Bifurcació a desnivell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salt de moltó a la via dibuixada en verd, que permet als trens bifurcar sense envair la via dibuixada en groga.

Una bifurcació a desnivell o un salt de moltó és un tipus de bifurcació aplicada a les carreteres o a les vies de ferrocarril, amb la particularitat que la via bifurcada passa per sobre o per sota de les vies principals. [1] L'alternativa a aquest tipus de bifurcació seria crear-ne una amb totes les vies al mateix nivell, però en aquest cas els trens necessiten envair la resta de vies per prendre la bifurcació, entorpint el trànsit ferroviari.

Complexitat[modifica | modifica el codi]

Arrencada d'un salt de moltó subterrani a Boston.

Les xarxes d'alta velocitat promouen les bifurcacions a desnivell, ja que en circular els trens a 300km/h la circulació és difícil d'organitzar si els trens han d'ocupar altres vies per creuar al mateix nivell. Els grans radis de corba necessaris en l'alta velocitat obliguen a que les bifurcacions a desnivell siguin d'una gran longitud. Per això, les bifurcacions a desnivell de major complexitat es poden trobar en les unions entre línies d'alta velocitat, on la necessitat d'empalmar totes les vies entre si per permetre qualsevol tipus de servei, i els paràmetres de disseny obliguen a realitzar grans nusos amb nombrosos salts de moltó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carretera. Enllaços. Tipus» (PDF) (en català). Diccionari visual de la construcció p. 4-12. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2001. [Consulta: 7 de juliol del 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]