Bizarro (tira còmica)
| Tipus | tira còmica  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Dan Piraro |
| Data d'inici | 21 gener 1985 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | humor absurd |
| Lloc web | bizarro.com |
Bizarro és una tira còmica d'una sola vinyeta, escrita i dibuixada per Dan Piraro i més tard per Wayne "Wayno" Honath. Es va publicar per primera vegada el 21 de gener de 1985.
La caricatura, caracteritzada per la seva perspectiva excèntrica i estranya de la vida quotidiana, es publica a 350 mercats d'arreu del món i la va distribuir inicialment Chronicle Features abans de passar a Universal Press Syndicate i posteriorment a King Features Syndicate. La caricatura, que té un aspecte críptic i toca temes com el consumisme, la destrucció ambiental i la cobdícia corporativa, també inclou símbols ocults, el número dels quals s'indica a sobre de la signatura de Piraro. La tira i els seus creadors han guanyat nombrosos premis, com ara el National Cartoonists Society's Newspaper Panel Cartoon Award i el premi NCS Reuben.
Història de la publicació[modifica]
El llançament fou el 21 de gener de 1985,[1] la tira apareix diàriament a 350 mercats d'Amèrica del Nord i del Sud, Europa i Àsia. Inicialment sindicat per Chronicle Features, es va traslladar a l'Universal Press Syndicate el 1995 i després al King Features Syndicate el 2003.[2]
L'1 de gener de 2018, l'amic i col·lega de Piraro, Wayne "Wayno" Honath, es va fer càrrec de les tasques creatives de la tira diària, i Piraro continuava fent la Sunday comics. Honath havia col·laborat en el guió de la tira des del 2009 i la va dibuixar durant alguns trams anteriors.[3]
Personatges i argument[modifica]
Bizarro ofereix una mirada excèntrica, exagerada i, com el seu nom indica, estranya de la vida quotidiana. Piraro ho va descriure com "sobre les coses increïblement surrealistes que ens passen a tots en les nostres vides anomenades “normals”".[4] Les situacions són surrealistes, però sovint plausibles. Algunes tires impliquen personatges famosos, mentre que altres fan referència a ells mateixos o a personatges de còmics o d'animació (com Superman i Gumby). El crític de còmics Tom Heintjes va descriure els temes de Bizarro, els aspectes críptics i l'expansió a l'art escènic:
| « | Piraro ha portat la seva tira en direccions alhora surrealistes i d'actualitat. En un univers còmic on hi ha gossos que parlen cansats del món al costat de mestresses de casa nihilistes, Piraro dona força als seus dibuixos enfilant les seves pròpies bèsties negres: consumisme malbaratador, destrucció ambiental, cobdícia corporativa i gent semblant a ovelles, per citar-ne alguns. (També defensa els drets dels animals en el seu treball, pel qual la Humane Society el va homenatjar al gener amb el seu premi Genesis.) Tot i que el seu humor no és mai didàctic, l'obra de Piraro és notable per la seva falta de ganes, fins i tot quan la tira ocasional voreja l'inescrutable. (Per exemple, una vegada va utilitzar els etruscs com a punchline; si et vas saltar la classe d'història aquell dia, difícil.) El nadiu de Kansas City, Missouri, de cinquanta-quatre anys, també ha començat a participar en el naixent revival del vodevil amb el seu Bizarro Bologna Show, un popurri d'entreteniment al qual incorpora titelles, cançons, ventrilòquia, lectura mental i dibuix (no per esmentar diapositives de dibuixos de Bizarro massa blaves per a la publicació als diaris). Creativament inquiet, Piraro també produeix belles arts, algunes de les quals usen la imatgeria catòlica a la qual va ser exposat a l'escola parroquial. | » |
| — Tom Heintjes, [5] | ||
Símbols ocults[modifica]
La majoria dels dibuixos animats de Bizarro des de 1995 inclouen un o més d'aquests dispositius amagats en algun lloc de la caricatura:
- un globus ocular (el globus ocular de l'observació),
- un tros de pastís (el pastís de l'oportunitat),
- un conill (el conillet de l'exuberància),
- un extraterrestre en una nau espacial (el plat volador de la possibilitat),
- l'abreviatura "K2" (referint-se als fills de Piraro, Kaitlin i Killian),
- una corona (la corona del poder),
- un pal de dinamita (la dinamita de les conseqüències no desitjades),
- una sabata (el mocassí perdut),
- una fletxa (La fletxa de la vulnerabilitat),
- una cua de peix (El peix de la humilitat)
- un ocell al revés (l'ocell invertit)
- Olive Oyl, o l'abreviatura "O2" (el Mighty Oyl) (primeres ocurrències el maig de 2017)
- una pipa de fumador (la pipa de l'ambigüitat), afegit el 01/01/2021[6]
A partir de 2008, Piraro indica quants símbols s'amaguen a cada tira amb un número a sobre de la seva signatura.[7]
Premis[modifica]
La tira i el seu creador han rebut diversos premis, inclòs el Newspaper Panel Cartoon Award de la National Cartoonists Society (1999, 2000 i 2001). Van ser nominats per al premi NCS Reuben cada any del 2002 al 2010, i finalment van guanyar el 2010.
El 2005, Piraro va ser vist a l'edició del 75è aniversari de Blondie.
Referències[modifica]
- ↑ Dan Piraro, "25 Years of Scribbles" at BizarroBlog, January 22, 2010 (accessed November 9, 2010).
- ↑ Press release. "BIZARRO WINS GENESIS AWARD FOR OUTSTANDING CARTOON," King Features website (March 25, 2004).
- ↑ Santoni, Matthew. "MORE A AND E: Pittsburgh artist Wayno to take over nationally syndicated 'Bizarro' comic," TribLive (Jan. 3, 2018).
- ↑ "DailyINK - Features (Content Offerings): Bizarro by: Dan Piraro"Arxivat July 8, 2011, a Wayback Machine.. Retrieved 2010-04-03.
- ↑ Heintjes, Tom. "Dan Piraro Interview". Arxivat 2013-09-28 a Wayback Machine. May 23, 2012. Accessed January 3, 2013.
- ↑ «The New Bizarro Secret Symbol», 27-12-2020.
- ↑ Lana Berkowitz, [“Dan Piraro's symbols: What do they mean?”], Houston Chronicle, May 26, 2008.
