Batalla de Castellfollit (1657)
| Guerra dels Segadors | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Castellfollit (1657) Batalla de Castellfollit (1657) (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 1657 | ||
| Coordenades | 42° 13′ N, 2° 33′ E / 42.22°N,2.55°E | ||
| Lloc | Castellfollit de la Roca, la Garrotxa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria Espanyola | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Ofensiva espanyola de 1640-41 | |
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43 | |
El lent avanç espanyol 1643-1652 | |
Miravet · Montsó 1643 · Lleida 1644 · Tarragona 1644 · Roses · Sant Llorenç de Montgai · Balaguer · Flix 1645 · Lleida 1646 · Santa Cecília · Lleida 1647 · Àger · Constantí · Tortosa 1648 · Sitges · Vilafranca · Montblanc · València · Vall d'Aran · Flix 1650 · Tortosa 1650 · Montblanc 1651 · Montgat · Barcelona 1652 | |
Resistència final 1653-1659 | |
La Batalla de Castellfollit tingué lloc el 1657, a la fi de la guerra dels Segadors, quan les tropes franceses que assetjaven el Castell de Castellfollit, situat a Castellfollit de la Roca, la Garrotxa, per intentar recuperar el castell que el seu governador havia cedit a les forces hispàniques foren derrotades.
Antecedents[modifica]
Després de diverses escaramusses a la frontera, les tropes del Duc de Candale van avançar fins a Mataró, ocupant moltes poblacions catalanes, entre elles Blanes. Les tropes hispàniques es tancaren a Barcelona i com que Candale no tenia prou recursos (ni artilleria, ni prou tropes) decidí retornar el seu exèrcit al nord de Catalunya.
Mentrestant les tropes hispàniques, en direcció a La Seu d'Urgell van ocupar Olot, i el governador Goumin de Castellfollit de la Roca va vendre la plaça als castellans,[1] però en quant l'exèrcit ocupant va marxar, els francesos van reocupar Olot i van posar setge a Castellfollit de la Roca, que estava bloquejat ja pels miquelets de França. Hi arribaven les tropes de Louis-Charles de Nogaret de Foix, el duc de Candale, i de Josep Margarit i de Biure, que venien de Blanes i 2 canons de batre.
Exèrcit hispànic[modifica]
- Regiment de la Guàrdia de Sa Majestat
- Terç del Comte d'Humanes
- Terç de Barcelona (Mestre de Camp Josep Galcerán i de Pinós)
- Terç irlandès de Dennis O'Byrne (Dionisio Oberny)
- 4 batallons de cavalleria comandats per Alejandro Morera
- Tropes de Prospero Tutavila (1000 infants que podrien incloure el Terç irlandès i 700 cavalls)
Exèrcit francès[modifica]
Comandat pel Duc de Candale
- 4 escuadrons d'infanteria (un format pels regiments de Champagne i La Reine)
- 8 batallons de cavalleria (regiments de cavalleria de Piloy (Format en 2 batallons) i de Prospero Gonzaga)
- 2 canons de batre amb 90 infants i 40 genets d'escorta. Comandats per Josep Margarit.
Una altra part comandada per Monsieur de "Butère" (assetjant Castellfollit)
Batalla[modifica]
Francisco de Orozco, el marquès de Mortara es va dirigir des de Girona[2] i els infligí una forta desfeta, causant set-centes baixes i la pèrdua de tota l'artilleria.[3]
Conseqüències[modifica]
L'exèrcit francés es va haver de retirar al Rosselló.
Referències[modifica]
- ↑ (castellà) Modesto Lafuente, Historia general de España, V. 16, p.441
- ↑ (castellà) Esteban Paluzíe y Cantalozella, Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, p.87
- ↑ «Batalla de Castellfollit (1657)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Las tropas británicas de la casa de Austria, Juan L. Sánchez Martin, Researching & Dragona nº8. Mayo de 1999, pág. 15.
- Historia di Leopoldo Cesare, Galeazzo Gualdo Priorato. Viena, 1670 p.186-190.