Bracònids

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

Bracònids
Braconidae
	; Aleiodes indiscretus parasitant una eruga
Dades
Principal font d'alimentació	insectes
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Hymenoptera
Superfamília	Ichneumonoidea
Família	Braconidae ;
Subfamílies
	Acampsohelconinae - Agathidinae - Alysiinae - Amicrocentrinae - Aphidiinae - Apozyginae - Betylobraconinae - Blacinae - Brachistinae - Braconinae - Cardiochilinae - Cenocoeliinae - Charmontinae - Cheloninae - Dirrhopinae - Doryctinae - Ecnomiinae - Euphorinae - Exothecinae - Gnamptodontinae - Helconinae - Histeromerinae - Homolobinae - Hormiinae - Hydrangeocolinae - Ichneutinae - Khoikhoiinae - Lysiterminae - Macrocentrinae - Masoninae - Maxfischeriinae - Mendesellinae - Mesostoinae - Meteorideinae - Microgastrinae - Microtypinae - Miracinae - Opiinae - Orgilinae - Pambolinae - Protorhyssalinae - Pselaphaninae - Rhysipolinae - Rhyssalinae - Rogadinae - Sigalphinae - Trachypetinae - Xiphozelinae

Els bracònids (Braconidae) són una gran família d'himenòpters apòcrits, amb 19.205 espècies a tot el món.^[1] Són majoritàriament parasitoides de larves d'altres insectes, contribuint al control de les seves poblacions.

Morfologia

La variació morfològica entre bracònids és notable. Sovint són de color marró negre (de vegades amb marques vermelloses), encara que algunes espècies presenten una coloració i patrons sorprenents, sent part dels complexos de mimetisme de Müller. Tenen una o cap vena recurrent, a diferència dels membres de la família dels icneumònids, la més propera i semblant als bracònids, que solen tenir-ne dues. Els patrons de venació de les ales semblen divergir a l'atzar. Les antenes tenen 16 segments o més; els trocànters posteriors tenen dos segments.

Les femelles sovint tenen ovipositors llargs, un òrgan que varia en gran manera entre espècies. Aquesta variació està estretament relacionada amb l'espècie hoste sobre la qual la vespa diposita el seu ou. Les espècies que parasiten els microlepidòpters, per exemple, tenen ovipositors més llargs, presumiblement per arribar a l'eruga a través de capes de teixit vegetal. Algunes també tenen ovipositors llargs per evitar els mecanismes de defensa de les erugues, com ara espines o pèls, o per arribar a les larves de coleòpters profundament enterrades als troncs dels arbres.^[2]

Parasitisme

La majoria dels bracònids són parasitoides primaris tan externs com interns d'altres insectes dels ordres Coleoptera, Diptera, i Lepidoptera, i també d'hemimetàbols com àfids, Heteroptera o Embiidina.

El seu parasitisme es fa normalment sobre les larves però en alguns casos es fa sobre insectes adults. Els membres de dues de les subfamíles (Mesostoinae i Doryctinae) formen agalles en les plantes.

Evolució

Sembla que aquesta família data del principi del Cretaci (Eobracon s'assigna a aquesta família). Es va diversificar molt durant el Cretaci mig o tardà fins al principi del Cenozoic, correlacionat amb la radiació de les plantes amb flors i els seus herbívors associats.

Classificació

Conté uns 1.000 gèneres, entre els quals destaquen Ademon, Aphanta, Asobara, Braconhebetor, Cenocoelius, Chaenusa, Chorebidea, Chorebidella, Chorebus, Cotesia, Dacnusa, Microgaster, Opius, Parapanteles, Phaenocarpa, Psenobolus, repartits en 45 subfamílies:^[3]

Referències

↑ Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://scholarcommons.scu.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1018&context=bio Plantilla:Bare URL PDF
↑ Wharton, Robert M. «Can braconid classification be restructured to facilitate portrayal of relationships?». A: Austin, Andrew D.. Hymenoptera: evolution, biodiversity, and biological control. International Hymenopterists Conference. Collingwood, Victoria, Australia: Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), 2000, p. 143–153 (4th). ISBN 0-643-06610-1.

Achterberg, C. van (1990): Illustrated key to the subfamilies of the Holarctic Braconidae (Hymenoptera: Ichneumonoidea) Zoologische Mededelingen Vol. 64 p. 1-20 PDF
Achterberg, C. van (1993): Illustrated key to the subfamilies of the Braconidae (Hymenoptera: Ichneumonoidea) Zoologische Verhandelingen Vol. 283 p. 1-189 PDF

Enllaços externs

Tree of Life Braconidae
University of Kentucky Key to subfamilies Johansen pdf
Checklist of British and Irish Braconidae pdf
Achterberg C. van, C. O'Toole (1993) Annotated catalogue of the types of Braconidae (Hymenoptera) in the Oxford University Museum Zoologische Verhandelingen, Vol. 287 P. 1-43 PDF

[:0-1] Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.

[2] {[enllaç sense format]} http://scholarcommons.scu.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1018&context=bio Plantilla:Bare URL PDF

[Wharton2000-3] Wharton, Robert M. «Can braconid classification be restructured to facilitate portrayal of relationships?». A: Austin, Andrew D.. Hymenoptera: evolution, biodiversity, and biological control. International Hymenopterists Conference. Collingwood, Victoria, Australia: Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO), 2000, p. 143–153 (4th). ISBN 0-643-06610-1.

[1]

[2]

[3]