Batalla de Castellfollit (1657)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de Castellfollit (1657)
Guerra dels Segadors
Data 1657
Localitat Castellfollit de la Roca, la Garrotxa
Resultat Victòria Espanyola
Batalla de Castellfollit (1657) (Catalunya)
Batalla de Castellfollit (1657)
Batalla de Castellfollit (1657)
Coord.: 42° 13′ 0″ N, 2° 33′ 0″ E / 42.21667°N,2.55000°E / 42.21667; 2.55000
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes Regne de França Regne de França
Catalunya Catalunya
Comandants en cap
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Francisco de Orozco Regne de França Duc de Candale
Catalunya Josep Margarit

La Batalla de Castellfollit tingué lloc el 1657, a la fi de la guerra dels Segadors, quan les tropes franceses que assetjaven el Castell de Castellfollit, situat a Castellfollit de la Roca, la Garrotxa, per intentar recuperar el castell que el seu governador havia cedit a les forces hispàniques foren derrotades.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després de diverses escaramusses a la frontera, les tropes del Duc de Candale van avançar fins a Mataró, ocupant moltes poblacions catalanes, entre elles Blanes. Les tropes hispàniques es tancaren a Barcelona i com que Candale no tenia prou recursos (ni artilleria, ni prou tropes) decidí retornar el seu exèrcit al nord de Catalunya.

Mentrestant les tropes hispàniques, en direcció a La Seu d'Urgell van ocupar Olot, i el governador Goumin de Castellfollit de la Roca va vendre la plaça als castellans,[1] però en quant l'exèrcit ocupant va marxar, els francesos van reocupar Olot i van posar setge a Castellfollit de la Roca, que estava bloquejat ja pels miquelets de França. Hi arribaven les tropes de Louis-Charles de Nogaret de Foix, el duc de Candale, i de Josep Margarit i de Biure, que venien de Blanes i 2 canons de batre.

Exèrcit hispànic[modifica | modifica el codi]

  • Regiment de la Guàrdia de Sa Majestat
  • Terç del Comte d'Humanes
  • Terç de Barcelona (Mestre de Camp Josep Galcerán i de Pinós)
  • Terç irlandès de Dennis O'Byrne (Dionisio Oberny)
  • 4 batallons de cavalleria comandats per Alejandro Morera
  • Tropes de Prospero Tutavila (1000 infants que podrien incloure el Terç irlandès i 700 cavalls)

Exèrcit francès[modifica | modifica el codi]

Comandat pel Duc de Candale

  • 4 escuadrons d'infanteria (un format pels regiments de Champagne i La Reine)
  • 8 batallons de cavalleria (regiments de cavalleria de Piloy (Format en 2 batallons) i de Prospero Gonzaga)
  • 2 canons de batre amb 90 infants i 40 genets d'escorta. Comandats per Josep Margarit.

Una altra part comandada per Monsieur de "Butère" (assetjant Castellfollit)

La batalla[modifica | modifica el codi]

Francisco de Orozco, el marquès de Mortara es va dirigir des de Girona[2] i els infligí una forta desfeta, causant set-centes baixes i la pèrdua de tota l'artilleria.[3]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit francés es va haver de retirar al Rosselló.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Modesto Lafuente, Historia general de España, V. 16, p.441
  2. (castellà) Esteban Paluzíe y Cantalozella, Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, p.87
  3. enciclopèdia.cat, Castellfollit de la Roca

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Las tropas británicas de la casa de Austria, Juan L. Sánchez Martin, Researching & Dragona nº8. Mayo de 1999, pág. 15.
  • Historia di Leopoldo Cesare, Galeazzo Gualdo Priorato. Viena, 1670 p.186-190.