Setge de Cadaqués (1655)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgCadaqués (1655)
Dates del 10 de maig de 1655
al 27 de maig de 1655
Escenari Cadaqués
Resultat Victòria francesa
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Regne d'Espanya Bandera de Catalunya Catalunya
Regne de França Regne de França
Comandants
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668)
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668)
Bandera de Catalunya
Bandera de Catalunya
Regne de França Duc de Mercoeur
Regne de França

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'any 1655 l'exèrcit francès inicià un nou atac en el front català. Per tal d'aixecar el bloqueig de Roses, calia prendre entre altres Cadaqués. L'operació fou concebuda com una empresa mixta en què un exèrcit terrestre posaria setge a la vila mentre una flota que transportava d'altra banda tropes terrestres assetjaria la plaça per la façana marítima.

L'exèrcit francès[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit terrestre estava format per la companyia de guàrdies del Príncep de Conti, el de cavalleria d'Aubeterre, Mérinville i Cauvisson i els regiments d'infants de Vaissaux-Candale, el d'Hocquincourt, Normandie i Champagne. Per la seva banda la flota que sortí d'Agde transportava els regiments de Poitou, Marine, Royal (irlandois), Mercoeur i Provence. La flota estava composta per 6 vaixells comandats pel Duc de Mercoeur (L’almiral La Lune de 48 canons botat el 1641, Le vice-almiral Le Mercoeur de 70 canons, Le César de 54 canons botat el 1648, L’Anna de 46 canons botat el 1650, Le Dragon de 46 canons botat el 1646, Le Samuel), almenys una galiota i 6 galeres comandades per Gaspar de Comminges de la Ferrière (La Ferrière, La Collongue, La Mercoeur, La Montréal, La Castelane i La Boisise).

El setge[modifica | modifica el codi]

Bloquejada per mar i terra, la plaça tenia ja la trinxera oberta el 10 de maig. El dia 27 de maig la plaça capitulava.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Un cop alliberades les tropes franceses anaren a posar setge a Castelló d'Empúries. Pel que fa a la flota, les galeres anaren entre Còrsega i Sardenya a fer el cors, però una tempesta en provocà la pèrdua de 5 d'elles. Pel que fa a les tropes terrestres, aquestes assetjaren Castelló d'Empúries que ocupaven el 10 de juliol.

Els francesos ja no abandonarien Cadaqués fins al final del conflicte encara que la guarnició passava fam i els soldats desertaven a manta. El 1658 s'hi estava de guarnició el regiment d'Andouville.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Gazette de France, Número Extraordinari de 25 de juny de 1655.
  • La Chrorographie ou description de Provence. Tome II. Charles David Imprimeur du Roy, du Clergé et de la Ville. Aix, 1664. Pàg.

989.

  • Sébastien de Beaulieu, Plan de la ville de Cap de Quiers, en Catalogne, assiégé et pris par les armées du Roy très-chrétien Louis XIIII commandées par Monsieur le prince de Conty, vice-Roy de Catalogne, Roussillon et Cerdagne le jour de may 1655. (Nota, el dia no s'especifica en el plànol).

Coord.: 42° 17′ 28″ N, 3° 16′ 38″ E / 42.29111°N,3.27722°E / 42.29111; 3.27722