Setge d'Illa
| Guerra dels Segadors | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Illa Setge d'Illa (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla i setge  | ||
| Data | 23 al 29 de setembre de 1640 | ||
| Coordenades | 42° 40′ N, 2° 37′ E / 42.67°N,2.62°E | ||
| Lloc | Illa | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria franco-catalana | ||
| Campanya | Ofensiva espanyola de 1640-41 | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
Ofensiva espanyola de 1640-41 | |
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43 | |
El lent avanç espanyol 1643-1652 | |
Miravet · Montsó 1643 · Lleida 1644 · Tarragona 1644 · Roses · Sant Llorenç de Montgai · Balaguer · Flix 1645 · Lleida 1646 · Santa Cecília · Lleida 1647 · Àger · Constantí · Tortosa 1648 · Sitges · Vilafranca · Montblanc · València · Vall d'Aran · Flix 1650 · Tortosa 1650 · Montblanc 1651 · Montgat · Barcelona 1652 | |
Resistència final 1653-1659 | |
El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors entre el 23 i el 29 de setembre de 1640.
Antecedents[modifica]
El governador general del Rosselló, Juan de Garay Otañez, que coneixia els tractes catalans amb els francesos, va evitar aturar-los en detenir Aleix de Senmenat, Gabriel de Llupià, el canonge Ros d'Elna, el doctor Subirà i Jacint Ams[1] el 23 d'agost.
Signat finalment el pacte de Ceret el 7 de setembre del 1640, va intentar tallar les comunicacions entre els aliats en ocupar Illa i Millars,[2] i detenir els representants francesos.[3]
Batalla[modifica]
5.000 soldats espanyols dirigits per Juan de Garay Otañez, amb cavalleria i quatre peces d'artilleria,[4] provinents de Perpinyà van atacar la ciutat el 23 i el 29 de setembre de 1640. Van ser rebutjats pels sis cents francesos de Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny[5] i l'ajut dels vilatans, entre els quals es trobava Manuel d'Aux Borrellas[6] que van aguantar fins a l'arribada dels reforços de Roger de Bossost, senyor d'Espenan i Frederic Schomberg.
L'amenaça de les tropes franceses, formada pels regiments d'Espenan, Roquelaure, Serignan, les companyies de cavalleria lleugera de Schomberg, Espenan i Fontrailles i 120 Gentilshommes, la resistència de la població[7] que fins i tot va arribar a ferir en dos indrets el cap de les forces castellanes, Juan de Garay, i a causar fins a cinc cents baixes, i l'aixecament del sometent va fer abandonar el setge als castellans.
Bibliografia[modifica]
- La Ville d'Ilhes en Catalogne secourue par l'armée de France commandée par le Mareschal de Schomberg, avec perte de cinq cents Espagnols – lequel secours a sauvé la vie à deux mille personnes qui allaient estre égorgez Paris: l'Isle du Palais, 1640 (esmentat a Ettinghausen La guerra dels Segadors a través de la premsa de l'època Vol. 1 p. 88 Barcelona: Editorial Curial, 1993)
Referències[modifica]
- ↑ John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya
- ↑ Manel Güell, Juan de Garay, capità general de l'exèrcit de Catalunya (1649-1650)
- ↑ Josep Sanabre Sanromá, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659) p.101 i 108. Barcelona, 1956
- ↑ A carn! núm 5
- ↑ the peerage
- ↑ A carn! núm 0, Manuel d'Aux Borrellas
- ↑ Güell, Manuel «Heroisme femení en les guerres d'època moderna». A carn!, n.7, maig 2008, pàg. 5 [Consulta: 1r setembre 2013].