Bossa (bolet)
Clavariadelphus pistillaris | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Gomphales | ||||||||
Família | Clavariadelphaceae | ||||||||
Gènere | Clavariadelphus | ||||||||
Espècie | Clavariadelphus pistillaris Donk, 1933 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Clavaria pistillaris |
La bossa[1] (Clavariadelphus pistillaris) és un bolet d'estranya fesomia en forma de mà de morter.
Morfologia
[modifica]Arriba als 15 o 20 cm d'alçària i 5 de gruix, de superfície llisa o bé solcada de dalt a baix, d'un groc net en els exemplars joves, ocraci en els més desenvolupats, amb taques rogenques en els llocs fregats o ferits.
L'himeni recobreix tota la superfície del bolet.
Carn ferma, blanquinosa, s'enfosqueix en contacte amb l'aire, d'olor suau i gust amarg.
Hàbitat
[modifica]Ix a la tardor, solitari o en grupets, en boscos caducifolis i mixtos.
Comestibilitat
[modifica]És un bolet comestible de molt baixa qualitat, tant per la textura de la seua carn com pel seu gust amarg. A més, és purgant.
Possibles confusions amb altres espècies
[modifica]Hi ha una espècie propera, Clavariadelphus truncatus, que se'n diferencia per ser eixamplat i pla a la part superior i pel gust dolcet de la seua carn, cosa que fa que se'l consideri comestible de millor qualitat.
Referències
[modifica]- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
Bibliografia
[modifica]- Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Col·leccions Temàtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 62.
Enllaços externs
[modifica]