Bois

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàBois
Hallstatt LaTene.png
Els Boii a l'actual Bohèmia i als Alps
Tipus grup humà
Modifica dades a Wikidata

Els bois (llatí Boii) foren un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus. Els més recordats són els que poblaren les antigues Nòrica i Pannònia, actualment Baviera i Bohèmia (regions que deuen el seu nom a aquest poble, respectivament Baiovarii i Boiohaemum), i els que habitaren la Gàl·lia Cisalpina (on donaren nom a l'actual Bolonya, Bononia), però n'hi hagué també a la Gàl·lia Cèltica i a l'antiga Aquitània.

A la Gàl·lia Transalpina[modifica]

Cap al segle VI aC, un grup de bois es va ajuntar amb els helvecis, van creuar el Rin des de Germània i es van establir a la Gàl·lia. Es creu que en entrar a la Gàl·lia vivien junt amb els lingons al territori de l'alt Saona i les parts altes del Sena i el Marne, però la seva ubicació ofereix força dubtes. Plini el Vell els esmenta entre grups de la Gàl·lia Cèltica com ara els hedus, carnuts, sènons i aulercis, i els situa entre els carnuts i els sènons. Es considera que almenys una part van ocupar la regió al sud de l'actual Bordeus, a l'antiga Aquitània, concretament la zona costera de Bug i de Bòrn (al nord-oest de les Landes). Es diu que Bug deu el seu nom als bois, els quals apareixen documentats en aquesta zona segons les fonts com a Boiates, Boates, Boii Boiates o Boviates.

També s'ha dit que la seva capital fou Gergòvia, però se suposa que aquesta és una transcripció errònia.

A la Gàl·lia Cisalpina[modifica]

Un grup important de bois va emigrar cap a Itàlia el segle V aC i va ocupar terres al nord del Po, on ja vivien els ínsubres i cenòmans; van creuar el riu i es van establir entre els Apenins i les planes ocupades abans pels umbres i van destruir Melpum vers el 396 aC amb ajut dels sènons i ínsubres. Van entrar al Làtium el 358 aC, on foren derrotats pel dictador romà Sulpicius. Els sènons foren destruïts, però els bois van continuar la lluita i es van aliar als etruscs el 283 aC; foren derrotats al llac Vadimonium; els bois encara van continuar lluitant, però l'any següent foren altre cop derrotats i van haver de signar un tractat pel qual durant 45 anys els romans ocuparien els territoris dels sènons i els bois mantingueren la pau.

Moviments migratoris dels Bois

Els bois van tornar a la lluita el 225 aC aliats als ínsubres, originaren la Gran Guerra gal·la, en què van rebre l'ajut dels gesates alpins; derrotats en una gran batalla a Telamon a Etrúria es van haver de sotmetre tot i que encara van fer incursions en territori romà.

El 218 aC abans d'arribar Anníbal Barca, van atacar els romans a Placèntia, i seguidament es van aliar als cartaginesos, als qui van mostrar el camí per travessar els Alps[1] i van col·laborar amb una força auxiliar en la Batalla de Trèbia; el 216 aC van atacar el consol Postumius, que passava pel seu territori amb una força de 25.000 soldats, exèrcit que fou destruït. Després de la Segona Guerra púnica van continuar hostils a Roma, i van participar en la revolta dels gals dirigida per Amilcar, destruïren Placentia el 200 aC, i durant 10 anys, tot i ser diverses vegades derrotats, van continuar la lluita -el 194 aC Boiorix i els seus germans impediren la invasió de cònsol Tiberi Semproni Llong- sovint aliats als ínsubres i a algunes tribus lígurs.

Luci Corneli Merula va fer una activa campanya contra els bois, als quals va derrotar totalment a la rodalia de Mutina i finalment foren reduïts el 191 aC per Publi Corneli Escipió Nasica, que va matar la meitat de la població i va confiscar la meitat del seu territori. Per assegurar el territori guanyat pels romans, van establir la colònia de Bonònia (futura Bolonya) i uns anys després les de Mutina i Parma (183 aC). El 187 aC es va construir una via militar entre Ariminium (Rímini), a l'antic territori dels sènons, i Placentia que fou la via Emília, i que va contribuir a mantenir la seguretat a la regió.

Cimbres i Teutons[modifica]

El 114 aC els cimbres abandonaren les seves terres natals prop del mar Bàltic, a la península de Jutlàndia, a causa de les contínues inundacions i migraren acompanyats pels teutons en direcció sud-est, on es van trobar amb els escordiscs, als quals van vèncer, i seguint el seu camí es van trobar amb els bois,[2] que els van obligar el 113 aC a seguir avançant fins a arribar al Danubi, on els germànics van derrotar els romans en la Batalla de Noreia.

Derrotats per Juli Cèsar en la Guerra de les Gàl·lies, els que quedaven foren enviats cap al seu país originari creuant els Alps des del territori dels hedus i s'establiren a les fronteres de Pannònia, en una part de la moderna Bohèmia, segurament la regió entre l'Allier i el Loire, que Cèsar esmenta com a Boia, on es van unir als taurisis. Les restes del poble fou expulsat pels marcomans cap a Baviera al segle I, on van viure uns cent anys fins que foren exterminats pels dacis.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bois Modifica l'enllaç a Wikidata