Blanca Busquets i Oliu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Blanca Busquets)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBlanca Busquets i Oliu
Dades biogràfiques
Naixement 20 de març de 1961 (56 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació periodista i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 20 de març de 1961) és una escriptora, filòloga i periodista catalana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Barcelona, i molt arrelada a Cantonigròs, de seguida va anar a viure a Pamplona on el seu pare treballava i s'hi va estar fins a l'any 1972. A Pamplona va estudiar en una escola francesa i va aprendre a llegir i a escriure en francès primer i en castellà després, alhora que llegia música. Després van tornar a Catalunya i es van instal·lar a Barcelona on va continuar els estudis musicals. Va formar part de diversos cors i va tocar durant deu anys a l'Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya. De menuda ja va ser introduïda en la dansa clàssica i va ballar fins als vint-i-cinc anys. Va treballar de voluntària al Centre Penitenciari Can Brians on va dirigir el cor SiFaSol del 2001 al 2003.

La seva formació musical l'ha ajudat a treballar de locutora al programa Hidrogen del Canal 33 i, durant set anys de redactora del programa de música clàssica de la Televisió de Catalunya.

És una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs[1] i continua essent membre del comitè organitzador. Treballa des de 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio,[1] com a realitzadora i guionista, tot tocant diferents aspectes del panorama radiofònic. També escriu periòdicament al diari digital Osona.com.

A banda de participar en clubs de lectura, ha fet xerrades, presentacions i conferències arreu de Catalunya, a diversos llocs de l’estat espanyol, i a ciutats com l’Alguer, Moscou, Leipzig, Berlín i Cracòvia. Formarà part de la delegació d'escriptors catalans a la fira de Varsòvia 2016.

Ha guanyat el premi Llibreter 2011 per La nevada del cucut, i el premi Alghero Donna de literatura i periodisme 2015 per la traducció a l'italià de La casa del silenci.

Obres publicades [2][modifica | modifica el codi]

  • Presó de neu. Barcelona: Proa, 2003.
  • El jersei. Barcelona: Rosa dels Vents, 2006.
  • Tren a Puigcerdà. Barcelona: Rosa dels Vents, 2007.
  • Vés a saber on és el cel. Barcelona: Rosa dels Vents, 2009.
  • La nevada del cucut. Barcelona: Rosa dels Vents, 2010.
  • La casa del silenci. Barcelona: Rosa dels Vents, 2013.
  • Paraules a mitges. Barcelona: Rosa dels Vents, 2014.
  • Jardí a l'obaga. Barcelona: Proa, 2016

Obres traduïdes[3][4][modifica | modifica el codi]

A l'alemany:

  • Die Woll-Lust der Maria Dolors [El Jersei]. Múnic: DTV, 2001. (Trad. Ursula Bachhausen). També ha sortit publicat en audiobook en 4 CD'S per l'editorialThe Höverlag, 2011
  • Bis dass der Zufall uns vereint [Vés a saber on és el cel]. Múnic: DTV, 2011. (Trad. Ursula Bachhausen) 

Al castellà:

  • A saber dónde está el cielo [Vés a saber on és el cel]. Barcelona: Plaza & Janés, 2009. (Trad. Cruz Rodríguez Juiz)
  • La nevada del cuco [La nevada del cucut]. Barcelona: Grijalbo, 2012. (Trad. Cruz Rodríguez Juiz)
  • La casa del silencio [La casa del silenci]. Barcelona: Grijalbo, 2013. (Trad. Cruz Rodríguez Juiz)
  • Palabras a medias [Paraules a mitges]. Barcelona: Grijalbo, 2014. (Trad. Cruz Rodríguez Juiz)

Al francès:

  • Un cœur en silence [La casa del silenci]. París: Les Escales, 2015. (Trad. Catalina Salazar)

A l'italià:

  • L'ultima neve di primavera [La nevada del cucut]. Milà: Piemme, 2013. (Trad. Giuseppe Tavani)
  • La vita in ogni respiro [La casa del silenci]. Milà: Piemme, 2014. (Trad. Giuseppe Tavani)

Al noruec:

  • Stillhetens hus [La casa del silenci]. Cappelen Damm, 2014. (Trad. Kaja Rindal Bakkejord)

Al polonès:

  • Półsłówka [Paraules a mitges]. Varsòvia: W.A.B., 2015. (Trad. Katarzyna Górska)

Al rus:

  • Svíter [El Jersei]. Moscou: Inostranka, 2008. (Trad. Ekaterína Gúshina)

Guions de ficció emesos per Catalunya Ràdio per als programes: 

  • Pànic. 1990-1991. 
  • Inèdit. 1990-1991. 
  • Un marcià a la banyera. 1994. 
  • A cau d'orella. 1994-1995. 
  • En mànigues de camisa. 1996-1997. 
  • La nit dels ignorants. 1996-1997. 
  • El fons de la qüestió. 2008. 
  • Geografia Humana. 2008-2009.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Llort, Lluís «Blanca Busquets: "Si no amaguen res, els ulls no parlen"». Cultura (El Punt Avui), 31-10-2014, p. 5.
  2. «Blanca Busquets». AELC. [Consulta: 17 setembre 2014].
  3. «Blanca Busquets i Oliu, Obra» (en català). Escriptors en llengua catalana. [Consulta: 2 novembre 2014].
  4. «web de l'autora» (en català). Blanca Busquets, 02-11-2014. [Consulta: 2 novembre 2014].