Bonifaci de Verona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1270  |
| Mort | 1317 (37/47 anys) |
| Regent | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | regent |
| Família | |
| Família | Família de Verona |
| Fills | Marul·la de Verona |
Bonifaci de Verona (italià: Bonifacio da Verona; mort a finals del 1317 o principis del 1318) fou un senyor croat llombard de la Francocràcia de finals del segle xiii i principis del segle xiv. Tercer fill d'una branca menor de la seva família, es vengué el seu únic castell per comprar-se el material propi d'un cavaller i esdevingué un protegit del duc d'Atenes, Guiu II de la Roche. El 1296 feu fora els romans d'Orient d'Eubea i en els anys següents es convertí en un dels senyors més poderosos de Grècia sota el domini franc.
Després del traspàs de Guiu II, el 1308 i 1309 fou regent del Ducat d'Atenes i el març del 1311 fou fet presoner per la Gran Companyia Catalana a la batalla d'Halmirós. Els almogàvers, que el tenien en molt alta consideració, li oferiren el ducat que acabaven de conquerir.[1] Bonifaci el rebutjà, però mantingué vincles estrets amb els catalans per la seva enemistat comuna amb la República de Venècia, que perseguia els seus propis designis sobre Eubea. Bonifaci morí a finals del 1317 o principis del 1318 i les seves terres passaren al seu gendre, el vicari general català Alfons Frederic.
Referències[modifica]
- ↑ Ayensa, 2019, p. 138.
Bibliografia[modifica]
- Ayensa, E. «La dominació catalana a Grècia en el segle xiv: història, arqueologia, record i mite». Catalan Historical Review, 13, 2019, pàg. 135-147.