Bosna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre riu. Vegeu-ne altres significats a «Bòsnia».

Coord.: 45° 04′ 00″ N, 18° 28′ 01″ E / 45.06667°N,18.46694°E / 45.06667; 18.46694

Infotaula de geografia físicaBosna
Босна
El Bosna
Tipus riu
Inici
Continent Europa
Localització Igman
Final
Localització Sava
A43° 49′ 07″ N, 18° 16′ 12″ E / 43.8185°N,18.269972222222°E / 43.8185; 18.269972222222
B45° 04′ 00″ N, 18° 28′ 01″ E / 45.066666666667°N,18.466944444444°E / 45.066666666667; 18.466944444444
Afluents
Conca hidrogràfica conca del Danubi
Característiques
Dimensions 271  m (Llargada
Creua Bòsnia i Hercegovina
Superfície de la conca 10.500 km²
Mesures i indicadors
Cabal 142 m³/s
Modifica dades a Wikidata


El Bosna (en ciríl·lic: Босна) és el tercer riu més llarg de Bòsnia i Hercegovina, i és considerat un dels tres principals rius interns, juntament amb el Neretva i el Vrbas. El Bosna recorre 271 km, i el seu nom noté cap variant en llengua estrangera. Durant l'Imperi Romà, a vegades s'anomenava Bosona, i es creu que aquest és probablement l'origen il·líric del nom Bosna.

Curs i afluents[modifica]

El riu Bosna recorre la Vall del Bosna, el principal centre industrial del país on viuen prop d'un milió de persones, així com la ubicació de diverses de les principals ciutats del país. Els seus principals afluents són el Željeznica, el Miljacka, el Fojnica, el Lašva, el Gostović, el Krivaja, l'Usora, i el Spreča.

El Bosna, passant per la ciutat de Zenica.

El Bosna naix al manantial de Vrelo Bosne, al peu de la muntanya Igman, als afores de Sarajevo. Aquesta font constitueix un dels principals monuments històrics i naturals de Bòsnia i Hercegovina. A partir d'aquí, puja cap al nord per convertir-se en afluent del Sava, a la ciutat de Bosanski Samac.

Administrativament, el riu neix al cantó de Sarajevo, i passa pel cantó de Zenica-Doboj, la regió de Doboj i el cantó de Posavina, per aquest ordre. Pel que fa a les ciutats, el curs del riu passa per Visoko, Zenica, Doboj, Modrica i Bosanski Samac.

Aprofitament[modifica]

Als afores de Zenica l'aprofiten en diverses centrals hidroelèctriques.

Al llarg del 2006 es va endegar un projecte per recuperar l'ecosistema del riu i els seus afluents, i es van construir dues centrals de control de qualitat i quantitat, una a Doboj i l'altra a Sarajevo. També es va desenvolupar, dins d'aquest programa, un projecte de regadiu a la Vall del Popovo.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bosna Modifica l'enllaç a Wikidata