Bercari de Der

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Bercari
Arcature.eglise.Montier.en.Der.png
Fragment de mur de l'abadia de Montier-en-Der, gravat de 1856 al diccionari de Viollet-le-Duc
Biografia
Naixement ca. 620
Xampanya? (França)
Mort 28 de març de 696
Montier-en-Der (Alt Marne, França)
Lloc d'enterrament Monestir de Montier-en-Der, restes desaparegudes en 1790 
 Abat 

Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Religiós
Orde religiós Orde de Sant Columbà
abat i màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 26 de març (fins al 1969, 16 d'octubre)
Esdeveniment significatiu Abat d'Hautvilliers i Montier-en-Der
Iconografia Hàbit benedictí, com a abat
Modifica les dades a Wikidata

Bercari de Der (Xampanya?, vers 620 - Montier-en-Der, 28 de març de 696) fou un monjo colombanian francès, abat d'Hautvillers i Montier-en-Der. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Bercharius o Bererus descendia d'una família noble d'Aquitània; fou educat per Nivard de Reims, que en fou bisbe. Va entrar al monestir colombanian de Luxeuil, on era abat Sant Walbert de Luxueil. Aviat va marxar i intentar fundar una abadia ex nihilo, a partir d'una ermita, per viure-hi segons els principis primitius dictats per la Bíblia i la Regla de Sant Colomban. Va intentar sense èxits fundar monestirs a Reims, Luxeuil, un altre cop a Reims, Hautvillers i Puellemontier a la Xampanya. Va fundar un monestir a Hautvillers, on fou abat, i després Montier-en-Der (Alt Marne).

Ràpidament la fama del monestir va atreure els pobladors de la rodalia, que es van posar sota la seva autoritat. Va fundar una altra abadia, femenina, a Puellemontier (Puellarum Monasterium), que era a uns set quilòmetres de Montier-en-Der: van formar una doble abadia, amb monjos al primer i monges al segon.

Bercari va profetitzar la seva pròpia mort: el seu mal caràcter i excés de zel amb els monjos el portà a renyar i colpejar un d'ells, Daguí, que en revenja, el va apunyalar mentre feia migdiada. Bercari, ferit, va imposar com a penitència que Daguí fes un pelegrinatge a Roma, del qual no va tornar-ne; Bercari va morir dos dies després a conseqüència de la ferida rebuda, el 28 de març de 696.

Veneració i posteritat[modifica]

Venerat aviat com a sant i màrtir, la seva festivitat es va fixar el 16 d'octubre. La seva tomba era a l'abadia de Montier-en-Der i es va perdre durant la Revolució francesa. Actualment, al Martirologi romà en figura la festa el 26 de març.

L'abadia de Montier-en-Der va existir fins al 1790. De l'abadia ha subsistit un document important: el Polyptyque de Montier-en-Der, del que l'abat Charles Lalore va fer una retranscripció el 1878 i que inclou una llista de béns (terres) del domini de l'abadia elaborat a partir de vers el 845, i classificant les localitats del territori de l'abadia.

Bibliografia[modifica]

  • Corbet, Patrick (editor); Jackie, Lusse; Viard, Georges. Les moines du Der 673-1790 (en francès). Langres: Dominique Guéniot, 2003, p. 728. 
  • Lalore, Charles. Le polyptyque de l'abbaye de Montiérender (Montier-en-der) (en francès). París: H. Menu, 1878, p. 38.