Blanca Busquets i Oliu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Blanca Busquets)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBlanca Busquets i Oliu
Blanca Busquets.jpg
Blanca Busquets (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1961 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCatalunya Ràdio (1986–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webblancabusquets.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: busquetsblanca Twitter: blancabusquets Modifica els identificadors a Wikidata

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 20 de març de 1961) és una escriptora, filòloga i guionista catalana.[1]

Durant la presentació del llibre La Fugitiva a la biblioteca de Lliçà de Vall

Biografia[modifica]

Nascuda a Barcelona, i molt arrelada a Cantonigròs, de seguida va anar a viure a Pamplona, on el seu pare treballava, i s'hi va estar fins a l'any 1972. A Pamplona va estudiar en una escola francesa i va aprendre a llegir i a escriure en francès primer i en castellà després, alhora que llegia música. Després van tornar a Catalunya i es van instal·lar a Barcelona on continuà els estudis musicals. Va formar part de diversos cors i va tocar durant deu anys a l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya. De menuda ja va ser introduïda en la dansa clàssica i va ballar fins als vint-i-cinc anys. Va treballar de voluntària al Centre Penitenciari Can Brians, on va dirigir el cor SiFaSol del 2001 al 2003.

La seva formació musical l'ha portat a treballar de locutora al programa Hidrogen, del Canal 33, i durant set anys de redactora del programa de música clàssica de la Televisió de Catalunya.

És una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs[2] i continua essent membre del comitè organitzador. Treballa des de 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio,[2] com a realitzadora i guionista, tot tocant diferents aspectes del panorama radiofònic. També escriu periòdicament al diari digital Osona.com.

A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l'estat espanyol, i a ciutats com l'Alguer, Moscou, Leipzig, Berlín i Cracòvia. Formà part de la delegació d'escriptors catalans a la Fira del Llibre de Varsòvia 2016.

Ha guanyat el premi Llibreter 2011 per La nevada del cucut, i el premi Alghero Donna de literatura i periodisme 2015 per la traducció a l'italià de La casa del silenci.

Signatura de llibres (Sant Jordi 2018)

Obres publicades[3][modifica]

  • Presó de neu. Barcelona: Proa, 2003.
  • El jersei. Barcelona: Rosa dels Vents, 2006.
  • Tren a Puigcerdà. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007.
  • Vés a saber on és el cel. Barcelona: Rosa dels Vents, 2009.
  • La nevada del cucut. Barcelona: Rosa dels Vents, 2010.
  • La casa del silenci. Barcelona: Rosa dels Vents, 2013.
  • Paraules a mitges. Barcelona: Rosa dels Vents, 2014.
  • Jardí a l'obaga. Barcelona: Proa, 2016
  • La fugitiva. Barcelona: Proa, 2018
  • El crit (2019)[4]

Referències[modifica]

  1. «Blanca Busquets i Oliu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Llort, Lluís «Blanca Busquets: "Si no amaguen res, els ulls no parlen"». Cultura (El Punt Avui), 31-10-2014, p. 5.
  3. «Blanca Busquets». AELC. [Consulta: 17 setembre 2014].
  4. «La represa literària arriba plena de novetats». [Consulta: 26 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]