Caixa de Pandora

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Pandora obre la caixa que li havia lliurat Zeus, alliberant així tots els mals del món.

La caixa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus.[1]

La història explica que Zeus, desitjós de venjar-se de Prometeu per haver robat el foc i donar-li-ho als humans, va presentar al germà d'est, Epimeteo, una dona anomenada Pandora, amb qui aquest es va casar. Com a regal de noces, Pandora va rebre un misteriós pithos —una tinaja ovalada, encara que actualment sigui citada com una caixa— amb instruccions de no obrir-ho sota cap circumstància. Els déus havien atorgat a Pandora una gran curiositat, per la qual cosa va decidir obrir la tinaja per veure què hi havia dins. En obrir-ho, van escapar del seu interior tots els mals del món. Quan atinó a tancar-la, solament quedava en el fons Elpis, l'esperit de l'esperança.[2] D'aquesta història va sorgir l'expressió «L'esperança és l'últim que es perd».

Avui dia, «obrir una caixa de Pandora» significa una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques.

Interpretació[modifica]

És en la Ilíada on, en el vers 527 i següents, s'utilitza aquest terme: a la casa de Zeus hi havia dues gerres, una tancava els béns, l'altra tancava els mals. La Teogonía d'Hesíode no ho evoca, i únicament anuncia que, sense dona, la vida de l'home és impracticable, i amb dona, encara més impracticable. Hesíode classifica a Pandora com «mal bell» (grec antic καλὸν κακὸνκαλὸν κακὸν : kalòn kakòn). Per al nom «Pandora» hi ha diversos significats: panta dôra, (que té tots els dons) o pantôn dôra (que té dons de tots els déus).

Referències[modifica]

  1. «Pandora» (en castellà). Mariaferrandizz, 21-12-2016. [Consulta: 21 desembre 2016].
  2. Picard, Charles. Diccionario de mitiología griega y romana - Pandora (en castellà). Paidos. ISBN 84-7509-166-0 [Consulta: 21 juliol 2015].