Setge d'Illa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge d'Illa
Guerra dels Segadors
Setge d'Illa (Catalunya)
Setge d'Illa
Setge d'Illa
Setge d'Illa (Catalunya)
Coord.: 42° 40′ 18″ N, 2° 37′ 17″ E / 42.67167°N,2.62139°E / 42.67167; 2.62139
Tipusbatalla i setge Modifica el valor a Wikidata
Data23 al 29 de setembre de 1640
Coordenades42° 40′ N, 2° 37′ E / 42.67°N,2.62°E / 42.67; 2.62
LlocIlla
ResultatVictòria franco-catalana
CampanyaOfensiva espanyola de 1640-41
Bàndols
Bandera de Catalunya Catalunya
Estendard reial de França Regne de França
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants en cap
Estendard reial de França George Stuart Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Juan de Garay
Forces
600 infants 5.000 infants
4 canons
Cronologia

El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors entre el 23 i el 29 de setembre de 1640.

Antecedents[modifica]

El governador general del Rosselló, Juan de Garay Otañez, que coneixia els tractes catalans amb els francesos, va evitar aturar-los en detenir Aleix de Senmenat, Gabriel de Llupià, el canonge Ros d'Elna, el doctor Subirà i Jacint Ams[1] el 23 d'agost.

Signat finalment el pacte de Ceret el 7 de setembre del 1640, va intentar tallar les comunicacions entre els aliats en ocupar Illa i Millars,[2] i detenir els representants francesos.[3]

La batalla[modifica]

5.000 soldats espanyols dirigits per Juan de Garay Otañez, amb cavalleria i quatre peces d'artilleria,[4] provinents de Perpinyà van atacar la ciutat el 23 i el 29 de setembre de 1640. Van ser rebutjats pels sis cents francesos de Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny[5] i l'ajut dels vilatans, entre els quals es trobava Manuel d'Aux Borrellas[6] que van aguantar fins a l'arribada dels reforços de Roger de Bossost, senyor d'Espenan i Frederic Schomberg.

L'amenaça de les tropes franceses, formada pels regiments d'Espenan, Roquelaure, Serignan, les companyies de cavalleria lleugera de Schomberg, Espenan i Fontrailles i 120 Gentilshommes, la resistència de la població[7] que fins i tot va arribar a ferir en dos indrets el cap de les forces castellanes, Juan de Garay, i a causar fins a cinc cents baixes, i l'aixecament del sometent va fer abandonar el setge als castellans.

Bibliografia[modifica]

  • La Ville d'Ilhes en Catalogne secourue par l'armée de France commandée par le Mareschal de Schomberg, avec perte de cinq cents Espagnols – lequel secours a sauvé la vie à deux mille personnes qui allaient estre égorgez Paris: l'Isle du Palais, 1640 (esmentat a Ettinghausen La guerra dels Segadors a través de la premsa de l'època Vol. 1 p. 88 Barcelona: Editorial Curial, 1993)

Referències[modifica]

  1. John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya
  2. Manel Güell, Juan de Garay, capità general de l'exèrcit de Catalunya (1649-1650)
  3. Josep Sanabre Sanromá, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659) p.101 i 108. Barcelona, 1956
  4. A carn! núm 5
  5. the peerage
  6. A carn! núm 0, Manuel d'Aux Borrellas
  7. Güell, Manuel «Heroisme femení en les guerres d'època moderna». A carn!, n.7, maig 2008, pàg. 5 [Consulta: 1r setembre 2013].