Beta Pictoris

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaBeta Pictoris
Dades d'observació
Constel·lació Cavallet de Pintor
Característiques físiques
Tipus espectral A6V
Més informació
Codi de catàleg 2MASS J05471708-5103594 (2MASS)
GSC 08099-01392 (GSC)
HD 39060 (Henry Draper Catalogue)
HIP 27321 (Catàleg Hipparcos)
HR 2020 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 05460-5104 (IRAS)
SAO 234134 (Catàleg SAO)
GJ 219 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 219.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
β Pic (Nomenclatura de Bayer)
CD-51 1620 (Cordoba Durchmusterung)
CPC 0 3123 (Cape Photographic Catalogue)
CPD-51 774 (Cape Photographic Durchmusterung)
GC 7287 (Catàleg General de Boss)
GCRV 3614 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 27321 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 1271 (JP11)
PLX 1339 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 1339.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PPM 334622 (Catàleg d'estrelles PPM)
PSCz P05460-5104 (The PSCz catalogue)
ROT 934 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
TD1 5440 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 8099-1392-1 (Tycho Catalogue)
UBV 5954 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 11539 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100039060 (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
Modifica dades a Wikidata

Beta Pictoris (β Pic, β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor. Està situada a 63,4 anys llum del Sistema solar, i és 1,75 vegades més massiva que el Sol i la seva lluminositat és 8,7 vegades la del nostre Sol. El sistema Beta Pictoris és molt jove, tan sols entre 8 i 20 milions d'anys,[1] tot i que ja està en l'estadi de la seqüència principal de la seva evolució.[2] Beta Pictoris és el principal membre del grup mòbil Beta Pictoris, una associació estel·lar de joves estrelles que comparteixen el mateix moviment a través de l'espai i que tenen la mateixa edat.[1]

Beta Pictoris mostra un excés d'emissió infraroja comparada ama l'emissió normal d'aquest tipus d'estrelles, la causa és la gran quantitat de pols que hi ha prop de l'estrella. Observacions més detallades revelaren un gran disc de pols i gas orbitant al voltant de l'estrelles, el primer disc de runes en ser fotografiat al voltant d'una altra estrella.[3][3] A més de la presència d'alguns anells planetesimals[4][4] i d'activitat cometària,[5][5] hi ha indicis de la formació de planetes dins el disc i que el procés de formació planetària podria continuar actualment.[6][6] Es pensa que el material del disc de runes de Beta Pictoris podria ser la font dominant de meteoroides del nostre sistema solar.[7][7]

L'ESO ha confirmat un planeta que concordaria amb les previsions orbitant en el planeta del disc de runes. Aquest seria el planeta extrasolar més proper a la seva estrella que s'hagi mai fotografiat : La separació observada és pràcticament la mateixa que la que hi ha entre el Sol i Saturn.[8][8]

Localització i visibilitat[modifica | modifica el codi]

Beta Pictoris és una estrella situada al sud de la constel·lació del Cavallet de Pintor i a l'oest de l'estrella brillant Canopus.[9][9] La distància a Beta Pictoris es trobà mesurant la paral·laxi trigonomètrica. L'estrella té una magnitud aparent de 3,861,[10] per això visible a ull nu sota bones condicions atmosfèriques. És la segona més brillant de la seva constel·lació, només per darrere d'Alfa Pictoris, que té una magnitud aparent de 3,30.[11][11]

La distància a Beta Pictoris fou mesurada pel satèl·lit Hipparcos a partir de la paral·laxi trigonomètrica: el petit desplaçament de la posició que s'observa en el desplaçament de la Terra al voltant del Sol. Beta Pictoris exhibia una paral·laxi de 51,87 minuts d'arc, un valor posteriorment revisat a 51,44 quan es va reanalitzar tenint més en compte l'error sistemàtic.[12] La distància a Beta Pictoris és per tant de 63,4 anys llum, amb una incertesa de 0,1 anys llum.[13][13][nota 1]

El satèl·lit Hipparcos també mesurà el moviment propi de Beta Pictoris i donà que viatja cap a l'est a 4,65 miliarcsegons per any, i cap al nord a 83,10 miliarcsegons per any.[12] Mesures de l'efecte Doppler de l'espectre estel·lar revelen que s'allunya de nosaltres a 20 km/s.[14] D'altres estrelles comparteixen el mateix moviment que Beta Pictoris i probablement es formaren a partir del mateix núvol de gas aproximadament en el mateix temps, aquest grup d'estrelles és conegut com a grup mòbil Beta Pictoris.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La paral·laxi es pot convertir en distància amb l'equació: .

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beta Pictoris Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Zuckerman2001
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Crifo1997
  3. 3,0 3,1 Smith, B. A. and Terrile, R. J. «A circumstellar disk around Beta Pictoris». Science, 226, 4681, 1984, pàg. 1421–1424. DOI: 10.1126/science.226.4681.1421. PMID: 17788996.
  4. 4,0 4,1 Wahhaj, Z. et al. «The Inner Rings of β Pictoris». The Astrophysical Journal, 584, 1, 2003, pàg. L27–L31. DOI: 10.1086/346123.
  5. 5,0 5,1 Beust, H.; Vidal-Madjar, A.; Ferlet, R. and Lagrange-Henri, A. M. «The Beta Pictoris circumstellar disk. X—Numerical simulations of infalling evaporating bodies». Astronomy and Astrophysics, 236, 1, 1990, pàg. 202–216.
  6. 6,0 6,1 Freistetter, F.; Krivov, A. V. and Löhne, T. «Planets of β Pictoris revisited». Astronomy and Astrophysics, 466, 1, 2007, pàg. 389–393. DOI: 10.1051/0004-6361:20066746.
  7. 7,0 7,1 Baggaley, W. Jack «Advanced Meteor Orbit Radar observations of interstellar meteoroids». J. Geophys. Res., 105, A5, 2000, pàg. 10353–10362. DOI: 10.1029/1999JA900383.
  8. 8,0 8,1 «Exoplanet Caught on the Move», 10-06-2010.
  9. 9,0 9,1 Kaler, Jim. «Beta Pictoris». STARS. [Consulta: 8 setembre 2008].
  10. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta SIMBAD
  11. 11,0 11,1 Darling, David. «Pictor (abbr. Pic, gen. Pictoris)». The Internet Encyclopedia of Science. [Consulta: 8 setembre 2008].
  12. 12,0 12,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta VanLeeuwen2007
  13. 13,0 13,1 Pogge, Richard. «Lecture 5: Distances of the Stars». Astronomy 162: Introduction to Stars, Galaxies, & the Universe. [Consulta: 8 setembre 2008].
  14. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Gontcharov2006