Bromur de sodi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bromur de sodi
3D de bromur de sodi
Pols de bromur de sodi
Noms
Nom IUPAC
Bromur de sodi
Identificadors
7647-15-6 Symbol OK.svg1
13466-08-5 (dihidrat) N
ChEMBL ChEMBL1644694 N
ChemSpider 22712 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 253881
Número RTECS VZ3150000
UNII LC1V549NOM Symbol OK.svg1
Propietats
BrNa
Massa molar 102,89 g·mol−1
Aparença Pols blanca, higroscòpica
Densitat 3,21 g/cm3 (anhidre)
2,18 g/cm3 (dihidrat)
Punt de fusió 747 °C (1.377 °F; 1.020 K)
(anhidre)
36 °C (97 °F; 309 K)
(dihidrat) es decompon[3]
Punt d'ebullició 1.390 °C (2.530 °F; 1.660 K) [3]
71,35 g/100 mL (−20 °C)
79,52 g/100 mL (0 °C)
94,32 g/100 mL (25 °C)[1]
104,9 g/100 mL (40 °C)
116,2 g/100 mL (100 °C)[2]
Solubilitat Soluble en alcohol, líquid amoníac, piridina, hidrazina, SO2, amina
Insoluble en acetona, acetonitril [1]
Solubilitat en metanol 17.3 g/100 g (0 °C)
16.8 g/100 g (20 °C)
16.1 g/100 g (40 °C)
15.3 g/100 g (60 °C)[1]
Solubilitat en etanol 2.45 g/100 g (0 °C)
2.32 g/100 g (20 °C)
2.29 g/100 g (30 °C)
2.35 g/100 g (70 °C)[1]
Solubilitat en àcid fòrmic 19.3 g/100 g (18 °C)
19.4 g/100 g (25 °C)[1]
Solubilitat en glicerol 38.7 g/100 g (20 °C)[1]
Solubilitat en dimetilformamida 3.2 g/100 g (10.3 °C)[1]
Pressió de vapor 1 torr (806 °C)
5 torr (903 °C)[3]
Conductivitat tèrmica 5,6 W/m·K (150 K)[4]
1,6428 (24 °C)
nKrF = 1,8467 (24 °C)
nHe–Ne = 1,6389 (24 °C)[5]
Viscositat 1,42 cP (762 °C)
1,08 cP (857 °C)
0,96 cP (937 °C)[1]
Estructura
Cúbic
a = 5,97 Å[4]
Termoquímica
51,4 J/mol·K[1]
86,82 J/mol·K[1]
−361,41 kJ/mol[1]
−349,3 kJ/mol[1]
Perills
Fitxa de dades de seguretat External MSDS
Frases R R36
Frases S S2, S24/25, S46
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 2: L'exposició intensa o continuada, però no la crònica pot causar incapacitat temporal o possibles lesions residuals. Per exemple, el cloroform Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat 800 °C (1.470 °F; 1.070 K)
Dosi o concentració letals (DL, CL):
3500 mg/kg (rates, oral)
Compostos relacionats
Altres anions
Fluorur de sodi
Clorur de sodi
Iodur de sodi
Altres cations
Bromur de liti
Bromur de potassi
Bromur de rubidi
Bromur de cesi
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El bromur de sodi és una sal de fórmula NaBr molt emprat com a anticonvulsiu i sedant durant el segle XIX fins a principis del segle XX. Aquestes propietats són degudes a l'anió bromur. És un sòlid blanc d'elevat punt de fusió. S'empra com a font d'anions bromur.

Reactivitat[modifica | modifica el codi]

  • El bromur de sodi s'empra en síntesi orgànica com a reactiu nucleòfil per transformar els compostos organoclorats en compostos organobromats.
NaBr + RCl → RBr + NaCl
  • El bromur de sodi s'empra com a font de l'element brom, Br2, fent bombollejar clor, Cl2, dins d'una dissolució de NaBr.
  • El NaBr també és una font de bromur d'hidrogen, HBr, fent-lo reaccionar amb un àcid fort no volàtil, com l'àcid fosfòric:
NaBr + H3PO4 → HBr + NaH2PO4

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Reactiu de síntesi[modifica | modifica el codi]

  • Halogenació de derivats de la resorcina[7]
  • Preparació de trans-1,2-bromocarboxilats[8]
  • Apertura regioselectiva d'oxirans catalitzada per bromur de sodi[9]
  • Emprat en sistema trifàsic per a bromació/oxidació[10]
  • Mètode per a preparació de bromurs d'alquil primaris a partir dels corresponents cloro derivats[11]
  • Emprat en un mètode per a la α-bromació de dimetilacetals[12]

Medicina[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 http://chemister.ru/Database/properties-en.php?dbid=1&id=714
  2. Seidell, Atherton; Linke, William F. Solubilities of Inorganic and Organic Compounds. 2nd. D. Van Nostrand Company, 1919. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Pradyot, Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. The McGraw-Hill Companies, Inc., 2003. ISBN 0-07-049439-8. 
  4. 4,0 4,1 «Sodium Bromide (NaBr)». Korth Kristalle GmbH. [Consulta: 11 juny 2014].
  5. Polyanskiy, Mikhail. «Refractive index of NaBr (Sodium bromide) - Li». [Consulta: 11 juny 2014].
  6. «Sodium bromide MSDS» (PDF). Sciencelab.com, Inc., 2013-05-21. [Consulta: 11 juny 2014].
  7. S. Baek, Bull. Korean Chem. Soc ., 9, 13 (1988)
  8. M. Srebnik, Synth. Commun., 19, 197 (1989)
  9. J. Igbal et al., Synth. Commun., 19, 641 (1989)
  10. J. Correia, J. Org. Chem., 57, 4555 (1992)
  11. Synth. Commun., 14, 1313 (1984)
  12. Gazz. Chim. Ital., 123, 629 (1993)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bromur de sodi Modifica l'enllaç a Wikidata