Cafè instantani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cafè instantani dins d'un pot.
Liofilitzadora, un dels tipus de màquines emprats en la producció de cafè instantani.

El cafè instantani o cafè soluble és un producte alimentari elaborat sec, en pols o granulat, que conté exclusivament extractes de cafè verd del qual s'extreuen i que permet obtenir ràpidament una beguda amb gust de cafè per mitjà de l'addicció d'aigua. El preparat de gust de cafè obtingut equival aproximadament a una tercera part del pes del cafè verd. L'avantatge que presenta és que pot dissoldre ràpidament en aigua calenta, sense necessitat de cafetera ni cap aparell especial, per a ser consumit. Aquesta propietat també resulta pràctica a la rebosteria, ja que una o dues culleradetes d'aquesta preparació seca poden donar gust de cafè a un pastís, a flams, panellets, púdings, etc.

Origen[modifica]

Hi ha diverses patents d'elaboració de cafè instantani de finals del segle xix i principis del segle XX. La més antiga coneguda, de l'any 1881, és una patent del francès Alphonse Allait, que es pot considerar l'inventor del cafè soluble.[1] El químic japonès Satori Kato és citat en moltes fonts com l'inventor, havent-lo presentat el 1901 als Estats Units.[2] Altres fonts consideren que va ser obra de l'anglès George C. Washington, a Guatemala, l'any 1906.

La companyia suïssa Nestlé va desenvolupar un nou procés de producció de cafè instantani, introduint-la al mercat l'abril de 1938 amb el nom comercial de Nescafé. Va assolir un gran volum de producció essent distribuïda com a apart de les racions perquè els soldats estatunidencs poguessin prendre cafè durant la Segona Guerra Mundial. Després van promocionar-lo per a vendre-ho a les llars a escala mundial.[3]

Producció[modifica]

La denominació cafè soluble es reserva al producte sec que resulta de l'extracció del cafè torrat per mitjà d'aigua potable i que conté exclusivament els principis solubles, sàpids i aromàtics del cafè.

Per a obtenir el cafè soluble s'utilitzen dos processos diferents: l'"spray-dry" i la liofilització. Als dos casos, el torrat o torrat del cafè se fa a menor temperatura (entre 190 i 210 °C) i a continuació és molt i s'infusiona en aigua calenta. El líquid obtingut es tracta en diversos tancs per a ésser sotmès a diferents processos de deshidratació. A la deshidratació per centrifugació es projecten forts corrents d'aire a temperatures molt elevades, i això provoca la fixació de partícules sòlides a les parets del tanc. Al procés spray-dry la deshidratació es fa per aire calent, mentre que a la liofilització es realitza per congelació brusca a baixes temperatures. Les partícules sòlides obtingudes es polvoritzen finament i s'envasen en sobres o recipients de plàstic o de vidre, que després són sotmesos a diferents envasos secundaris i emportats als magatzems i punts de venda.

Es tracta d'un derivat de la beguda del cafè que tracta de reproduir el seu gust i color en tornant a afegir aigua. Al cafè soluble, a part de tenir un sabor diferent, no s'aprecien les aromes i sabors dels components volàtils del cafè, sobretot de l'aràbica.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cafè instantani
  1. Bougerie, Dominique. Honfleur et les honfleurais : cinq siècles d'histoires. Honfleur: Impr. Marie, 2002, p. 138. ISBN 9782951940413 [Consulta: 30 desembre 2020]. 
  2. Carlisle, Rodney P. Scientific American inventions and discoveries : all the milestones in ingenuity--from the discovery of fire to the invention of the microwave oven. Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, 2004, p. 355. ISBN 0-471-24410-4. 
  3. «A brief history of NESCAFÉ». Nestlé Professional, 2016. [Consulta: 30 desembre 2020].