Vés al contingut

Bobby Deglané

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBobby Deglané
Biografia
Naixement18 novembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Iquique (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 1983 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólocutor de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0214751 TMDB.org: 1097748 Modifica el valor a Wikidata

Roberto Deglané Rodríguez-Portocarrero, més conegut com a Bobby Deglané (Iquique, 18 de novembre de 1905Madrid, 20 d'agost de 1983) va ser un locutor xilè amb gran èxit a Espanya.

Va arribar a la ràdio espanyola el 1934 com a animador dels combats de catch a Barcelona i a Madrid (Circo Price). Durant la Guerra Civil va treballar com a reporter gràfic, fent fotografies especialment a la batalla de Terol des del costat de l'exèrcit sublevat.[1]

Va ser el creador dels programes-espectacle en la radiofonia espanyola, especialment el mític Cabalgata fin de semana, des de 1951 i Carrusel Deportivo el 1954. Aquest any va rebre un Premi Ondas per la seva tasca d'animador de programes. Va participar també en pel·lícules com a Historias de la radio, de José Luis Sáenz de Heredia.

El 1961 des dels micròfons de Radio España, va ser un dels principals artífexs de la caravana de socors a les víctimes de les greus inundacions que van ocórrer a Sevilla el 25 de novembre de 1961. Aquesta campanya va ser coneguda com a Operació Clavell. El Ministeri de Marina d'Espanya li atorgà la Creu del Mèrit Naval el 1965 [2]

El 1967 es va nacionalitzar ciutadà espanyol.[3] Va morir a Madrid el 1983 a causa del procés limfàtic irreversible que sofria i està enterrat en la localitat d'Arenas de San Pedro.[4]

Referències

[modifica]
  1. «La batalla del Ebro por Bobby Deglané.». Diario Levante, 2003 [Consulta: 10 maig 2014].
  2. «Orden de 1 de abril de 1965 por la que se concede la Cruz del Mérito Naval de tercera clase con distintivo blanco a don Roberto Deglané Rodríguez-Portocarrero». Boletín Oficial del Estado, núm. 83, 07-04-1965, pàg. 5202.
  3. «Último adiós a Bobby Deglané, voz que acompañó la posguerra española.». La Vanguardia, 23-08-1983, p. 25 [Consulta: 31 maig 2013].
  4. Fuertes, Sol «Bobby Deglane murió ayer en una clínica de Madrid». El País, 22-08-1983 [Consulta: 31 maig 2013].

Bibliografia

[modifica]