Camille Desmoulins

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCamille Desmoulins
Camille Desmoulins, Musée Carnavalet.jpg
Retrat de Camille Desmoulins
 Diputat al Parlament Francès 

Dades biogràfiques
Naixement 2 de març de 1760
Guise, Picardia
Mort 5 d'abril de 1794(1794-04-05) (als 34 anys)
París
Causa de mort Guillotina
Sepultura Catacumba
Alma mater Liceu Louis-le-Grand
Activitat professional
Ocupació Periodista
Altres dades
Partit polític Cordeliers
Cònjuge Lucile Duplessis
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Lucie-Simplice-Camille-Benoist Desmoulins (n. a Guise el 2 de març del 1760 - mor, executat, a París el 5 d'abril del 1794) fou un un periodista i polític que va tenir un paper important en la Revolució francesa. Era amic des de la infantesa de Maximilien Robespierre i amic íntim de Georges Danton i de Jean-Paul Marat. Desmoulins va ser jutjat i executat junt a Danton en resposta a l'oposició que feien els Dantonistes al Comitè de Salvació Pública.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Desmoulins estudià al Collège Louis-le-Grand de París; va ser un estudiant excel·lent i destacà en l'estudi de la literatura clàssica llatina.[2] Estudià Dret i exercí d'advocat al parlement de Paris el 1785; tanmateix el seu temperament impetuós va impedir que tingué èxits en aquest escenari i va passar a ser un periodista polític.

El març de 1789, Jean Benoît Nicolas Desmoulins va ser nomenat diputat dels Estats-Generals per la circumscripció de Guise. El Comte de Mirabeau, va contractar Desmoulins per a escriure en el seu diari.[3]

Desmoulins, retratat per Joseph Boze

El maig i juny de 1789, Desmoulins havia escrit un pamflet radical titulat La France Libre, Desmoulins demanava explícitament una república per a França.[4] La France Libre també criticava el paper diví dels reis, la noblesa francesa i el clergat de l'Església Catòlica.

Desmoulins publicà un altre pamflet el setembre de 1789, el seu Discours de la lanterne aux Parisiens, que era agressiu i políticament violent. Va tenir molt èxit popular i hom l'anomenava "Procureur-général de la lanterne"

El novembre de 1789, Desmoulins va editar el primer número del setmanari Histoire des Révolutions de France et de Brabant, antireialista i prorevolucionari, que duraria fins a finals de juliol de 1791 i va ser molt popular.[5]

A la mort del Comte de Mirabeau l'abril de 1791, Desmoulins el va criticar.

El 16 de juliol de 1791, Desmoulins va formar part d'un grup que demanava la deposició del rei.

A l'estiu de 1993, el General Arthur Dillon, reialista i amic íntim de Desmoulins, va ser empresonat. En una publicació titulada Lettre au General Dillon, Desmoulins a més de defensar Dillon, va atacar membres poderosos del Comitè de Salut Pública com Saint-Just i Billaud-Varenne.

El 5 de desembre de 1793, Desmoulins publicà la revista, Le Vieux Cordelier on condemnava la brutalitat de la revolució francesa i demanant que s'establís un "Comitè de Clemència" [6] Per passar a ser considerat un contrarevolucionari, Desmoulins va ser expulsat del Club des Cordeliers i denunciat als Jacobins, finalment va ser arrestat i executat.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Beraud, Henri. Twelve Portraits of the French Revolution. Nova York: Books for Library Press, Inc., 1928, p. 145. 
  2. Schama, 380.
  3. Hartcup, 238.
  4. Hammersley, 124.
  5. Claretie, 77
  6. Scurr, 298

Referències[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Wikisource1911Enc

  • Andress, David. The Terror: The Merciless War for Freedom in Revolutionary France. New York: Farrar, Straus & Giroux, 2004.
  • Claretie, Jules. Camille Desmoulins and His Wife: Passages from the History of the Dantonists. London: Smith, Elder, & Co., 1876.
  • Doyle, William. The Oxford History of the French Revolution. Oxford: Oxford University Press, 1990.
  • Gilchrist, J.T., and Murray, W.J. The Press in the French Revolution: Selection of Documents taken from the Press of the Reovolution for the years 1789-1794. Melbourne: Cheshire, 1971.
  • Hartcup, John. "Camille Desmoulins", History Today 25-4 (1975), p. 238-245.
  • Hammersley, Rachel. "Camille Desmoulin’s ‘Le Vieux Cordelier’. A Link Between English and French Republicanism" History of European Ideas 27 (2001).
  • Methley, Violet. Camille Desmoulins: A Biography. New York: E.P. Dutton & Co., 1915.
  • Schama, Simon. Citizens: A Chronicle of the French Revolution. New York: Vintage Books, 1990.
  • Scurr, Ruth. Fatal Purity: Robespierre and the French Revolution. New York: Owl Books, 2006.
  • Whaley, Leigh. "Revolutionary Networking 1789-1791," p. 41-51 in Revolutionary Culture, Politics and Science. Belfast: Queen’s University, 1996.
  • McPhee, Peter.Robespierre: A Revolutionary Life. Yale University Press, 2012.

The Britannica:

  • J. Claretie, Œuvres de Camille Desmoulins avec une étude biographique ... etc. (Paris, 1874), and Camille Desmoulins, Lucile Desmoulins, étude sur les Dantonistes (Paris, 1875; Eng. trans., London, 1876)
  • François Victor Alphonse Aulard, Les Orateurs de la Legislative et de la Convention (Paris, 1905, 2nd ed.)
  • G. Lemâitre, "La Maison de Camille Desmoulins" (Le Temps, March 25, 1899).