Bonifacio Ondó Edu
  | |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1922 Evinayong (Espanya) | ||||||||||
| Mort | 5 març 1969 (46/47 anys) Presó Playa Negra (Guinea Equatorial) | ||||||||||
| Causa de mort | Suïcidi | ||||||||||
 Primer Ministre de Guinea Equatorial | |||||||||||
| 12 d'octubre de 1968 – 5 de març de 1969 | |||||||||||
← Nou càrrec càrrec abolit → | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Nacionalitat |  Guinea Equatorial | ||||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||||
| Es coneix per | Fundador d'UPLG i MUNGE | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | catequista, polític | ||||||||||
| Partit | Moviment d'Unió Nacional de Guinea Equatorial (1959–1969) | ||||||||||
Premis | |||||||||||
| |||||||||||
Bonifacio Ondó Edú-Aguong (Evinayong, 1922 - Malabo, 3 de març de 1969) va ser un polític ecuatoguineà.
Biografia[modifica]
Nascut en la localitat d'Evinayong, en la part continental (Mbini), va ser catequista a l'església d'Evinayong durant la seva joventut, i va exercir com a mestre a l'Escola Primària de Missió San José.
Es va exiliar a Gabon a l'octubre de 1959, on va organitzar la Unió Popular d'Alliberament de Guinea Equatorial (UPLGE), en Libreville, amb el suport del govern de Léon M'ba. Va tornar a Guinea Equatorial el 1964, després de l'aprovació de l'autonomia del territori per part d'Espanya al desembre de 1963, transformant la UPLGE en el Moviment d'Unitat Nacional de Guinea Equatorial (MUNGE), que va trobar suport entre aquells guineans més propers a l'administració, com eren els funcionaris, els caps tradicionals i en general les persones de major edat. Es va convertir en president del govern autonòmic i va participar en la conferència que va elaborar la Constitució de Guinea Equatorial de 1968, sent un dels favorits en les eleccions de setembre de 1968 immediatament anteriors a la independència del país, en les quals va quedar segon, amb 31.941 vots (primera volta) i 41.254 vots (segona volta).
L'11 d'octubre va ser condecorat amb la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica a l'ambaixada d'Espanya per Manuel Fraga. Enfrontat a Francisco Macías Nguema, es va exiliar de nou a Gabon després de la independència, tornant al país als pocs mesos, però primer fou sotmès a arrest domiciliari i posteriorment empresonat en una presó de la capital[1] on, segons la versió oficial, se suïcida el 5 de març de 1969.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Fleitas Alonso, Carlos. Guinea: episodios de la vida colonial. Agencia Española de Cooperación Internacional, 1989. ISBN 84-7232-528-8.
- Leguineche, Manuel. La tribu: Guinea Ecuatorial, 1979-1996. Espasa Calpe, 1996. ISBN 84-239-9129-6.
Enllaços externs[modifica]
- Dades electorals de Guinea Equatorial de 1968
- Francisco Macias Nguema, un dictateur sanguinaire, text en francès amb una fotografia de B. Ondó Edu.
|  | |
