Caminho de Ferro de Benguela

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
     Caminho de Ferro de Benguela
Dades generals
Localització Angola Angola
Terminals Lobito
Luau
Operació
Operador Caminho de Ferro de Benguela E.P.
Característiques tècniques
Longitud de la línia 1.344 km
Ample de via 1.067 mm
Xarxa ferroviària d'Angola;(Versió interactiva)
1067mm d'ample,
 610mm d'ample

Railways in Angola.svg

Modifica dades a Wikidata
CFB Lobito - Luau
Lobito
Benguela
Cubal
Ganda
Tchinjenje
Ukuma
Longonjo
Caála
Huambo
Chinguar
Cunhinga
Kuito
Catabola
Camacupa
Cuamba
Luena
Lewa
Cameia
Luacano
Luau

El Caminho de Ferro de Benguela (Ferrocarril de Benguela) és una línia de ferrocarril d'Angola amb 1.344 km de longitud i un ample d'1.067 mm que uneix el port de Lobito a l'Oceà Atlàntic amb Luau, a la frontera entre Angola i la República Democràtica del Congo. A la frontera, es connecta a una branca del Ferrocarril de Katanga, que proporciona accés al Copperbelt de Congo i Zàmbia. El ferrocarril rep el nom de la ciutat de Benguela, que està connectada per un ramal a la terminal de Lobito.

Mapa del CFB

Especificacions[modifica]

El ferrocarril té l'ample de via sud-africà de 1.067 mm, que és utilitzat per la majoria de les vies de ferrocarril a l'Àfrica austral. La velocitat màxima és de 90 km per hora.[1] la capacitat de disseny és de 20 milions de tones de càrrega i 4 milions de passatgers a l'any.[2] Hi ha 67 estacions i 42 ponts al llarg de la ruta del ferrocarril.[3]

El punt més alt en el ferrocarril és de 6.082 peus.[4]

Equipament[modifica]

Locomotores[modifica]

Tipus Fabricant Notes Font
CKD8F CNR Dalian, Dalian, Xina En servei [5]

Història[modifica]

La línia ferroviària segueix aproximadament antigues rutes comercials entre l'antic centre de comerç de Benguela i la seva zona d'influència de l'altiplà de Bié.[6] En 1899 el govern portuguès va iniciar la construcció de la via fèrria per donar accés a l'altiplà d'Angola central i la riquesa mineral de l'aleshores Estat Lliure del Congo.[7] Es va concedir una concessió de 99 anys a Sir Robert Williams el 28 de novembre de 1902.[8] La seva Benguela Railway Company es va fer càrrec de la construcció que es va iniciar l'1 de març de 1903. Messrs Pauling & Co.[9] i Messrs Griffiths & Co[10] van ser contractats per construir seccions de la via fèrria. Quan va començar la Primera Guerra Mundial en 1914 s'havien completat 500 km. La construcció es va aturar fins a 1920, des d'on es va completar la connexió del ferrocarril a Luau, a la frontera amb el Congo Belga en 1929. L'objectiu principal era el comerç d'exportació i el "tràfic intern d'Angola seria d'importància secundària."[7]

Els trens de passatgers també van córrer entre Lubumbashi i Lobito, connectant amb els serveis dels vaixells de passatgers a Europa. Això va proporcionar una ruta més curta per als europeus que treballaven als Copperbelt de Katanga i de Zàmbi, i el nom "tren de Benguela" s'utilitza de vegades per referir-se a tota la ruta Lubumbashi-Lobito, en lloc de la secció Luau-Lobito al que s'aplica estrictament.

En el seu apogeu, el ferrocarril de Benguela era el camí més curt per al transport de les riqueses minerals del Congo a Europa. La línia va resultar ser molt reeixida i rendible, sobretot a principis de 1970 després que Zàmbia va tancar la frontera amb Rhodèsia.[11] En 1973 el ferrocarril va arribar a transportar 3,3 milions de tones de càrrega, va generar ingressos de càrrega per 30 milions de dòlars, i tenia 14.000 empleats.[12][4] Fins a principis de la dècada de 1970 el ferrocarril va ser operat íntegrament per locomotores de vapor de gasoil des de la costa fins Cubal, i després de Cubal a l'interior amb vapor de llenya. La fusta va serera subministrada per eucaliptus cultivats en plantacions propietat de la companyia.[13] Les locomotores de vapor eren menys que les dièsel fins al 1987.[4]

Poc després que Angola va obtenir la seva independència de Portugal el 1975, va esclatar la Guerra Civil angolesa. El ferrocarril va ser greument danyat durant la guerra i va caure progressivament en desús. Els tallers a Huambo van ser destruïts. Els cotxes de llast van haver de ser acoblats a la part davantera de locomotores per detonar mines.[4] Pel 1992 només quedaven operatius 340 km de vies.[14] Quan va expirar en 2001 la concessió de 99 anys només quedaven en servei 34 km, al llarg de la costa de Benguela a Lobito.[15]

Rehabilitació[modifica]

El 90 % del ferrocarril pertanyia a la Tanganyika Concessions Limited (Tanks), una companyia holding amb seu a Londres. La Société Générale de Belgique va adquirir una participació minoritària en Tanks en 1923 i va adquirir una participació de control en 1981.[16][17][4][18] L'empresa belga seguia sent el propietari majoritari de la via fèrria quan la concessió va expirar el 2001, en què la plena propietat de la via fèrria va passar al govern d'Angola.[19]

Després que acabés la guerra civil angolesa en 2002, el ferrocarril va ser reconstruït entre 2006 i 2014 per la China Railway Construction Corporation amb una despesa de $1.830 miliona.[1] Uns 100.000 angolesos van ser emprats en el ferrocarril. Els trens arribaren a Huambo en 2011, a Kuito el 2012, i a Luau prop de la frontera amb el Congo el 2013.[20][21][22] El ferrocarril reconstruït va ser inaugurat oficialment al febrer de 2015.[15]

Segons el Jornal de Angola en maig de 2012, CfB empra 1.321 treballadors i transporta 129.430 passatgers i 5.640 tones de mercaderies en 2011. Dos trens al dia corren entre Lobito i Benguela, un a la setmana a Huambo, i tres per setmana entre Lobito i Cubal.[23]

Accidents[modifica]

En l'accident ferroviari de Tolunda el 22 de setembre de 1994, els frens danyats van causar que el tren se submergís en un canyó, morint 300 persones.[24]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Chinese company completes massive Angolan railway». Xinhua, 13-08-2014. «The 67-station railway has a design speed of 90 km per hour, involving a total investment of 1.83 billion U.S. dollars, according to the company. ... The railway, built in the form of EPC (engineering, procurement, construction), not only adopted Chinese standards, but procured all equipment from China. ... When it is fully operational, it will be able to carry 20 million tonnes of cargo and four million passengers annually, according to earlier reports.»
  2. «Chinese company completes massive Angolan railway». Xinhua, 13-08-2014.
  3. «Angola rail line, built by China, gets rolling». , 16-02-2015. «There are 67 stops and 42 bridges, significantly facilitating travel and trade, project engineers said, noting that many Angolans have moved to places along the line. Trains can run at speeds of up to 90 km/h on the Benguela line.»
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Railroad in Angola to Be Revived». The New York Times, 13-11-1989.
  5. «CNR Dalian locomotives arrive in Angola». Railway Gazette, 13-08-2012. «ANGOLA: CNR Dalian has delivered the first five of 15 diesel locomotives ordered last year. Rated at 1715 kW, the 1067 mm gauge CKD8F locomotives have a top speed of 160 km/h and feature air-conditioned cabs and dust filters for use in the desert environment.»
  6. Benguela Railway Company. (1929)
  7. 7,0 7,1 William A. Hance and Irene S. van Dongen «The Port of Lobito and the Benguela Railway». Geographical Review. American Geographical Society, vol. 46, 4, October 1956, pàg. 460–487. DOI: 10.2307/212105. JSTOR: 212105.
  8. «A Portuguese concession to construct a railway». [Beira, Mozambique], 13 December 1902, p. 3. «Portugal has granted Robert Williams, a South African mine engineer, a concession for the construction of a railway from Lobido Bay, near Benguela, to the eastern frontier of Benguela.»
  9. «Railway extension northwards». [Beira, Mozambique], 15 December 1909, p. 3. «A contract has been placed with Messrs Pauling & Co, Ltd, for the extension of the Benguela railway, West Africa, from the existing railhead at km 198 to km 320, a distance of 122 km. It is ultimately proposed to extent this railway to the Congo Free State and eastwards to join the Rhodesian railways and the Cape to Cairo line. Messrs Pauling’s contract for the extension of the railway from broken Hill to the Congo frontier, a distance of 110 miles, is now completed.»
  10. «Mineral Wealth of the Congo Free State». Mining Journal, 12 October, 1907.
  11. Portuguese Africa before the real storm. The Economist, Saturday, 24 August 1974, Issue 6835, Page 74.
  12. «EMPRESA DO CAMINHO DE FERRO DE BENGUELA- E.P.». [Consulta: 29 març 2015]. «In 1973 the Railroad reaches the maximum of its transportation: 3.279.439 tons, including 1.609.387 tons of international traffic.»
  13. «Benguela - More than just a current», 11-01-2015. «The CFB, up until the early 1970’s, was steam operated, with the locomotives being predominantly wood burning (80%). Cubal was an engine changing point on the line where the oil fired engines coming up from Benguela, on the coast “came off” and wood fired engines took over for the slog up to Nova Lisboa (now Huambo), 5 570 feet above sea level. ... To the east of Cubal the CFB grew eucalyptus (blue gum) forests which were located at appropriate intervals along the line for the refuelling of the engines.»
  14. «Angola Restore Copper Rail Line After Four Decade Halt». Bloomberg Business, 25-03-2013. «Service along most of the route was discontinued after the start of Angola’s civil war in 1975 at the end of colonial rule. Trains ran from Benguela to Huambo about 340 kilometers east until 1992. Reconstruction began in 2006 after a $300 million loan from the China International Fund.»
  15. 15,0 15,1 «Three presidents inaugurate rebuilt Benguela Railway». Railway Gazette, 16-02-2015. «Operations were disrupted by civil war from 1975, and through traffic to DR Congo ceased in 1981. By the time the concession expired in 2001 the line had been wrecked by war and neglect, with only the 34 km coastal section between Benguela and Lobito still functioning.»
  16. Clarence-Smith, W. G.. The Third Portuguese Empire, 1825-1975: A Study in Economic Imperialism. Manchester University Press, 1985, p. 131. «Nevertheless a high proportion of the loan capital fell into Belgian hands, and in 1923 the Société Générale and its associates, the Banque d'Outremer, bought a block of shares of Tanganyika Concessions, the holding company for the railway, and obtained a representative on the board of directors.» 
  17. Hanlon, Joseph. Beggar Your Neighbours: Apartheid Power in Southern Africa. Indiana University Press, 1986, p. 168. «In 1981 the Belgian holding Société Générale bought control of Tanganyika Concessions which owns 90% of the Benguela Railway.» 
  18. «Tanks Group Archive c. 1900-1960s». [Consulta: 30 març 2015]. «Tanks Group Services Ltd was a London-based holding company for several railway and mining concerns in Central and East Africa that were associated with the mining engineer and entrepreneur Sir Robert Williams (1860–1938). ... In 1899 Tanganyika Concessions Ltd (Tanks) was founded on behalf of the Countess of Warwick to exploit minerals in Northern Rhodesia, with Williams as managing director.»
  19. «Benguela - More than just a current», 11-01-2015. «The ownership of the railway has since reverted to the Angolan government, on the expiry of the concession on the 28th November 2001.»
  20. Comboio entre Benguela e Huambo opera após 19 anos de interrupção, Jornal de Economia & Finanças, 30 August 2011, page 3
  21. «Comboio experimental do CFB chegou este sábado ao Kuito» (en portuguese). [Consulta: 2 abril 2012].
  22. «FIRST CFB TRAIN REACHES LUAU». , 20-08-2013 [Consulta: 25 agost 2013].
  23. «Navios em Cabinda e comboio no Luena» (en portuguese). Jornal de Angola [Luanda, Angola], 29-05-2012 [Consulta: 29 maig 2012].
  24. World's worst rail disasters BBC Article

Lectures[modifica]

  • Benguela Railway Company. (1929). A brief history of the Benguela railway, describing its construction through Angola, Portuguese West Africa, and the important role it is destined to play in the development of Southern and Central Africa. London: Benguela Railway Company.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]