Ca l'Arnó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Ca l'Arnó
Ca l'Arnó- a1.jpg
Ca l'Arnó
Dades
Tipus masia
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSant Martí
BarriSant Martí de Provençals
Localització Carrer. Rector de Vallfogona1-9
 41° 25′ 13″ N, 2° 11′ 49″ E / 41.4202°N,2.19697°E / 41.4202; 2.19697
Bé cultural d'interès local
Identificador 30294
Modifica les dades a Wikidata

Ca l'Arnó és una masia de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

És una masia del segle XVII, de planta baixa i un pis amb coberta a doble vessant. És de tipologia rural i de senzilla construcció, amb les façanes arrebossades i emblanquinades. Un dels portals és quadrat i l'altre és d'arc de mig punt dovellat. Existeix un finestral gòtic, segurament tret d'una construcció més antiga. Presenta quatre finestrals de l'època. Les façanes laterals són llises, llevat d'alguna diminuta finestra.[2]

Una làpida recorda la data de l'any 1689.[2]

Història[modifica]

Es diu, tot i que no està comprovat, que fou propietat del general Manso, que treballà com a mosso al molí de la Verneda abans de lluitar a la guerra de la Independència.[2]

El nom d'Arnó fou el de l'últim propietari que hi visqué. L'últim masover, Isidre Crusens, va treballar les terres fins a l'any 1982, quan fou comprada per l'ajuntament. Venia les verdures al mercat del Clot. El regadiu el feien amb l'aigua del Rec comtal. També s'havien dedicat a fer de transportistes amb carros i rebien encàrrecs de les fàbriques dels voltants. El pare del masover va néixer i va morir a la masia, l'any 1954, als 88 anys d'edat.[2]

L'any 1989, Josep de la Vega documenta a Ca l'Arnó dos carreus aprofitats d'atribució cronològica d'època romana. Els carreus havien estat aprofitats com a materials de construcció en el marc d'una finestra gòtica. Una restauració posterior de la masia ha deixat colgats els elements sota la protecció del morter de calç. No es pot esbrinar a quin tipus de construcció haurien pertangut. Una possibilitat, apuntada per Josep de la Vega, seria que provinguessin d'algun monument funerari, construccions que usualment tenien ornamentació arquitectònica i es situaven prop de les vies i camins, com és el cas del nucli de l'església de Sant Martí de Provençals. Desconeixem l'atribució tipològica del jaciment arqueològic, però aquesta troballa segurament estaria relacionada amb la localització dels carreus a la parròquia sant Martí de Provençals.[3]

Actualment hi ha una ludoteca municipal.[3]

Referències[modifica]

  1. «Ca l'Arnó». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ca l'Arnó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 «Ca l'Arnó». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia[modifica]

  • de la Vega Gómez, J. Els primers batecs històrics de Sant Martí de Provençals: Aproximació als orígens, 1993. 
  • Masoliver, M; Serra, J. La història antiga de Sant Andreu a través de les restes materials. Barcelona: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 1995, p. 75-119 (Finestrelles 7). 
  • de la Vega Gómez, J. Probable origen romà del nucli inicial de Sant Martí de Provençals, Homenatge al Dr. Miquel Taradell, 1993. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Arnó Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Ca l'Arnó». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.