Camil Campanyà i Mas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCamil Campanyà i Mas
Naixement 1892
Barcelona
Mort 1916 (23/24 anys)
Belloy-en-Santerre
Ocupació periodista i militar
Partit polític Unió Catalanista
Modifica dades a Wikidata

Camil Campanyà i Mas (Barcelona, 1892 - Belloy-en-Santerre, Somme, Picardia, 4 de juliol de 1916) fou un polític independentista i militar català, mort en combat durant la Primera Guerra Mundial.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou un dels caps de la Joventut Catalanista, secció juvenil d'Unió Catalanista, i col·laborà als diaris La Tralla de Vicenç Albert Ballester i Camps, i a La Nació. Per raons polítiques es va veure obligat a fugir primer a Santiago de Cuba, on col·laborà al diari Fora Grillons! del Grop Nacionalista Radical, i després a França.

Quan va començar la Primera Guerra Mundial es declarà aliadòfil i defensor del poble serbi, organitzà una oficina de reclutament de voluntaris catalans i ell mateix es va allistar en la Legió Estrangera Francesa. Amb altres catalans fundà la revista La Trinxera Catalana el 1915. Posteriorment contactà amb Joan Soler i Pla i fou el membre més carismàtic i visible dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial fins que va morir a Belloy-en-Santerre (front del Somme) el juliol de 1916 junt amb 50 companys més, entre ells el seu amic el gracienc Constantí Cots.[1][2][3]

El seu cos fou embolcallat amb una senyera estelada que li havia enviat Joan Soler i Pla, que després li va arribar novament i que es va mantenir amagada en un doble fons d'armari de les golfes d'un pis del carrer Septimània de Barcelona.[4]

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]