Vés al contingut

Bridget Fonda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBridget Fonda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en-us) Bridget Jane Fonda Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1964 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióNew York University Tisch School of the Arts
Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema
Harvard-Westlake School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu, actriu de veu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata - 2002 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDanny Elfman (2003–) Modifica el valor a Wikidata
FillsOliver Elfman Modifica el valor a Wikidata
ParesPeter Fonda Modifica el valor a Wikidata  i Susan Brewer Modifica el valor a Wikidata
GermansJustin Fonda Modifica el valor a Wikidata
ParentsJane Fonda, tia paterna
Henry Fonda, avi patern Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000403 TMDB (persona): 2233 FilmAffinity (persona): 342211386 Rottentomatoes: celebrity/bridget_fonda Allmovie (artista): p24096 TCM (persona): 63584 Apple Music: 263714642 Last.fm: Bridget+Fonda Musicbrainz: 3f2138e4-12f3-4d15-af6d-911d67ce1293 Discogs: 944907 Goodreads (autor): 5178819 Modifica el valor a Wikidata

Bridget Fonda (Los Angeles, 27 de gener de 1964) Bridget Jane Fonda, és una actriu estatunidenca. La seva filmografia principal inclou títols com Easy Rider (1969), El Padrí III (1990), Single White Female (1992), Singles (1992), Point of No Return (1993), Little Buddha (1993), Et podria passar a tu (1994), El balneari de Battle Creek (1994), City Hall: l'ombra de la corrupció (1996), Tocat (1997), Jackie Brown (1997), A Simple Plan (1999) i Kiss of the Dragon (2001). Fonda es va retirar de la interpretació el 2002.[1]

Biografia

[modifica]

Fonda va néixer el 27 de gener de 1964,[2] a Los Angeles, Califòrnia, en una família d'actors, entre els quals hi havia el seu avi Henry Fonda, el seu pare Peter Fonda i la seva tieta Jane Fonda. La seva mare, Susan Jane Brewer, és artista. Fonda rep el nom de la filla de l'actriu Margaret Sullavan, Bridget Hayward.[3] La seva àvia materna, Mary Sweet, es va casar amb l'empresari Noah Dietrich.[4]

Els seus pares es van separar el 1974, i posteriorment Peter es va casar amb Portia Rebecca Crockett, (exdona de l'autor Thomas McGuane). que la va criar al costat del seu germà, Justin, a Los Angeles. Crockett va criar Fonda, el seu germà Justin i el seu germanastre gran Thomas McGuane Jr. a la secció de Coldwater Canyon de Los Angeles, així com a Paradise Valley, al sud de Livingston, Montana.[5]

Bridget va anar a la Westlake School for Girls a Los Angeles. Durant aquest temps, va tenir poc contacte amb la seva família. Fonda es va involucrar amb el teatre quan va ser escollida per a una producció escolar de Harvey. Va estudiar interpretació metòdica al Lee Strasberg Theatre Institute com a part del programa d'interpretació de la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York[6] i es va graduar a la NYU el 1986.[7]

El seu primer paper al cinema als cinc anys (filmada als quatre) a Easy Rider (1969), quan era una nena a la comuna hippie que Peter Fonda i Dennis Hopper visiten en el seu viatge pels Estats Units.[8] i fins a 1988 no va aconseguir el seu primer paper parlat en una pel·lícula. Aquest any va aparèixer en les pel·lícules You Can't Hurry Love i Shag, ritme en els talons.

El seu primer paper important va ser a El Padrí III, com una atractiva periodista. Després de participar en algunes obres de teatre i petits papers en pel·lícules, el seu primer paper protagonista va ser en la pel·lícula Dona blanca soltera cerca (1992).

Fonda va protagonitzar Point of No Return del 1993, un remake americà de la pel·lícula francesa de 1990 Nikita. Una crítica a The New Yorker va esmentar la seva "assertivitat provocadora i burlona". El 1994, va participar en la comèdia mal rebuda The Road to Wellville, i va protagonitzar al costat de Nicolas Cage la comèdia romàntica It Could Happen to You.[9] Va continuar amb papers a la pel·lícula d'animació Balto (1995) i al thriller polític City Hall (1996). El 1997, estava al mateix vol que Quentin Tarantino quan ell li va oferir el paper de Melanie a Jackie Brown. Va protagonitzar A Simple Plan (1998) i Lake Placid (1999), i també se li va oferir el paper principal a la sèrie de televisió Ally McBeal, però el va rebutjar per concentrar-se en la seva carrera cinematogràfica.[10]

A partir de llavors, Bridget ha aparegut en diverses pel·lícules com L'assassina (1993), Jackie Brown (1997) o Kiss of the Dragon (2001). El seu últim paper en general va ser el paper principal a la telepel·lícula Snow Queen el 2002, i no ha aparegut a la pantalla des de llavors.[11]

El febrer del 2003, va patir una greu lesió en un accident de cotxe que li va fracturar una vèrtebra.[12] El mes següent, es va prometre amb el compositor de cinema i exlíder d'Oingo Boingo, Danny Elfman, i es van casar al novembre.[13] Tenen un fill, Oliver, nascut el gener de 2005.[14][15] Després del seu compromís amb Elfman, Fonda es va retirar de l'actuació i es va concentrar en la seva vida familiar.[16]

Filmografia

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. «Bridget Fonda's acting career as she's seen publicly for first time in 12 years» (en anglès). Metro, 30-01-2022.
  2. «Celebrity birthdays for the week of Jan. 22-28». The Associated Press, 17-01-2023. Arxivat de l'original el January 28, 2023. [Consulta: 27 gener 2023].
  3. Coleman, Loren. The Copycat Effect: How the Media and Popular Culture Trigger the Mayhem in Tomorrow's Headlines (en anglès). Paraview Pocket Books, 2004, p. 221. ISBN 978-0-7434-8223-3.
  4. «Urban Cinefile FONDA, PETER : Ulee's Gold». Arxivat de l'original el February 17, 2015. [Consulta: 10 abril 2016].
  5. Haldeman, Peter. «Peter Fonda's Easy Ride» (en anglès). Architectural Digest, 30-11-2003. Arxivat de l'original el September 20, 2018. [Consulta: 19 setembre 2018].
  6. «Lee Strasberg Theatre and Film Institute». Arxivat de l'original el May 2, 2016. [Consulta: 14 maig 2016].
  7. «Bridget Fonda biography». TV Guide. Arxivat de l'original el September 14, 2010.
  8. Riley, Sam. Star Struck: An Encyclopedia of Celebrity Culture. Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, 2010, p. 110. ISBN 9780313358128.
  9. Lois Alter Mark (1994-07-29). «Based on a True Story: The real people behind the lotto premise of It Could Happen to You». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 2015-11-23.
  10. «Pictures of Bridget Fonda». Aclasscelebs.com, 27-01-1964. Arxivat de l'original el May 23, 2012. [Consulta: 29 maig 2012].
  11. Jeffrey, Joyann. «Here's Why 'Lake Placid' Star Bridget Fonda Left Hollywood and Never Looked Back» (en anglès). Closer Weekly, 17-04-2019. Arxivat de l'original el February 4, 2021. [Consulta: 29 desembre 2020].
  12. Li, David K. «BRIDGET FONDA SURVIVES CAR-WRECK ORDEAL» (en anglès americà). New York Post, 28-02-2003. Arxivat de l'original el August 17, 2019. [Consulta: 24 setembre 2020].
  13. Steven W. Silverman (December 4, 2003). «PASSAGES: Bridget Fonda's Boingo Wedding». People Magazine. Arxivat de l'original el February 13, 2012.
  14. «CHRISTMAS PARTY CHEZ FONDA/ELFMAN (Bridget and Danny) - Jane Fonda». Jane Fonda, 20-12-2009. Arxivat de l'original el March 14, 2016. [Consulta: 10 abril 2016].
  15. Bicks, Emily. «Where Is Peter Fonda's Daughter Bridget Fonda Now?» (en anglès americà). Heavy.com, 17-08-2019. Arxivat de l'original el December 4, 2020. [Consulta: 13 agost 2020].
  16. Bicks, Emily. «Where Is Peter Fonda's Daughter Bridget Fonda Now?» (en anglès americà). Heavy.com, 17-08-2019. Arxivat de l'original el December 4, 2020. [Consulta: 13 agost 2020].
  17. «Awards 1995 | Sitges Film Festival». sitgesfilmfestival.com. [Consulta: 17 octubre 2025].
  18. «Bridget Fonda Emmy Nominated». Emmys.com. Arxivat de l'original el March 24, 2013. [Consulta: 29 maig 2012].