Bernat de Boixadors i d'Erill
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  |
| Mort | 1616 |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Altres | |
| Títol | Comte (1599–1616) |
| Família | Boixadors |
| Cònjuge | Isabel de Pacs i Burgues |
| Parents | Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, besnet Joan de Boixadors i Rocabertí, net Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, rebesnet Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí, rebesnet |
Bernat de Boixadors i d'Erill (?, segle xvi – ?, 1616) fou un militar català i primer comte de Savallà.
El 18 de juliol 1599 s'inicia el llinatge comtal dels Savellà, quan el rei Felip III de Castella concedeix el títol a Bernat de Boixadors i d'Erill, senyor de Savallà, municipi situat a la Conca de Barberà. Des d'aleshores i fins avui, disset persones n'han ostentat el títol.[1][2][3]
Es casà amb Elisabet dels Pacs i Burgues, de família noble mallorquina, un matrimoni que li aportà les baronies de Vallmoll (Alt Camp) i de Bunyolí (Mallorca). Per aquest motiu, durant diverses generacions, els caps de la nissaga adoptaren el cognom Pacs.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Boixadors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: =4 novembre 2025].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Els Comtes de Peralada & Mallorca» (
PDF). [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ «Grandezas y títulos del Reino» ( PDF) (en castellà) p. 720. Ministeri de Justícia d'Espanya, 24-05-2023. [Consulta: 4 novembre 2025].
