Bromur de sodi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bromur de sodi

Estructura del cristall del clorur de sodi. Gris: Na+  Verd: Br-
Nomenclatura
Fórmula química NaBr
Nombre CAS 7647-15-6
RTECS VZ 3150000
Propietats químiques
Aparença Sòlid blanc
Densitat 3,20 g/cm³
Massa molar 102,894
Punt de fusió 747 °C (1020 K)
Punt d'ebullició 1390 °C (1663 K)
Solubilitat 1160 g/l a 50 °C en aigua
Punt d'inflamabilitat No inflamable
Estructura cristal·lina Cúbic
Seguretat
Perills Hazard X.svg Irritant
Frases R 36-37-38
Frases S 26-37-39
NFPA 704
NFPA 704.svg
0
2
0
 
Compostos relacionats
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat
Estructura
Geometria
de coordinació
Octaèdric
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El bromur de sodi és una sal de fórmula NaBr molt emprat com a anticonvulsiu i sedant durant el segle XIX fins a principis del segle XX. Aquestes propietats són degudes a l'anió bromur. És un sòlid blanc d'elevat punt de fusió. S'empra com a font d'anions bromur.

Reactivitat[modifica | modifica el codi]

  • El bromur de sodi s'empra en síntesi orgànica com a reactiu nucleòfil per transformar els compostos organoclorats en compostos organobromats.
NaBr + RCl → RBr + NaCl
  • El bromur de sodi s'empra com a font de l'element brom, Br2, fent bombollejar clor, Cl2, dins d'una dissolució de NaBr.
  • El NaBr també és una font de bromur d'hidrogen, HBr, fent-lo reaccionar amb un àcid fort no volàtil, com l'àcid fosfòric:
NaBr + H3PO4 → HBr + NaH2PO4

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Reactiu de síntesi[modifica | modifica el codi]

  • Halogenació de derivats de la resorcina[1]
  • Preparació de trans-1,2-bromocarboxilats[2]
  • Apertura regioselectiva d'oxirans catalitzada per bromur de sodi[3]
  • Emprat en sistema trifàsic per a bromació/oxidació[4]
  • Mètode per a preparació de bromurs d'alquil primaris a partir dels corresponents cloro derivats[5]
  • Emprat en un mètode per a la α-bromació de dimetilacetals[6]

Medicina[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. S. Baek, Bull. Korean Chem. Soc ., 9, 13 (1988)
  2. M. Srebnik, Synth. Commun., 19, 197 (1989)
  3. J. Igbal et al., Synth. Commun., 19, 641 (1989)
  4. J. Correia, J. Org. Chem., 57, 4555 (1992)
  5. Synth. Commun., 14, 1313 (1984)
  6. Gazz. Chim. Ital., 123, 629 (1993)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bromur de sodi Modifica l'enllaç a Wikidata