Hidrogensulfit de sodi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bisulfit de sodi)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicHidrogensulfit de sodi
Substància compost químic
Massa molecular 104,1 uma
Estructura química
Fórmula química NaHSO₃
Sodium bisulfite.png
SMILES canònic
SMILES isomèric
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,34 g/cm3 (25 °C)
Solubilitat 29 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió 150 °C
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 5 mg/m3 (10 h, sense valor)
Identificadors
CAS 7631-90-5
InChIKey DWAQJAXMDSEUJJ-UHFFFAOYSA-M
PubChem 656672
RTECS VZ2000000
AEPQ 231-548-0
ChEBI 26709
ChemSpider 571016
UNII TZX5469Z6I
ZVG 1360
Infocard ECHA 100.028.680
DSSTOX DTXSID8034902
RxNorm CUI 1366858
Número E E222
Open Food Facts e222-sodium-bisulphite
MeSH C009279
Gmelin 22395
Modifica dades a Wikidata

L'hidrogensulfit de sodi o bisulfit de sodi és un compost químic inestable d'alt poder reductor i que quan reacciona amb l'oxigen es transforma en sulfat de sodi. S'utilitza a la indústria alimentària, en especial als vins, a la qual figura en l'etiquetatge de la Unió Europea com a E-222.

Usos[modifica]

És un excel·lent reductor i prevé l'oxidació actuant com a "màrtir". S'utilitza per a minvar i prevenir la corrosió a sistemes de transport hidràulic d'aigües. També se sol utilitzar com a additiu alimentari com conservant (antioxidant) a begudes alcohòliques i vins en particular, productes a base de pa o de patata, en aliments dessecats i sucs i conserves de fruita. A les etiquetes figura com a E-222. Als laboratoris de fotografia s'usa per reduir l'excés d'hipoclorit d'algunes solucions del revelat. Forma part del reactiu de Schiff que s'utilitza en laboratoris d'anàlisi química i histològica.

Nutrició[modifica]

Una persona sana no hauria d'ingerir més de 0,7 mil·ligrams d'hidrogensulfit de sodi per quilogram del seu pes personal. Totes les persones amb intolerància als sulfits l'haurien d'evitar.[1] En contacte amb àcids pot alliberar gasos tòxics.

Referències[modifica]

  1. Dean D. Metcalfe, Ronald A. Simon, (2003), «Food allergy», Wiley-Blackwell, 3ª, ISBN 0-632-04601-5