Burg Taufers
(de) Burg Taufers  | ||||
| ||||
| Tipus | Castell, military museum building (en)  , historical park museum (en) , museu religiós i museo di un ente privato (it) | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sand in Taufers (Itàlia) | |||
| Localització | Via Acereto 1, 39032 Campo Tures/sand In Taufers | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | exposició: 3.000 m² exposició: 3.000 m² | |||
| Patrimoni cultural del Sud del Tirol | ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Història | ||||
| Primera menció escrita | 1224 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1225 | |||
| Visitants anuals | 46.462 (2020) | |||
| Instal·lacions i serveis |   | |||
| Lloc web | burgeninstitut.com | |||
El Burg Taufers (en italià castello di Tures ) és un castell medieval que es troba prop de Campo Tures, a la Val di Tures, un vessant perpendicular a la Val Pusteria .
El castell s'aixeca sobre un promontori que forma una resclosa natural, anomenada Klapf, que geogràficament dóna lloc a la Vall Aurina, mentre que la localitat Drittelsand, situada al nord del castell, encara pertany al municipi de Campo Tures.
Història[modifica]
Propietat originàriament dels senyors de Taufers, nobles i dinastes, així com de membres ministerials de l'església episcopal de Bressanone a partir del 1215 que la van construir a principis del segle XIII, es va transformar en una casa residencial al segle XV-XVI.
Després d'una fase de decadència, el castell es va tornar a posar en marxa després de la Segona Guerra Mundial per l'abat benedictí Hieronymus Gassner, originari d' Ybbsitz a la Baixa Àustria. Des de l'any 1977 el Castell ha estat adquirit pel Südtiroler Burgeninstitut ("Institut del Tirol del Sud per al Manteniment dels Castells"). Actualment és un dels castells medievals més interessants de la província autònoma de Bolzano. En total hi ha 64 habitacions, 24 de les quals són totalment de fusta. A la capella hi ha frescos de l'escola de Michael Pacher. També són interessants l'armeria, la biblioteca, la sala dels prínceps (el Fürstenzimmer ) i la sala d'audiències. Al soterrani hi ha la presó. El castell es pot visitar en dies determinats i acull exposicions i concerts de tant en tant.[1]
Margarethe von Taufers[modifica]
Segons la llegenda, la jove comtessa Margarethe von Taufers estava desposada amb un descendent de gran naixement, però es va enamorar del capità de la guàrdia del castell i va decidir casar-se amb ell. La família estava en contra d'aquest matrimoni i el pare va contractar un sicari que va matar el nuvi, potser prop de l'altar. La comtessa va viure set anys desesperada, fins que es va llançar per la finestra i va morir. Diu la llegenda que encara es veia el seu esperit planant a les estances del castell. En els darrers temps, la seva llegenda s'ha adaptat en forma de concert i s'ha musicat amb música (que, però, no tracta directament dels fets) del noble, trobador i poeta cortès Oswald von Wolkenstein .[2] La representació es va fera Moniga del Garda,[3] a Bolonya[4] i a Bèrgam.[5]
Als mitjans de comunicació[modifica]
La pel·lícula La nit més bella de la meva vida, d' Ettore Scola i protagonitzada per Alberto Sordi, es va rodar al castell de Tures l'any 1972, basada en el conte La panne. Una història encara possible de Friedrich Dürrenmatt. El detall del fantasma va ser recordat per Sordi durant el rodatge de la pel·lícula.[6][7]
El castell també és un dels escenaris de la sèrie de televisió italiana Le ali della vita dirigida per Stefano Reali, protagonitzada per Virna Lisi i Sabrina Ferilli.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Boga, Alessandra. «Il Castello disabitato di Tures e il suo fantasma» (en italià), 15-02-2017. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ «Castel Taufers (Tures) a Campo Tures - Südtiroler Burgeninstitut (Associazione dei castelli dell'Alto Adige)», 29-07-2009. Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ «La Leggenda di Margarethe a Moniga - QuiBrescia», 29-07-2009. Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ «La leggenda di Margarethe von Taufers", uno spettacolo di letture e musica - BandieraGialla», 29-07-2009. Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ «Al Secco Suardo il concerto "La leggenda di Margarethe von Taufers" - BergamoNews», 29-07-2009. Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ «Il castello di Taufes e il fantasma della Valle Aurina», 06-09-2017. Arxivat de l'original el 2020-01-19. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ Puntata di Paesi che vai in onda su Rai1 domenica 19 gennaio 2020
Bibliografia[modifica]
- Hans-Christoph von Hohenbühel, Castel Taufers. Guia historicoartística, Bolzano, Südtiroler Burgeninstitut, 1992.
- ( Lorenzo Confortini, Burgen und Schlösser, Städte und Festungen. Architekturzeichnungen und Veduten / Pobles, ciutats, castells i fortaleses. Recull de vistes dibuixades a la manera antiga, Mòdena, 2005 (amb il·lustració del castell).
- (alemany) Bertl Sonnleitner, Hieronymus Gassner. Vom Benediktinermönch zum Schlossherrn. Aus dem Mostviertel ins Tauferer Ahrntal, Ybbsitz i Campo Tures, 2008.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burg Taufers |
- Südtiroler Burgeninstitut Web oficial de l'institut del Tirol del Sud propietari del castell