Bosco Ntaganda

De Viquipèdia
Infotaula de personaBosco Ntaganda
Biografia
Naixement5 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Ruanda Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTutsis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim de guerra (2019)
crim contra la humanitat (2019) Modifica el valor a Wikidata

Bosco Ntaganda, també conegut com a Bosco Taganda o L'exterminador, (Ruanda, 5 de novembre de 1973) és un militar ruandès tutsi, un dels comandants del Moviment 23 de març, un grup guerriller que opera a la província de Kivu del Nord (República Democràtica del Congo) i braç armat del Congrés Nacional per a la Defensa del Poble. També ha estat membre de les Forces Ruandeses de Defensa (FRD) i, suposadament, va anar el segon al comandament de les Forces Patriòtiques per a l'Alliberament del Congo (FPAC).

L'any 2019 la Cort Penal Internacional el va declarar culpable de 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat, entre ells el d'esclavitud sexual, assassinat, violació i reclutar nens soldat.[1] El 7 de novembre de 2019 va ser sentenciat a 30 anys de presó, la sentència més llarga mai declarada abans per la CPI.[2] Es tracta de la primera persona condemnada per esclavitud sexual per part de la CPI.

Trajectòria[modifica]

Ntaganda va néixer a la petita població de Kiningi, situada als peus de les muntanyes Virunga.[3] Sent ja adolescent, es va instal·lar a Ngungu, a l'est de la RDC, després dels atacs iniciats contra l'ètnia tutsi a Ruanda. Va assistir a l'escola secundària, però no va arribar a graduar-se; als 17 anys es va incorporar a les files del Front Patriòtic Ruandès del sud d'Uganda.[3] Ntaganda va continuar lluitant al costat de l'Exèrcit Patriòtic Ruandès a principis dels anys 1990 i va participar en la destitució del govern hutu de Ruanda l'any 1994.[4]

Més endavant es va unir a les Forces Patriòtiques per a l'Alliberament del Congo (Forces Patriotiques pour la libération du Congo, FPLC), el braç militar de la Unió de Patriotes Congolesos, i es va tornar el seu comandant en cap d'operacions militars. Durant aquest temps, se l'acusa d'haver estat involucrat en nombroses massacres i altres seriosos abusos dels drets humans.[4][5] El gener de 2005 va ser nomenat general de les Forces Armades de la República Democràtica del Congo com a part del procés de pau, però va rebutjar l'oferta.[4] L'1 de novembre de 2005, un comitè del Consell de Seguretat de les Nacions Unides li va prohibir viatjar i va congelar els seus actius per violar un embargament d'armes.[6]

El 2006, després d'alguns conflictes dins de la UPC, va tornar a Kivu del Nord, la seva província natal, i es va unir al Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP) de Laurent Nkunda.[4][7] Per a abril de 2008, es creia que es trobava vivint al districte de Masisi, a Kivu del Nord, ocupant la posició de comandant en cap del CNDP.[8] Posteriorment, el CNDP va ser incorporat a l'exèrcit regular congolès i Ntaganda va ocupar la posició de general dins de l'exèrcit, malgrat ser buscat per la Cort Penal Internacional.[9] Pel 2012, es trobava vivint lliurement a l'avinguda de les Tulipes de la ciutat de Goma, a la República Democràtica del Congo,[10] com a 100 metres de la frontera amb Ruanda.[11]

Segons les autoritats de la RDC, el general Ntaganda havia "creuat des de Goma al poble de Gisenyi, Rwanda, dues vegades al 2011, al març i després al setembre, malgrat la prohibició de viatjar imposada sobre ell". Les autoritats congoleses van reportar que en ambdues ocasions Ntaganda havia anat allà per anar a uns enterraments, havent obtingut autorització per fer-ho per part de la seva jerarquia militar i les autoritats d'immigració. Les autoritats ruandeses van informar al Grup que no tenien objeccions en contra de l'entrada de Ntaganda a la seva frontera. Van afirmar que el seu estatus com a individu sancionat "no era problema de Ruanda, sinó més aviat un problema de la República Democràtica del Congo", afegint que "Bosco contribueix a la pau i seguretat de la regió, convergint amb els objectius de Ruanda".[12]

El Grup d'Experts de les Nacions Unides va reportar a la fi de 2011 que Ntaganda controlava les mines de Mungwe i Fungamwaka, prop de Numbi, a través de la Great Lakes Mining Company, administrada per Edson Musabarura. Ntaganda també rebia beneficis de l'explotació minera de Nyabibwe, a través de la seva aliança amb el coronel Saddam Ringo. A Rubaya va obtenir grans guanys a través d'impostos recol·lectats per la policia minera "paral·lela". Ntaganda va ordenar a les seves tropes que intervinguessin en favor de la Krall Metall Congo a Lueshe.[13]

El 4 d'abril de 2012 es va conèixer que Ntaganda i 300 tropes lleials a ell havien desertat de la RDC i es van enfrontar contra forces del govern a la regió de Rutshuru, al nord de Goma.[14][15] L'11 d'abril de 2012, el president Joseph Kabila va fer una crida a l'arrest de Ntaganda.[16] El 18 de març de 2013 es va lliurar a l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica situada a Kigali i va demanar ser lliurat a la Cort Penal Internacional.[17]

Judici[modifica]

El 22 d'agost de 2006, una Cort Preliminar de la CPI va trobar que existien fonaments suficients per creure que Ntaganda era personalment responsable per crims de guerra comesos per les Forces Patriòtiques per a l'Alliberament del Congo entre juliol de 2002 i desembre de 2003, i va emetre una ordre pel seu arrest. Va ser acusat de crims de guerra per enllistar i reclutar nens menors de quinze anys i usar-los per a participar activament en hostilitats.[18]

L'ordre d'arrest va ser emesa inicialment de forma classificada, ja que la cort va considerar que "el coneixement públic dels procediments en aquest cas podria donar lloc al fet que Bosco Ntaganda s'ocultés, fugís, i/o obstruís o posés en perill les recerques o els procediments de la Cort". A l'abril de 2008, la cort va decidir que les circumstàncies havien canviat i va desclassificar l'ordre d'arrest.[8][19] Altres tres rebels del Congo, incloent al líder de l'UPC, Thomas Lubanga, es troben sota custòdia de la CPI, o hi estan sent processats.

El juliol de 2019, la CPI el va declarar culpable de 18 càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat, entre ells el d'esclavitud sexual, assassinat, violació i reclutar nens soldat.[1] El 7 de novembre de 2019 va ser sentenciat a 30 anys de presó, la sentència més llarga mai declarada abans per la CPI.[2] Es tracta de la primera persona condemnada per esclavitud sexual per part de la CPI.

El març de 2021, la CPI va fixar l'import de les reparacions per a les víctimes de Ntaganda en 30 milions de dòlars (25 milions d'euros).[20]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «La Haya condena por crímenes contra la humanidad a ‘Terminator’, un exjefe de milicias del Congo» (en castellà). ElPais.com, 08-07-2019. [Consulta: 8 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 «Bosco Ntaganda sentenced to 30 years for crimes in DR Congo» (en anglès). BBC News, 07-11-2019. [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. 3,0 3,1 Dale, Penny. «Profile: Bosco Ntaganda the Congolese 'Terminator'» (en anglès). BBC News, 15-05-2012. [Consulta: 25 febrer 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «DR Congo: Suspected War Criminal Wanted» (en anglès). HRW.org, 29-04-2008. [Consulta: 13 maig 2008].
  5. «Nkunda Faces ICC Dilemma» (en anglès). IWPR.net, 01-05-2008. Arxivat de l'original el 19 maig 2019. [Consulta: 9 octubre 2011].
  6. «List of individuals and entities subject to the measures imposed by paragraphs 13 and 15 of Security Council Resolution 1596 (2005), as renewed by paragraph 3 of Resolution 2078 (2012)» (pdf) (en anglès). UN.org, 12-04-2013. Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 25 febrer 2022].
  7. Bavier, Joe. «Congo rebels demand proof of ICC suspect's guilt» (en anglès). Reuters.com, 09-05-2008. [Consulta: 13 maig 2008].
  8. 8,0 8,1 «Warrant of Arrest against Bosco Ntaganda unsealed» (en anglès). ICC-CPI.int, 29-04-2008. Arxivat de l'original el 21 febrer 2019. [Consulta: 25 febrer 2022].
  9. «Congo conflict: 'The Terminator' lives in luxury while peacekeepers look on» (en anglès). Guardian.co.uk, 05-02-2010. [Consulta: 9 octubre 2011].
  10. «I Can Find an Indicted Warlord. So Why isn't He in The Hague?» (en anglès). MotherJones.com, setembre/octubre 2011. [Consulta: 14 març 2012].
  11. «UCLA Law Students Locate Compound of Congolese Militia Leader Wanted by International Criminal Court» (en anglès). MarketWire.com. [Consulta: 14 març 2012].
  12. United Nations Group of Experts, S/2011/738, p.149
  13. UN Group of Experts, S/2011/738, p.150
  14. «Bosco Ntaganda: Congo's 'Terminator' troops defect» (en anglès). BBC News, 05-04-2012 [Consulta: 20 maig 2012].
  15. Reuters/AP «Tropas de la RD del Congo enviadas al este tras desertar unos 500 soldados». La Razón, 06-04-2012 [Consulta: 20 maig 2012]. Arxivat 2012-05-10 a Wayback Machine.
  16. «Congo's 'Terminator': Kabila calls for Ntaganda arrest» (en anglès). BBC News, 11-04-2012. [Consulta: 20 maig 2012].
  17. «El rebelde congoleño ‘Terminator’ se rinde en la Embajada de EEUU en Kigali» (en castellà). ElPaís.com, 18-03-2013. [Consulta: 18 març 2013].
  18. «Los 'minerales de sangre' siguen malditos» (en castellà). ElPaís.com, 14-02-2012. [Consulta: 7 agost 2013].
  19. «Desclasificación de la orden de arresto en contra de Bosco Ntaganda - Traducción no oficial de la Coalición por la Corte Penal Internacional» (pdf) (en castellà). ICCNow.org. Arxivat de l'original el 22 juliol 2012. [Consulta: 21 maig 2012].
  20. «ICC awards $30m to victims of DR Congo rebel leader Ntaganda» (en anglès). AlJazeera.com, 08-03-2021. [Consulta: 9 març 2021].