Brassita
 Brassita | |
|---|---|
 Cristalls de rösslerita sobre brassita (blanc)  | |
| Fórmula química | Mg (AsO₃OH)·4H₂O |
| Localitat tipus | Jáchymov |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fosfats - Arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Ortoròmbic, dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | Crostes pulverulents microcristal·lines |
| Color | Blanc setinat |
| Fractura | Irregular |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | no determinada |
| Lluïssor | Perlada, sedós, mate, terrós |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Densitat | 2,28 - 2,33 g/cm³ |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-047 |
| Símbol | Bsi |
La brassita és un mineral arsenat de la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta l'any 1973 a Jáchymov, a la regió de Karlovy Vary (República Txeca), sent nomenada així en honor de Réjane Brasse, químic francès.[1]
Un sinònim és la seva clau: IMA1973-047.
Característiques químiques
[modifica]És un hidrogen-arsenat tetrahidratat de magnesi.[2]
Pot formar-se com a producte de la deshidratació de la rösslerita (Mg(AsO₃OH)·7H₂O).
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a producte d'una rara reacció de solucions riques en arsènic amb carbonats de calci i magnesi, com a alteració post-mineria de jaciments d'arsènic. Els seus cristalls microscòpics apareixen normalment barrejats amb altres arsenats.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: farmacolita, picrofarmacolita, weilita, haidingerita, rauenthalita, arsènic, realgar o dolomita.
Referències
[modifica]
- ↑ Fontan, F. «La brassite, MgHAsO₄·4H₂O, une nouvelle espèce minérale» (en francès). Bulletin de la Société Française de Minéralogie et de Cristallographie, 96, 1973, pàg. 365-370.
- ↑ Protas, J. «Structure cristalline de la brassite, MgHAsO₄·(H₂O), produit de déshydratation de la roesslérite» (en francès). Acta Crystallographica, B32, 1976, pàg. 1460-1466.
- Brassita, mindat.org.
- Brassita, webmineral.com.
- Manual de brassita, Mineral Data Publishing.