Batalla del coll de Balaguer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla del coll de Balaguer
Guerra dels Segadors
Batalla del coll de Balaguer (Catalunya)
Batalla del coll de Balaguer
Batalla del coll de Balaguer
Coord.: 40° 57′ 58″ N, 0° 52′ 8″ E / 40.96611°N,0.86889°E / 40.96611; 0.86889
Los dedalts4.JPG
Tipus batalla
Data del 10 de desembre de 1640
Coordenades 40° 57′ 58″ N, 0° 52′ 08″ E / 40.966111°N,0.868889°E / 40.966111; 0.868889
Lloc Coll de Balaguer
(Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant)
Resultat Victòria espanyola
Bàndols
Bandera de Catalunya Principat de Catalunya Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants en cap
Bandera de Catalunya Bernat de Boixadors
Bandera de Catalunya Josep d'Ardena
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Pedro Fajardo
Forces
2.000 miquelets
2 canons
23.000 infants
3.000 genets
24 canons
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla del coll de Balaguer de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents[modifica]

La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt.

El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. Les tropes surten en direcció a Barcelona el 8 de desembre, rebent una gran resistència al Perelló.

La batalla[modifica]

Dos mil catalans es fan forts al coll de Balaguer amb dos canons, però els castellans ataquen de front i dispersen als defensors, tot i haver rebut reforços de Cambrils.

Conseqüències[modifica]

L'exèrcit continua avançant en direcció a Barcelona, saquejant l'Hospitalet de l'Infant, i el 16 de desembre es rendeix Cambrils, on s'havien retirat els miquelets, després de ser assetjats, i el 24 de desembre s'ocupa Tarragona, on ja havien arribat els primers reforços francesos.

Bibliografia[modifica]

  • Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de Cádiz. ISBN 84-7786-021-1. La visió d'un crític des de l'exèrcit victoriós.
  • F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6