Betalaïna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
El color roig de la Pitahaya (Hylocereus polyrhizus) prové de les betalaïnes

Les betalaïnes són pigments biològics vegetals en els quals el color varia des d'un viu groc fosc a un viola intens. Es presenten en la major part de les famílies de plantes que pertanyen a l'ordre Caryophyllales. L'exemple més conegut és la remolatxa vermella (Beta vulgaris), i també les plantes ornamentals (mirabilis), els cactus (pitahaya,[1] Figuera de Berberia),[2] la bougainvillia i la Portulaca grandiflora.[3] Alguns bolets com els del gènere Amanita (entre ells Amanita muscaria) i els Hygrocybes deuen el seu color a les betalaïnes.

Química[modifica]

El nom betalaïna prové del nom llatí de la bleda-rave (Beta vulgaris), a partir d'aquestes plantes es van extreure i caracteritzar aquests pigments l'any 1958 a Zürich.[4] Les betalaïnes són heteròsids, unes parts de la molècula (cromòfor) s'uneix a un grup osa (sucre simple). El cromòfor deriva de l'aminoàcid tirosina intervenint la dihidroxifenilanina (DOPA).

Hi ha 2 categories de betalaïna:[5]

El color i estabilitat de les betalaïnes déepèn del pH. La betalaïna més estudiada és la betanina (o betacianina) i es comercialitza com un colorant natural pels aliments. És un antioxidant[6] que beneficia la salut.[2]

Referències[modifica]

  1. (anglès) FC Stintzing, A Schieber and R Carle (2002). Betacyanins in fruits from red-purple pitaya, Hylocereus polyrhizus (Weber) Britton & Rose. Food chemistry, vol. 77, no1, pp. 101-106
  2. 2,0 2,1 2,2 «Absorption, excretion, and distribution of dietary antioxidant betalains in LDLs: potential health effects of betalains in humans». American Journal of Clinical Nutrition, 80, 4, 2004, pàg. 941-945.
  3. (anglès) Trezzini GF, Zrÿd J-P (1990) Portulaca grandiflora: a model system for study of the biochemistry and genetics of betalain synthesis. Acta Horticulturae 280: 581-585
  4. (alemany) Wyler H, Vincenti G, Mercier M, Sassu G, Dreiding AS (1959) Zur Konstitution des Randenfarbstoffes Betanin.2. Helvetica Chimica Acta 42: 1696-1698
  5. Salisbury, Frank B. Wadsworth Publishing. Plant Physiology (en anglais), 1991. ISBN 978-0-534-15162-1. 
  6. Escribano, J.; Pedreño, M. A.; García-Carmona, F.; Muñoz, R. «Characterization of the antiradical activity of betalains from Beta vulgaris L. roots» (en anglès). Phytochem. Anal., 9, 1998, pàg. 124–127.

Enllaços externs[modifica]