Bimi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBimi
Bimi.png
Ramellet de bimi
Modifica les dades a Wikidata

Bimi (nom original en Japonès: ブロッコリーニ)[1] és una verdura pareguda al bròquil però les tiges florals que formen la capçada més menudes i allargades. És tracta d'un híbrid natural entre bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i bròquil xinès (kailan, en xinès tradicional 芥蘭) (Brassica oleracea var. alboglabra), ambdós són cultivars de Brassica oleracea. També és coneguda com a broccolini, tenderstem i asparation.

Es tracta d'una planta herbàcia, anual o biennal i glabra que pot assolir fins als 80 cm d'alçada. Les tiges florals poden ser de fins a 15-30 cm de llargària. Esta cultivar és molt semblant al bròquil, incloent-hi el tipus de floració.

Història[modifica]

El bimi originàriament es va desenvolupar durant vuit anys[2] per la companyia de llavors Sakata de Yokohama (Japó) a Salinas (Califòrnia, Estats Units)[3][4] L'any 1993 com a "aspabroc". És un híbrid natural, no ha sigut modificat genèticament (OMG) [5]

Sakata associada amb Sanbon Incorporated al 1994 per augmentar les vendes a Mèxic amb el nom d'asparation, anomenat així pel seu suau sabor a espàrrec. Després de la seua aparició al mercat dels EUA l'any 1996, al 1998 Sakata va començar una associació amb una companyia d'embalatge, Mann Packing Company, i començaren a vendre el producte sota el nom de broccolini.[6] Al 1999, broccolini va ser enregistrat com una marca a Autràlia per Sakata.[7]

Consum[modifica]

Bimi al vapor amanit amb salsa de sèsam

És completament mengívol, el que vol dir que es poden consumir fulles, tiges, capçada i flors. El seu sabor és dolç, amb reminiscències a bròquil i espàrrec, tot i no estar relacionat amb aquest últim.

Pot menjar-se cru, cuit, al vapor, i saltejat.[8] Al Japó és una verdura de primavera i sol consumir-se al vapor.

Nutrició[modifica]

El bimi és una verdura amb un baix contingut en greixos (8%), un bon contingut en carbohidrats (64%) i proteïna (28%).[9] alt contingut minerals i de fibra dietètica (3,8%).[10] A més a més, conté una important quantitat de vitamina C, A, E i vitamines del grup B (B1, B3 i B9).

El bròquil –i tota la família de les brassicàcies– contenen indoles i altres substàncies amb un efecte anticancerós reconegut. L'àcid indolacètic és una substància que sembla que té un efecte beneficiós a l'hora de fer front al càncer de mama, ja que neutralitza les formes d'estrògens que poden desencadenar el tumor.[11]

Detall de la capçada
Manolls de bimi a EUA
Quantitat equivalent per a 100 grams
Calories 33 kcal
Proteïna 2,85 g
Sucres 1,42 g
Greixos 0,37 g
Colesterol 0 g
Fibra 2,2 g
Quantitat equivalent de minerals

per a 100 grams

Sofre 10 g
Fòsfor 8 g
Alumini 7 g
Calci 6,9 g
Níquel 5,7 g
Sodi 32 mg
Potassi 317 mg

Cultiu[modifica]

És un conreu de climes freds i tolera les gelades (fins als -5º C). És més sensible al fred que el bròquil però menys sensible a la calor.

Cultiu de bimi florit amb el Mont Fuji

Pel que fa al reg requereix una humitat pràcticament constant, de manera que caldrà fer regs abundants i regulars, encara que sense arribar a entollar el sòl. Quan han format la inflorescència, no convé regar-per aspersió (per sobre), ja que podrien presentar podridures o aparèixer-hi fongs. Per això, l'ideal serà instal·lar-li un sistema de reg per degoteig.

És una planta molt exigent en nutrients, sobretot potassi i nitrogen. S'adapten a sòls neutres, però no als sòls calcaris. És convenient que el terra es trobe encoixinat o amb cobertura vegetal permanent, ja que l'ajudaran a mantenir la humitat necessària i una aportació de matèria orgànica en contínua degradació.

Es sembra a uns 2 cm de profunditat en planter a l'aire lliure d'abril a juny i d'agost a setembre. Quan les plantes arriben entre 10 i 15 cm es trasplanten a l'aire lliure en un marc de plantació en fileres, separats a uns 50-60cm. El procés de recol·lecció és manual, prenent cada dos o tres dies alguns florets de cada planta.[12]

Dins la Unió Europea l'Estat Espanyol és on més es cultiva, especialment a Múrcia seguit per les Terres de l'Ebre.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bimi Modifica l'enllaç a Wikidata