Bioturbació

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Bioturbacions en una pedra calcària

Bioturbació són les alteracions produïdes en el sediment per l'activitat dels éssers vius.[1]

Pot ocórrer en els sediments sota l'aigua o ser terrestre.

El primer a emprar aquest terme va ser Rudolf Richter l'any 1952, si bé el pioner en el seu estudi va ser Charles Darwin.[2] Un sediment pot estar més o menys alterat per l'acció d'éssers vius. De vegades és possible distingir les galeries, pistes o rastres individualment, però de vegades el nivell de bioturbació és tan elevat que això no resulta possible.[3]

Els organismes bioturbadors comuns inclouenels anèlids com els oligochaeta i Spirobranchus giganteus, bivalves (com els musclos. les cloïsses), els gastròpodes i els cogombres de mar, o qualsevol organismes de l'epifauna.

Influència de la bioturbació sobre les propietats petrofísiques del sedimient[modifica]

L'activitat bioturbadora dels organismes en un sediment en modifica considerablement la permeabilitat i la porositat.

De forma comuna la bioturbació comporta la destrucció de les estructures primàries i l'estratificació original d'un sediment. Tanmateix pot ocórrer l'anomenada criptoperturbació que és un desplaçament molt localitzat sense destruir les estructures sedimentàries. Al seu torn la bioturbació no necessàriament implica homogeneïtzació del sediment, sinó que en alguns casos els organismes poden impartir al substrat una nova estructura. El procés de bioturbació té importants efectes sobre el sediment i n0afecten la seva su textura, composició i estabilitat. Els efectes de la bioturbació sobre la textura d'un sediment són de caràcter físic però els canvis de composició són de caràcter químic.

Significacó en l'evolució[modifica]

Charles Darwin va dedicar un dels seus llibres a la bioturbació i la geomorfologia,(The Formation of Vegetable Mould through the Action of Worms, 1881). La moderna recerca científica ha proporcionat posteriors punts de vista al paper ede la bioturbacióen l'evolució i en l'ecologia.[4] En la moderna teoria ecològica, la bioturbació es reconeix com un exemple arquetípic d'enginyeria de l'ecosistema, que odifica els gradients geoquímics, redistribueix els recursos d'aliments , viruss, bacteris, restant els estadis larvaris i els ous. Actualment s'han proporcionat evidències del paper clau de la bioturbació en l'evolució dels metazous a finals del Precambrià.[4]


Referències[modifica]

  1. Universitat Politècnica de València. «Glosario». [Consulta: 2 març 2014].
  2. «What is bioturbation? The need for a precise definition for fauna in aquatic sciences». Marine Ecology Progress Series, 446,  2012, pàg. 285-302. 10.3354/meps09506 [Consulta: 2 març 2014].
  3. CEP de Alcalá de Guadaíra. «Paleoicnología». [Consulta: 2 març 2014].
  4. 4,0 4,1 Meysman, Middelburg, and Heip. 2006. Bioturbation: a fresh look at Darwin's last idea. TRENDS in Ecology and Evolution, doi:10.1016/j.tree.2006.08.002.

Enllaços externs[modifica]