Cafè instantani

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El cafè instantani o cafè soluble és un producte alimentari elaborat sec, en pols o granulat, que conté exclusivament extractes de cafè verd del qual s'extreuen i que permet obtenir ràpidament una beguda amb gust de cafè per mitjà de l'addicció d'aigua. El preparat de gust de cafè obtingut equival aproximadament a una tercera part del pes del cafè verd. L'avantatge que presenta és que pot dissoldre ràpidament en aigua calenta, sense necessitat de cafetera ni cap aparell especial, per a ser consumit. Aquesta propietat també resulta pràctica a la reposteria, ja que una o dues cullaradetes d'aquesta preparació seca poden donar gust de cafè a un pastís, a flams, panellets, púdings, etc.

Origen[modifica | modifica el codi]

Per a alguns, el cafè soluble instantani va ser creat en 1901 als Estats Units pel químic japonès Satori Kato. Altres consideren que va ser obra de l'anglès George C. Washington, a Guatemala, l'any 1906.

Una marca va desenvolupar i comercialitzar aquesta preparació amb el nom de Nescafé®, que es va dissenyar perquè els soldats estatunidencs poguessin prendre cafè durant la II Guerra Mundial. Després van promocionar-lo per a vendre-ho a les llars a escala mundial.

Producció[modifica | modifica el codi]

La denominació cafè soluble es reserva al producte sec que resulta de l'extracció del cafè torrat per mitjà d'aigua potable i que conté exclusivament els principis solubles, sàpids i aromàtics del cafè.

Per a obtenir el cafè soluble s'utilitzen dos processos diferents: l'"spray-dry" i la liofilització. Als dos casos, el torrat o torrat del cafè se fa a menor temperatura (entre 190 i 210°C) i a continuació és mòlt i s'infusiona en aigua calenta. El líquid obtingut es tracta en diversos tancs per a ésser sotmès a diferents processos de deshidratació. A la deshidratació per centrifugació es projecten forts corrents d'aire a temperatures molt elevades, i això provoca la fixació de partícules sòlides a les parets del tanc. Al procés spray-dry la deshidratació es fa per aire calent, mentre que a la liofilització es realitza per congelació brusca a baixes temperatures. Les partícules sòlides obtingudes es polvoritzen finament i s'envasen en sobres o recipients de plàstic o de vidre, que després són sotmesos a diferents envasos secundaris i emportats als magatzems i punts de venda.

Es tracta d'un derivat de la beguda del cafè que tracta de reproduir el seu gust i color en tornant a afegir aigua. Al cafè soluble, a part de tenir un sabor diferent, no s'aprecien les aromes i sabors que exalan els components volàtils del cafè, sobretot de l'arábica[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cafè instantani Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cafè soluble
  2. Asidel Barberà. Solucions de venda de cafè.