Setge de Castelló d'Empúries (1653)
| Guerra dels Segadors | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Castelló d'Empúries de 1653 Setge de Castelló d'Empúries de 1653 (Catalunya) | |||
| Tipus | esdeveniment  | ||
| Data | 16 al 22 de juny de 1653 | ||
| Lloc | Castelló d'Empúries | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
Ofensiva espanyola de 1640-41 | |
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43 | |
El lent avanç espanyol 1643-1652 | |
Miravet · Montsó 1643 · Lleida 1644 · Tarragona 1644 · Roses · Sant Llorenç de Montgai · Balaguer · Flix 1645 · Lleida 1646 · Santa Cecília · Lleida 1647 · Àger · Constantí · Tortosa 1648 · Sitges · Vilafranca · Montblanc · València · Vall d'Aran · Flix 1650 · Tortosa 1650 · Montblanc 1651 · Montgat · Barcelona 1652 | |
Resistència final 1653-1659 | |
El setge de Castelló d'Empúries de 1653 fou una de les batalles de la guerra dels Segadors.
Antecedents[modifica]
Cap al 1650 el suport que inicialment s'havia donat al domini francès s'ensorrava mentre l'exèrcit espanyol, Francisco de Orozco, el marquès de Mortara, avançava una altra vegada des de Lleida i posava setge a Barcelona l'agost de 1651. El 1652 Barcelona, després de més d'un any de setge[1] i l'entrada de la pesta, queia en mans de l'exèrcit de Felip IV comandat per Joan Josep d'Àustria. D'aquesta manera es posava fi al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obediència del rei castellà.
Acabat el conflicte de la Fronda,[2] el 1653 el general francès Philippe de La Mothe-Houdancourt[3] amb els catalans liderats per Josep Margarit i de Biure, un total de catorze mil homes i quatre mil cavalls[4] entrava per el Pertús.
El setge[modifica]
El 16 de juny de 1653, 4.000 infants i 2.500 cavalls francesos, sota el comandament de Jacques de Rougé de Plessis-Belliére, entraven a Catalunya pel Coll del Pertús i es dirigiren a Castelló d'Empúries on es replegaren les tropes hispàniques. El 22 de juny la trinxera ja estava oberta i poc després s'ocupava la plaça.
Conseqüències[modifica]
A Castelló hi quedà de guarnició el regiment d'infanteria de Montpezat, i foren saquejades diverses esglésies,[5] prengueren Figueres, i el 12 de juliol de 1653 es posava setge a Girona, que fou aixecat per Joan Josep d'Àustria, que recuperà tot l'Empordà tret de Roses.[6]
Armand de Contí va dirigir una nova ofensiva en 1654 en la que recuperà l'Empordà tret de Castelló d'Empúries, el Conflent, Puigcerdà, Camprodon, Ripoll, Olot i Berga, i la vila de Castelló fou assetjada de nou en 1655 pels francesos.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.2. 2a edició. Alpha, 1962, p. 1054 [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ Atkinson, Charles Francis. «Fronde, The». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a. Cambridge University Press, 1911, p. 247–249.
- ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
- ↑ Modesto Lafuente, Historia general de España Google Llibres
- ↑ Bassegoda i Hugas, Bonaventura; Garriga i Riera, Joaquim. L'Època del Barroc i els Bonifàs. Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 485. ISBN 8447531953.
- ↑ 6,0 6,1 Deulonder i Camins, Xavier. França i Catalunya. Bubok, 2017. ISBN 8468504025.