Batalla de Castellfollit (1657)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Castellfollit (1657)
Guerra dels Segadors
Batalla de Castellfollit (1657) (Catalunya)
Batalla de Castellfollit (1657)
Batalla de Castellfollit (1657)
Batalla de Castellfollit (1657) (Catalunya)
Coord.: 42° 13′ 0″ N, 2° 33′ 0″ E / 42.21667°N,2.55000°E / 42.21667; 2.55000
Tipus batalla
Data 1657
Coordenades 42° 13′ 00″ N, 2° 33′ 00″ E / 42.21666667°N,2.55°E / 42.21666667; 2.55
Lloc Castellfollit de la Roca, la Garrotxa
Resultat Victòria Espanyola
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes Regne de França Regne de França
Catalunya Catalunya
Comandants en cap
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Francisco de Orozco Regne de França Duc de Candale
Catalunya Josep Margarit
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Castellfollit tingué lloc el 1657, a la fi de la guerra dels Segadors, quan les tropes franceses que assetjaven el Castell de Castellfollit, situat a Castellfollit de la Roca, la Garrotxa, per intentar recuperar el castell que el seu governador havia cedit a les forces hispàniques foren derrotades.

Antecedents[modifica]

Després de diverses escaramusses a la frontera, les tropes del Duc de Candale van avançar fins a Mataró, ocupant moltes poblacions catalanes, entre elles Blanes. Les tropes hispàniques es tancaren a Barcelona i com que Candale no tenia prou recursos (ni artilleria, ni prou tropes) decidí retornar el seu exèrcit al nord de Catalunya.

Mentrestant les tropes hispàniques, en direcció a La Seu d'Urgell van ocupar Olot, i el governador Goumin de Castellfollit de la Roca va vendre la plaça als castellans,[1] però en quant l'exèrcit ocupant va marxar, els francesos van reocupar Olot i van posar setge a Castellfollit de la Roca, que estava bloquejat ja pels miquelets de França. Hi arribaven les tropes de Louis-Charles de Nogaret de Foix, el duc de Candale, i de Josep Margarit i de Biure, que venien de Blanes i 2 canons de batre.

Exèrcit hispànic[modifica]

  • Regiment de la Guàrdia de Sa Majestat
  • Terç del Comte d'Humanes
  • Terç de Barcelona (Mestre de Camp Josep Galcerán i de Pinós)
  • Terç irlandès de Dennis O'Byrne (Dionisio Oberny)
  • 4 batallons de cavalleria comandats per Alejandro Morera
  • Tropes de Prospero Tutavila (1000 infants que podrien incloure el Terç irlandès i 700 cavalls)

Exèrcit francès[modifica]

Comandat pel Duc de Candale

  • 4 escuadrons d'infanteria (un format pels regiments de Champagne i La Reine)
  • 8 batallons de cavalleria (regiments de cavalleria de Piloy (Format en 2 batallons) i de Prospero Gonzaga)
  • 2 canons de batre amb 90 infants i 40 genets d'escorta. Comandats per Josep Margarit.

Una altra part comandada per Monsieur de "Butère" (assetjant Castellfollit)

La batalla[modifica]

Francisco de Orozco, el marquès de Mortara es va dirigir des de Girona[2] i els infligí una forta desfeta, causant set-centes baixes i la pèrdua de tota l'artilleria.[3]

Conseqüències[modifica]

L'exèrcit francés es va haver de retirar al Rosselló.

Referències[modifica]

  1. (castellà) Modesto Lafuente, Historia general de España, V. 16, p.441
  2. (castellà) Esteban Paluzíe y Cantalozella, Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, p.87
  3. enciclopèdia.cat, Castellfollit de la Roca

Bibliografia[modifica]

  • Las tropas británicas de la casa de Austria, Juan L. Sánchez Martin, Researching & Dragona nº8. Mayo de 1999, pág. 15.
  • Historia di Leopoldo Cesare, Galeazzo Gualdo Priorato. Viena, 1670 p.186-190.