Bruna boscana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaBruna boscana
Pararge aegeria
Pararge ageria Tarrega.jpg
Adult mostrant l'anvers (Tàrrega, Lleida)
Pararge aegeria revers Tarrega.jpg
Adult mostrant el revers (Tàrrega, Lleida)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènerePararge
Espècie Pararge aegeria
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Pararge albiplaga (Warnecke, 1942)
  • Pararge anticoexcessa (Lempke, 1935)
  • Pararge bilinea (Verity, 1953)
  • Pararge caeca (Lempke, 1935)
  • Pararge cockaynei (Goodson, 1951)
  • Pararge conjuncta (Schnaider, 1950)
  • Pararge dilutior (Schultz, 1908)
  • Pararge drumensis (Thompson, 1952)
  • Pararge elongata (Lempke, 1957)
  • Pararge evanescens (Agenjo, 1934)
  • Pararge fuscelegantia (Verity, 1953)
  • Pararge hormuzaki (Miller, 1932)
  • Pararge infrabrunnea (Lempke, 1957)
  • Pararge latefasciata (Lempke, 1957)
  • Pararge lineolata (Verity, 1953)
  • Pararge marginata (Gussich, 1917)
  • Pararge minima (Pionneau, 1930)
  • Pararge monicae (Harrison, 1949)
  • Pararge omnicaeca (Lempke, 1957)
  • Pararge parvocellata (Lempke, 1957)
  • Pararge postcaeca (Lempke, 1957)
  • Pararge posticoexcessa (Lempke, 1935)
  • Pararge postreducta (Lempke, 1957)
  • Pararge punctata (Gussich, 1917)
  • Pararge reducta (Lempke, 1957)
  • Pararge rozsae (Bezsilla, 1943)
  • Pararge synexergica (Verity, 1953)
  • Pararge venata (Lempke, 1957)
  • Pararge vernafusca (Verity, 1953)[1]
Modifica dades a Wikidata

La bruna boscana (Pararge aegeria)[2] és una lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids.[3]

Distribució i hàbitat[modifica]

Està àmpliament distribuïda pel continent europeu, fins a la Transcaucàsia i Síria, incloses nombroses illes del Mediterrani (també present a les Illes Balears) i les illes Britàniques.[3] És freqüent en llocs humits com boscos de ribera o zones de regadius, on creixin les plantes nutrícies adients per l'eruga, gramínies com l'agram (Cynodon dactylon), Holcus lanatus, agram prim (Elytrigia repens), entre d'altres. L'alimentació de l'eruga a base de "males herbes" ha fet que el nombre d'exemplars d'aquesta espècie baixi en algunes zones per l'acció humana en contra d'aquestes plantes. Tot i així es tracta d'una espècie prou comuna en hàbitats humits i fins i tot abundant en algunes zones.

Descripció[modifica]

Adult[modifica]

Als Països Catalans habita la subespècie aegeria, pròpia d'Europa meridional (excloent la regió balcànica). Envergadura alar entre 40 i 50 mm aproximadament. Anvers marró amb taques taronges exceptuant la zona basal. Ocel a l’àpex de les ales anterioris i tres més al submarge de les ales posteriors. Revers amb formes marrons imitant una fulla seca. Sense dimorfisme sexual destacable. L'altra subespècie, Pararge aegeria tircis, habita l'Europa central i septentrional, i també Turquia i els Balcans. L'imago presenta les mateixes formes però amb tonalitats més clares fins a arribar a taques color crema en comptes de taronges.

Eruga[modifica]

L'eruga arriba als 27 mm. Cos verd grogós amb una ratlla verd fosca mig-dorsal i línies clares a cada costat; dues petites cues amb dos punts blancs; cap verd blavós.

Període de vol[modifica]

Segons l'altitud i la temperatura, dues o tres generacions a l'any. En zones amb climes benèvols es poden observar els primers exemplars a partir de finals de febrer fins ben entrat l'octubre.[3]

Comportament[modifica]

Mostra un curiós comportament alimentari, ja que no acostuma a libar nèctar, sinó que se sent atreta per fruits o per les sals minerals del terra o dels excrements. Mascles amb tendències territorials. Es tracta d'una mala voladora, cosa que compensa oferint una bona cripsi: la seva coloració fosca amb tonalitats càlides imita el joc de llums i ombres del bosc. Hibernació com a larva o pupa.

Referències[modifica]

  1. «Pararge aegeria» (en castellà). Catalogue of Life. [Consulta: 29 gener 2014].
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  • D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. ISBN 84-282-0798-4. (castellà)
  • Wolfgang Dierl, 1982. Pequeña Guía de las Mariposas. (castellà)

Enllaços externs[modifica]