Cairell, revista de literatura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesCairell, revista de literatura
Cairell 7.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Subtítolrevista de literatura Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciónovembre 1979 Modifica el valor a Wikidata
Dissolucióabril 1981 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióValència Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaliteratura Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN0210-9301 Modifica el valor a Wikidata

Cairell fou una revista literària bimestral que es publicà a la ciutat de València des del novembre de 1979 fins a l’abril de 1981, de la qual van sortir vuit números. A pesar de la seva curta durada, es convertí en un notable exponent de l’obertura que va experimentar la producció literària d’aquells anys en català,[1] tot mantenint una línia caracteritzada per l’eclecticisme estètic i l’exigència formal.[2] El seu contingut abastava gèneres diversos: poesia, narrativa, teatre, dietari, crítica i ressenyes.

La dirigia Eduard J. Verger, amb un consell de redacció format per Marc Granell, Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Josep Lluís Bonet (fins al núm. 4), Adolf Beltran (a partir del núm. 3) i Joan Pellicer (incorporat al darrer número). La gran majoria dels seus col·laboradors pertanyien a la que alguns crítics van designar com generació dels setanta: Josep Albertí, Ramon Pinyol, Joan Navarro, Xavier Bru de Sala, Salvador Jàfer, Vicent Alonso, Maria Antònia Oliver, Jaume Pérez Montaner, Oriol Pi de Cabanyes, Jaume Pont, Valerià Pujol, Manel Rodríguez Castelló, Rodolf Sirera, Àngel Terrón, entre altres noms destacables; però també comptà amb col·laboracions d’alguns autors més veterans, com ara Joan Brossa, Marià Manent, Miquel Martí i Pol i Josep Iborra. Hi van aparèixer traduccions de textos de Pasolini, d’e. e. cummings, de Mallarmé, de Robert Graves, de Camões, d’Italo Calvino i de Baudelaire. Cada número, excepte el primer, anava il·lustrat per un artista, entre ells Cristina Navarro,[3] Joan Palou,[4] Albert Ràfols Casamada[5] i Manuel Boix.[6]

Referències[modifica]

  1. Fuster, Joan. «Cairell, una aventura». A: Notes d'un desficiós. València: Almudín, 1980, p. 59. ISBN 9788430022762. 
  2. Granell, Marc «"Cairell" (1979-1981). Material per a un retrat impossible». L’Aiguadolç, 9-10, monogràfic: Revistes valencianes de literatura (1969-1989), 1989, pàg. 21-26.
  3. «Cristina Navarro: Mi mundo, pàg. 42». [Consulta: 8 agost 2014].
  4. «Joan Palou. Galeria virtual > Documentació». [Consulta: 8 agost 2014].
  5. Puig, Carme; Escrivà, Rosa. «Poesia catalana actual i pintura». A: Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Lleida, 7-11 de setembre de 2009). vol. 2. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010, p. 301-302. 
  6. «Manuel Boix. Il·lustracions». [Consulta: 8 agost 2014].

Enllaços externs[modifica]