Còlic del lactant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaCòlic del lactant
modifica
Tipuscòlic Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpediatria Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DD93.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R10.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9789.7 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MedlinePlus000978 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine927760 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKbaby-colic-pro Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0266836 Modifica el valor a Wikidata

El còlic del lactant, també conegut com a còlic del nadó (i, menys correctament, còlic infantil), es defineix com a episodis de plors durant més de tres hores al dia, durant més de tres dies a la setmana, durant tres setmanes en un nen d'altra manera sa.[1] Sovint el plor es produeix al vespre.[1] Normalment no provoca problemes a llarg termini.[2] El plor pot provocar frustració dels pares, depressió després del part, excés de visites al metge i maltractament infantil.[1]

Es desconeix la causa del còlic.[1] Alguns creuen que es deu a molèsties gastrointestinals com ara rampes intestinals.[3] El diagnòstic requereix descartar altres possibles causes;[1] pel que cal valorar si hi ha febre, activitat deficient, o un abdomen inflat.[1] Menys del 5% dels nadons amb plor excessiu tenen una malaltia orgànica subjacent.[1]

El tractament és generalment conservador, amb poca o cap funció per als medicaments o teràpies alternatives.[4] Pot ser útil un suport addicional per als pares.[1] L'evidència provisional avala certs probiòtics per al nadó i dieta baixa en al·lèrgens per la mare en aquelles que estiguin alletant.[1] La llet hidrolitzada pot ser útil en aquells lactants amb lactància artificial.[1]

El còlic afecta entre el 10 i el 40% dels nadons.[1] Igualment freqüent en els nadons amb biberó i en lactància materna, comença durant la segona setmana de vida, arriba a les 6 setmanes i es resol entre les 12 i les 16 setmanes.[5] rarament dura fins a un any d'edat.[6] Apareix al mateix ritme en nens i nenes.[1] La primera descripció mèdica detallada del problema es va publicar l'any 1954.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Johnson, JD; Cocker, K; Chang, E «Infantile Colic: Recognition and Treatment.». American Family Physician, vol. 92, 7, 01-10-2015, pàg. 577–82. PMID: 26447441.
  2. The 5-minute clinical consult premium. 23rd. St. Louis: Wolters Kluwer Health, 2014, p. 251. ISBN 9781451192155. 
  3. Shamir, Raanan; St James-Roberts, Ian; Di Lorenzo, Carlo; Burns, Alan J.; Thapar, Nikhil; Indrio, Flavia; Riezzo, Giuseppe; Raimondi, Francesco; Di Mauro, Antonio «Infant crying, colic, and gastrointestinal discomfort in early childhood: a review of the evidence and most plausible mechanisms». Journal of Pediatric Gastroenterology and Nutrition, vol. 57, Suppl 1, 01-12-2013, pàg. S1–45. DOI: 10.1097/MPG.0b013e3182a154ff. ISSN: 1536-4801. PMID: 24356023.
  4. Biagioli, E; Tarasco, V; Lingua, C; Moja, L; Savino, F «Pain-relieving agents for infantile colic.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 2016, 9, 16-09-2016, pàg. CD009999. DOI: 10.1002/14651858.CD009999.pub2. PMC: 6457752. PMID: 27631535.
  5. «Colic». Pediatrics in Review.
  6. Barr, RG «Changing our understanding of infant colic». Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, vol. 156, 12, 2002, pàg. 1172–4. DOI: 10.1001/archpedi.156.12.1172. PMID: 12444822.
  7. Long, Tony. Excessive Crying in Infancy (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 5. ISBN 9780470031711.