Batalla del coll de Balaguer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla del coll de Balaguer
Guerra dels Segadors
Los dedalts4.JPG
Data del 10 de desembre de 1640
Localitat Coll de Balaguer
(Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant)
Resultat Victòria espanyola
Batalla del coll de Balaguer (Catalunya)
Batalla del coll de Balaguer
Batalla del coll de Balaguer
Coord.: 40° 57′ 58″ N, 0° 52′ 8″ E / 40.96611°N,0.86889°E / 40.96611; 0.86889
Bàndols
Bandera de Catalunya Principat de Catalunya Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants en cap
Bandera de Catalunya Bernat de Boixadors
Bandera de Catalunya Josep d'Ardena
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Pedro Fajardo
Forces
2.000 miquelets
2 canons
23.000 infants
3.000 genets
24 canons
Cronologia
Setge d'Illa Batalla de Cambrils

La Batalla del coll de Balaguer de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents[modifica]

La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt.

El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. Les tropes surten en direcció a Barcelona el 8 de desembre, rebent una gran resistència al Perelló.

La batalla[modifica]

Dos mil catalans es fan forts al coll de Balaguer amb dos canons, però els castellans ataquen de front i dispersen als defensors, tot i haver rebut reforços de Cambrils.

Conseqüències[modifica]

L'exèrcit continua avançant en direcció a Barcelona, saquejant l'Hospitalet de l'Infant, i el 16 de desembre es rendeix Cambrils, on s'havien retirat els miquelets, després de ser assetjats, i el 24 de desembre s'ocupa Tarragona, on ja havien arribat els primers reforços francesos.

Bibliografia[modifica]

  • Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de Cádiz. ISBN 84-7786-021-1. La visió d'un crític des de l'exèrcit victoriós.
  • F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6