheat production from race Ug99 (TTKS) of stem rust pathogen». CAB Reviews: Perspectives in Agriculture, Veterinary Science, Nutrition and Natural Resources, 1, No. 054, 2006. DOI: 10.1079/PAVSNNR20061054 [Consulta: 19 abril 2007]. – Review Article
- ↑ «Billions at risk from wheat super-blight». New Scientist Magazine, issue 2598, 2007-04-03, pàg. 6–7 [Consulta: 19 abril 2007].
- ↑ Effect of a new race on wheat production/use of fungicides and its cost in large vs small scale farmers, situation of current cultivars. Kenya Agricultural Research Institute, 2005. Njoro. Cited in CIMMYT 2005 study.
- ↑ Dangerous wheat-killing fungus detected in Iran from UN News Centre
Bibliografia
[modifica]- Leonard, K.J. Black stem rust biology and threat to wheat growers, USDA ARS