Camille Desmoulins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCamille Desmoulins
Camille Desmoulins, Musée Carnavalet.jpg
Retrat de Camille Desmoulins modifica
Biografia
Naixement2 març 1760 modifica
Guise (França) modifica
Mort5 abril 1794 modifica (34 anys)
París modifica
Causa de mortGuillotina modifica
Lloc d'enterramentErrancis Cemetery (en) Tradueix
Catacumbes de París modifica
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
modifica
Dades personals
FormacióLiceu Louis-le-Grand modifica
Activitat
OcupacióPeriodista
PartitCordeliers
Participà en
segle XVIIIRevolució Francesa modifica
Família
CònjugeLucile Desmoulins modifica
Premis
Signatura
CamilleDesmoulinsSignature.jpg modifica

Lucie-Simplice-Camille-Benoist Desmoulins (n. a Guise el 2 de març del 1760 - mor, executat, a París el 5 d'abril del 1794) fou un un periodista i polític que va tenir un paper important en la Revolució francesa. Era amic des de la infantesa de Maximilien Robespierre i amic íntim de Georges Danton i de Jean-Paul Marat. Desmoulins va ser jutjat i executat junt a Danton en resposta a l'oposició que feien els Dantonistes al Comitè de Salvació Pública.[1]

Biografia[modifica]

Desmoulins estudià al Collège Louis-le-Grand de París; va ser un estudiant excel·lent i destacà en l'estudi de la literatura clàssica llatina.[2] Estudià Dret i exercí d'advocat al parlement de Paris el 1785; tanmateix el seu temperament impetuós va impedir que tingué èxits en aquest escenari i va passar a ser un periodista polític.

El març de 1789, Jean Benoît Nicolas Desmoulins va ser nomenat diputat dels Estats-Generals per la circumscripció de Guise. El Comte de Mirabeau, va contractar Desmoulins per a escriure en el seu diari.[3]

Desmoulins, retratat per Joseph Boze

El maig i juny de 1789, Desmoulins havia escrit un pamflet radical titulat La France Libre, Desmoulins demanava explícitament una república per a França.[4] La France Libre també criticava el paper diví dels reis, la noblesa francesa i el clergat de l'Església Catòlica.

Desmoulins publicà un altre pamflet el setembre de 1789, el seu Discours de la lanterne aux Parisiens, que era agressiu i políticament violent. Va tenir molt èxit popular i hom l'anomenava "Procureur-général de la lanterne"

El novembre de 1789, Desmoulins va editar el primer número del setmanari Histoire des Révolutions de France et de Brabant, antireialista i prorevolucionari, que duraria fins a finals de juliol de 1791 i va ser molt popular.[5]

A la mort del Comte de Mirabeau l'abril de 1791, Desmoulins el va criticar.

El 16 de juliol de 1791, Desmoulins va formar part d'un grup que demanava la deposició del rei.

A l'estiu de 1793, el General Arthur Dillon, reialista i amic íntim de Desmoulins, va ser empresonat. En una publicació titulada Lettre au General Dillon, Desmoulins a més de defensar Dillon, va atacar membres poderosos del Comitè de Salut Pública com Saint-Just i Billaud-Varenne.

El 5 de desembre de 1793, Desmoulins publicà la revista, Le Vieux Cordelier on condemnava la brutalitat de la revolució francesa i demanant que s'establís un "Comitè de Clemència" [6] Per passar a ser considerat un contrarevolucionari, Desmoulins va ser expulsat del Club des Cordeliers i denunciat als Jacobins, finalment va ser arrestat i executat.

Notes[modifica]

  1. Beraud, Henri. Twelve Portraits of the French Revolution. Nova York: Books for Library Press, Inc., 1928, p. 145. 
  2. Schama, 380.
  3. Hartcup, 238.
  4. Hammersley, 124.
  5. Claretie, 77
  6. Scurr, 298

Referències[modifica]

Plantilla:Wikisource1911Enc

  • Andress, David. The Terror: The Merciless War for Freedom in Revolutionary France. New York: Farrar, Straus & Giroux, 2004.
  • Claretie, Jules. Camille Desmoulins and His Wife: Passages from the History of the Dantonists. London: Smith, Elder, & Co., 1876.
  • Doyle, William. The Oxford History of the French Revolution. Oxford: Oxford University Press, 1990.
  • Gilchrist, J.T., and Murray, W.J. The Press in the French Revolution: Selection of Documents taken from the Press of the Reovolution for the years 1789-1794. Melbourne: Cheshire, 1971.
  • Hartcup, John. "Camille Desmoulins", History Today 25-4 (1975), p. 238-245.
  • Hammersley, Rachel. "Camille Desmoulin’s ‘Le Vieux Cordelier’. A Link Between English and French Republicanism" History of European Ideas 27 (2001).
  • Methley, Violet. Camille Desmoulins: A Biography. New York: E.P. Dutton & Co., 1915.
  • Schama, Simon. Citizens: A Chronicle of the French Revolution. New York: Vintage Books, 1990.
  • Scurr, Ruth. Fatal Purity: Robespierre and the French Revolution. New York: Owl Books, 2006.
  • Whaley, Leigh. "Revolutionary Networking 1789-1791," p. 41-51 in Revolutionary Culture, Politics and Science. Belfast: Queen’s University, 1996.
  • McPhee, Peter.Robespierre: A Revolutionary Life. Yale University Press, 2012.

The Britannica:

  • J. Claretie, Œuvres de Camille Desmoulins avec une étude biographique ... etc. (Paris, 1874), and Camille Desmoulins, Lucile Desmoulins, étude sur les Dantonistes (Paris, 1875; Eng. trans., London, 1876)
  • François Victor Alphonse Aulard, Les Orateurs de la Legislative et de la Convention (Paris, 1905, 2nd ed.)
  • G. Lemâitre, "La Maison de Camille Desmoulins" (Le Temps, March 25, 1899).